Prova de càrrega al nou pont de Príncep de Viana

L’actuació consisteix en col•locar en set posicions diferents els camions, cadascun dels quals pesa 38 tones, al llarg de tot el recorregut del viaducte

Aquest dilluns, a partir de les 8 i durant tot el matí, l’empresa adjudicatària de les obres del nou Pont de Príncep de Viana, Comsa, durà a terme les proves de càrrega del nou viaducte. La prova de càrrega consistirà en set posicions dels camions, cinc d’aquestes posicions al pont atirantat, una al pont sobre l’avinguda del Segre i la setena posició sobre la llosa de la futura estació d’autobusos. Cadascun dels camions pesarà 38 tones i se situarà a 50 centímetres de la barrera de seguretat.

Les posicions seran les següents:

- Posició 1: vuit camions, col•locats en dues files de quatre, a la zona del pont proper a la rotonda de Granyena.
- Posició 2: els vuit camions es desplacen fins a l’altra banda del pont, just abans de l’avinguda del Segre.
- Posició 3: sense moure els vuit camions anteriors, entren uns altres quatre i es posicionen en el punt mig del pont (coincidint amb les torres).
- Posició 4: sense moure els dotze camions anteriors, entren 8 camions més i s’estacionen a la zona propera a la rotonda de Granyena.
- Posició 5: estacionen 10 camions en línia al llarg del pont i als carrils exteriors.
- Posició 6: estacionen 4 camions sobre el pont en el tram de l’avinguda del Segre.
- Posició 7: estacionen 6 camions sobre la llosa que queda damunt de la futura estació d’autobusos.

Per seguretat es tallarà el trànsit quan s’estigui duent a terme la prova de càrrega en la posició 6, és a dir, quan els camions estiguin situats en el tram de l’avinguda del Segre.

La prova de càrrega del nou pont de Príncep de Viana és un dels últims passos abans de posar en funcionament el nou viaducte el proper mes d’abril. La nova infraestructura ja llueix la seva forma definitiva, després que hagin finalitzat les tasques d’asfaltatge i un cop ja es van col•locar i tensar els 60 tirants que el sustenten i el tauler del pont ja es mantingui pels cables que conformen els tirants, prescindint de les piles provisionals que es van construir per aguantar el pont mentre es realitzaven les obres del viaducte.

També s’estan ultimant els últims treballs com són els acabaments de la urbanització superior, és a dir dels vials i de les voreres, com per exemple les proteccions dels vials, les baranes per a vianants o enllestir tot el sistema d'enllumenat, del qual precisament ja s’han estat realitzant proves de les diferents tipologies existents (als tirants, baranes, piles, tauler inferior i torres exteriors).

El nou pont, dissenyat per l’enginyer navarrès Javier Manterola, esdevindrà una obra representativa per a la ciutat ja que es tracta d’una superfície subjectada amb tirants d'acer per donar sensació de lleugeresa i transparència. El pont el formen una plataforma llinda recolzada sobre una estructura tetràpode, en la qual hi ha dos braços que sustenten la plataforma per la para inferior i les dues piles o torres de 39 metres de les quals pengen els tirant que suporten l’estructura del pont. D’aquests braços neixen els tirants d’acer que subjecten la plataforma. Tots aquests tirants i els projectors que s’han instal•lat creen la imatge d’una cortina de llum.

El pont té una longitud total de 197 metres (161 dels quals transcorren sobre el riu, mentre que els 36 restants ho fan sobre l'avinguda del Segre) i una amplada de 21,2 metres. Té dues voreres de 4 metres cadascuna, així com dues calçades de 6,6 metres cadascuna i incorpora carril bici.

L’Ajuntament de Lleida va adjudicar les obres d’aquest viaducte a l’empresa Comsa amb un pressupost total d’uns 9,1 milions d’euros (en els quals s’inclou la modificació per a la construcció de la nova estació d’autobusos). La Paeria ha avançat el finançament de l’obra a través de l’Empresa Municipal d’Urbanisme perquè considera prioritària la realització d’aquesta infraestructura inclosa en el Pla de l’Estació, i que forma part de l’eix viari que connectarà la plaça d'Europa amb la LL-11 (antiga Nacional II) i, en un futur, amb l'eix Bordeta-Magraners i la variant sud.