Miquel Pueyo i París

Nascut a Lleida, el 18 d’agost de 1957.

Doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona.

Des de 1979, professor de la Universitat de Lleida.

De 1986 a 1988, va dirigir la reforma de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs.

Entre 1988 i 1995, va ser diputat del Parlament de Catalunya, on va presidir les comissions de la Sindicatura de Greuges i de l’Estudi de les Dificultats del Llenguatge de Signes.

El gener de 2004 va ser nomenat director de Planificació Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

Durant el període de gener de 2005 a maig de 2006 i de desembre de 2006 a setembre de 2007 va ser secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, president del Consorci per a la Normalització Lingüística, de la Comissió de Toponímia i del TERMCAT.

Des del 18 de setembre de 2007 fins al 12 de gener de 2011 ha estat delegat del Govern de la Generalitat a Lleida.

Des d’aleshores fins al mes de juny de 2019, ha estat professor del grau de periodisme i Comunicació Audiovisual, a la Universitat de Lleida.

Es defineix com a “Paer en Cap de Lleida. Professor, escriptor i pare de dues xiquetes. Estic convençut que el que ens uneix és més que el que ens separa.”

Llibres publicats:

• Lleida: ni blancs ni negres, però espanyols (1984, ISBN 978-84-297-2125-6)
• Llengües en contacte en la comunitat lingüística catalana (1991)
• Tres escoles per als catalans: minorització lingüística i implantació escolar a Itàlia, França i Espanya (1996, ISBN 978-84-7935-327-8)
• Política i planificació lingüístiques (1997, ISBN 978-84-7660-342-0)
• El fantasma de la mort del català (2007, ISBN 978-84-8437-935-5)
• Mort certa, hora incerta. De l'edat mitjana a la societat digital (coautor amb Ernest Benach) (2013, ISBN 978-84-9975-318-8)

*Les retribucions anuals que apareixen en aquest quadre són el resultat de multiplicar la retribució mensual per catorze pagues.