S’inicia la construcció de la sala de cerimònies fúnebres i dels nínxols capella al cementiri municipal

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, rendeix tribut al que va ser arquitecte municipal de la Paeria Francesc de Paula Morera i Gatell amb una ofrena floral a la seva tomba

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, acompanyat de la primera tinenta d’alcalde, Marta Camps, i de la regidora de Serveis Personals, Rosa Ball, ha visitat aquest dijous el Cementiri Municipal de la ciutat amb motiu de la propera festivitat de Tots Sants. El paer en cap ha visitat, a més, l’inici de les obres per construir una sala per a cerimònies fúnebres per a totes les confessions religioses a l’entrada del Cementiri Municipal i 30 nínxols capella al Departament de Sant Crist, que van ser adjudicades a Novex amb un pressupost de 341.596,52€. S'inclou arxiu de so d'Àngel Ros L’actuació comprèn la construcció d’un edifici integrat per dos espais funeraris diferenciats: un de perimetral, amb una superfície de 101.78 m2, formant els tancaments del conjunt edificat i constituït per diferents mòduls de nínxols capella alineats a partir de la planta col•locada en diagonal sobre l’eix de simetria esmentat; l’altre al seu interior en una sala d’actes per a cerimònies i altres usos funeraris, definida per una coberta subjectada en quatre únics pilars que l’elevaran del terra i permetran encabir una sala exempta de 165,30 m2 de superfície per destinar-la a usos múltiples relacionats amb el ritus funerari. En total, hi haurà una superfície construïda de 267,08 m2. Aquesta sala polivalent permet al seu interior encabir 100 seients i un aforament de 165 persones en total. Pel que fa a la construcció perimetral, el projecte preveu 8 edificis destinats a nínxols capella, dels quals 6 són de quatre unitats cadascuna i els dos restants seran de tres unitats. El projecte de construcció del Departament de Sant Crist al Cementiri Municipal construït entre els anys 1991 i 2001, va significar per la seva ubicació i planificació dins l’àmbit general del Cementiri de Lleida, poder disposar d’un únic espai principal, on s’aglutinen els principals accessos i totes les dependències administratives i de serveis del recinte funerari de la ciutat. Així mateix, l’interior del Departament de 6.900 m² disposa també d’un modern crematori local adaptat a les últimes tendències d’incineració mortuòria i en la zona oposada d’un embassament com a reserva d’ aigua de reg i enjardinament; àmbits tots ells disposats de manera que encaixin dins una gran zona verda central envoltada d’edificis funeraris sota un porxo perimetral cobert. La Paeria també encara la recta final de la construcció de 160 nous nínxols al Departament de Verge Blanca i l’adequació de 348 columbaris a les antigues oficines del Departament de Sant Jaume. Sepelis El nombre total d’inhumacions realitzades durant aquest any ha estat de 650 i el nombre total d’incineracions és de 213. Per tant, el 25% dels sepelis que ha registrat la ciutat durant aquest 2009 han estat incineracions. De les 650 inhumacions, el 75% s’enterren en nínxols ja utilitzats i el 25% en nínxols nous. Actuacions de millora Durant els darrers mesos les actuacions en la millora del manteniment del Cementiri Municipal s’han centrat en la instal•lació d’una vintena de bancs i, properament, es posaran una vintena de papereres arreu del recinte. Alhora, els serveis municipals d’urbanisme han arranjat tant els accessos com els solars contigus al recinte de cara a habilitar-los com a aparcament per als vehicles particulars que amb motiu de la festivitat de Tots Sants visitin el Cementiri. Alhora, cal destacar que aquest any hi haurà un plànol informatitzat “on line” del Cementiri Municipal per localitzar els nínxols i, per tant, tots els ciutadans ho poden consultar des del seu propi ordinador. A més, des de l’any passat el recinte compta amb nou plànols d’ubicació i línia ADSL a les oficines del Cementiri per facilitar la consulta de la ubicació de les persones inhumades. Recollida selectiva Per tercer any, i en previsió de l’afluència significativa de visitants per la festivitat de Tots Sants, els serveis municipals habilitaran illes de recollida selectiva de residus als 14 departaments del Cementiri. Així, en cada illa hi haurà 5 contenidors de 240 litres: un per al paper i cartró (blau), un altre per als envasos (groc), una altre per al vidre (verd), un altre per a la matèria orgànica (marró) i un altre per als residus inorgànics (gris). Al Cementiri principalment es produeixen residus orgànics (restes de flors i plantes utilitzades per preparar els rams), embalatges dels rams (plàstic) i vidres (gerres trencades). L’empresa concessionària de la neteja pública a Lleida, Ilnet, realitzarà una recollida diària entre el 28 d’octubre i el 2 de novembre. Entre el 28 d’octubre i l’1 de novembre, ambdós inclusos, el Cementiri Municipal mantindrà un horari d’obertura de 9 hores a 18.30 hores sense interrupcions. Alhora, Sarbus incrementarà i reforçarà amb més vehicles el recorregut de la línia 6 entre les 9.00 i les 19.00, que s’atura davant del cementiri, per tal d’incrementar la freqüència de pas i, per tant, escurçar els temps d’espera. Tribut a Morera i Gatell D'altra banda, i per tercer any consecutiu, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha fet una ofrena foral a un dels lleidatans il•lustres que estan enterrats al Cementiri Municipal. En aquest cas, el paer en cap ha rendit tribut al que va ser arquitecte municipal de la Paeria Francesc de Paula Morera i Gatell tot lliurant una ofrena floral a la seva tomba. Entre les seves obres, destaca: la casa Magí Llorenç, el Mercat del Pla, l’edifici Pal•las, l’Escorxador, la casa Xammar o l’aquari dels Camps Elisis. Nascut a Tarragona el 13 de març del 1869. L’any 1906, un cop acabada la carrera, Morera es nomenat arquitecte municipal de Lleida. L’Oficina Tècnica Municipal està en aquest període sota la seva responsabilitat, encara que s’hi pugui registrar esporàdicament, la intervenció d’altres tècnics municipals com Porqueras, l’equip Florensa-Giralt i altres. Aquest mateix any, Morera fixa la seva residència a Barcelona, encara que conservant el seu càrrec d’arquitecte municipal de Lleida. Aquesta situació, no durarà però més enllà del 1912, any en que Morera torna a Lleida d’una manera definitiva.