Lleida acull l’homenatge als represaliats pel franquisme del Segrià i les Garrigues

L’Auditori Municipal Enric Granados de Lleida ha acollit avui l’ homenatge als veïns del Segrià i les Garrigues que van ser represaliats pel franquisme, un acte organitzat pel Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat amb la col•laboració de l’Ajuntament de Lleida.

28 represaliats ha recollit personalment el diploma de reconeixement que s'ha lliurat en l'acte. Entre les persones que van lluitar per la democràcia i els drets nacionals de Catalunya i van patir la repressió franquista que hi han assistit hi ha 14 veïns de Lleida, 3 de Vinaixa, 2 d’Arbeca, i altres de Juneda, Almacelles, Benavent de Segrià, Les Borges Blanques i L’Espluga Calba.

L'acte l'han presidit l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, i el secretari de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat, Josep Vendrell, i ha comptat amb la presència del director dels Serveis Territorials del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació a Lleida, Pere Blasco, així com del segon tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Lleida, Josep Presseguer, i dels regidors M. Rosa Ball i Lluís Franco.

L’acte ha començat amb el testimoni de Ventura Margó (Terrassa 1926), que ha parlat en nom dels homenatjats. Instal•lat a Lleida des dels 5 anys, va desenvolupar una intensa activitat política antifranquista en la clandestinitat, on era conegut amb el sobrenom de Jordi. Va ser un dels responsables de la reconstrucció del PSUC a la ciutat de Lleida i la seva militància li va suposar conèixer de prop la Brigada políticosocial, el Tribunal d’Ordre Públic i la presó de Lleida.

L’any 1970 va obrir la llibreria L’Àncora, un referent en els ambients progressistes. Va participar en el procés de creació de les Comissions Cíviques i de les Comissions Pageses, així com en la constitució de l’Assemblea de Catalunya (1971) i de l’Assemblea de les Terres de Lleida (1972).

L’any 1974 va ser detingut mentre participava en una reunió de l’Assemblea de Catalunya i va ser ingressat a la presó Model de Barcelona. Ha publicat les seves memòries (La lluita per la democràcia: Lleida, 1960-1975. Records de Ventura Margó, 1992) i diversos llibres de records (Fidelitats, 2004 i Lleida, abans i després de 1936, 2006).

També hi ha intervingut l’historiador Joan Sagués. L'homenatge ha acabat amb una actuació de l’orquestra de vent i percussió de la Julià Carbonell.

L’acte s’emmarca en el programa de 24 homenatges que la Generalitat celebra a tot Catalunya per homenatjar les víctimes de la repressió franquista, tres a la demarcació de LLeida: Balaguer (19 de febrer), Tàrrega (26 de febrer) i Lleida, avui. L’Alt Pirineu i Aran acollirà 2 actes més: el 23 de març a La Seu i el 27 de març a Sort.

En els actes es lliura un diploma de reconeixement a cada persona que va patir privació de llibertat durant la Guerra Civil o la dictadura o, en la majoria de casos, a les seves famílies. El document, signat pel president José Montilla i el conseller Joan Saura, es lliura “en reconeixement per la seva contribució a la causa de la llibertat i la democràcia durant la guerra civil i la dictadura franquista”. El text afegeix “Sigui el seu compromís durant aquells anys de foscor exemple de generositat, dignitat, coratge i amor a la llibertat, a la democràcia i a Catalunya per a les generacions posteriors”.

Prop de 1.400 represaliats del Segrià i les Garrigues han estat indemnitzats pel Govern

Des l’any 2.000, 1.362 veïns del Segrià i les Garrigues han rebut indemnitzacions del govern català pel temps en què van ser privats de llibertat. 1011 eren del Segrià (458 de Lleida) i 351 de les Garrigues (69 de Les Borges Blanques). A tota la demarcació de Lleida, la xifra d’indemnitzats és de 2.434 i a tot Catalunya, més de 22.000 persones han rebut la indemnització, amb un import atorgat total de més de 51 milions d’euros. La major part dels beneficiaris van participar de forma directa en la Guerra Civil i van ser privats de llibertat sense judici ni causa. La convocatòria continua encara oberta i es pot tramitar a través de la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat.