Exposició per a difondre la memòria història de Palestina a la Biblioteca

El vestíbul de la Biblioteca Pública de Lleida acull fins al pròxim 26 de febrer l’exposició “Imatges contra l’oblit. Memòria històrica palestina. Vivències de la Nakba a Catalunya”, impulsada per l’Associació SUDS, l’Associació Comunitat Palestina a Catalunya, el Centre DELÀS d’estudis per la pau i  el Servei Civil Internacional de Catalunya.

La tinent d’alcalde i regidora d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes, Sandra Castro Bayona, conjuntament amb la fotògrafa autora de l’exposició i representant de l’entitat SUDS, Ester Pérez Berenguer, i Ibrahim Beisani, de l’associació Comunitat Palestina, han participat aquesta tarda en la inauguració de la mostra.

L’acte ha comptat amb una visita guiada a càrrec de Pérez Berenguer i de la xerrada “Palestina: Passat i present”, a càrrec de Beisani.

L’exposició consisteix en un muntatge audiovisual elaborat per Manuel Atuan i en fotografies de retrat d’Ester Pérez Berenguer, que han tingut accés als àlbums familiars, als objectes personals i a la documentació administrativa atresorada durant anys de nou palestins i palestines a Catalunya.

Alguns dels participants de l’exposició van viure la Nakba en primera persona i expliquen com van haver de fugir sense poder endur-se res. És el cas de Yousef Ramadan: “Al maig de 1948, quan jo tenia 5 anys, els israelians van ocupar Almalha, el meu poble. La meva mare va haver de fugir amb els seus 4 fills i filles, una d’elles encara lactant, convertint-nos en refugiats en el nostre propi país. Jo tan sols portava uns calçotets posats”.

Altres veus narren l’èxode a través de les memòries dels seus pares i avis, com a refugiades de segona o tercera generació. És el cas de Natalia Abu-Sarar, presidenta de la Comunitat Palestina de Catalunya, que relata les humiliacions i registres que ha sofert a la frontera pel fet de ser dona palestina: “quan tenia 10 anys, travessant la frontera entre Jordània i Cisjordània per a anar a Jericó, em van parar en els controls de seguretat perquè les polseres que portava van fer sonar el xiulet d’alarma (…) em van portar a una habitació, em van despullar i em van interrogar fins que per fi em van deixar anar“.

L’exposició, produïda per associació SUDS i l’associació Comunitat Palestina, es pot veure també al web Mirades. 

Ibrahim Beisani és fill de pares refugiats, procedents de Yafa. Es van assentar primer a Nablus, on el seu pare Ahmad va haver de lluitar molt per tirar endavant, anava pels carrers venent pastilles de sabó, de manera que obtenia molt pocs diners per mantenir els seus 8 fills i filles.

Els seus pares els explicaven sovint com els van fer fora de casa, “corre, corre, ens persegueixen, ens mataran…”. Van sortir amb el que portaven posat, va ser dramàtic. Allí es van quedar totes les seves pertinences, amb l’esperança de tornar ràpidament. El seu pare va morir amb 55 anys i la seva mare amb 92 anys, tots dos vivint encara a Jordània, tots dos esperant tornar a casa seva a Palestina. Ell va arribar a Barcelona des de Jordània per estudiar medicina i es va quedar aquí. Ara és metge jubilat.