Multitudinària inauguració de la plaça Ricard Viñes

Lleida ha estrenat aquest dissabte la nova plaça Ricard Viñes amb una gran festa infantil i l’actuació dels Castellers de Lleida, el cor de l’Orfeó Lleidatà, el Grup Sardanista Montserrat i amb el colofó final del concert de piano a càrrec de Jordi Farran, guanyador del concurs de piano Ricard Viñes l’any 2003.

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, acompanyat de l’arquitecta autora del projecte Benedetta Tagliabue, ha presidit la inauguració de la nova plaça Ricard Viñes que compta amb un disseny de l’espai que conjuga l’avantguarda, eles elements singulars i exclusius. Els vianants i veïns i veïnes de la zona guanyen protagonisme, així com el comerç de la Zona Alta ja que s’han guanyat 7.000 metres quadrats de superfície en relació amb l’anterior plaça, que datava del 1971, i un aparcament subterrani de 466 places. Una nova plaça amb diversos espais verds, gespa, arbustos i arbres en forma de Laberint que donen personalitat a l’espai, que alhora permet la celebració d’activitats d’oci, actes culturals o espectacles de petit format. A més, la zona també compta ara amb una aparcament subterrani de tres plantes i 466 places, una part de les quals es destinen a la venda i altres a abonaments.

El paer en cap ha destacat la plaça Ricard Viñes com “un gran espai singular, amb personalitat i disseny propi, al servei dels ciutadans i ciutadanes i del comerç de la nostra ciutat”. L’alcalde de Lleida també ha subratllat que “la plaça recorda el genial compositor i pianista Ricard Viñes amb una placa commemorativa i mitjançant la incorporació de quatre pianos en el paviment”. “La plaça Ricard Viñes és una plaça plena de cultura popular que marca la història de la ciutat”, ha dit el paer en cap. Arxiu de so d’Àngel Ros.

Durant el discurs d’inauguració, Àngel Ros ha recordat les places com a elements fonamentals de la societat lleidatana, com a espais de convivència i cohesió social entre ciutadans i ciutadanes. “La inauguració d’aquesta plaça és el preludi d’una ciutat que progressa, que respecta i recorda el seu passat, però mira amb optimisme cap al seu futur”, ha assegurat.

L’arquitecta Benedetta Tagliabue ha subratllat el fet que aquest espai és una plaça viva i plena de vitalitat. En aquest sentit ha destacat que “en aquesta plaça hi ha espais per a poder realitzar moltes activitats diferents”, fent èmfasi en els espais per als nens i nenes, en els espais per ballar, en els espais verds i ens els espais per passejar, entre altres”. També la regidora responsable d’urbanisme, Marta Camps, ha recordat la plaça Ricard Viñes com una plaça de detalls, amb gran varietat d’espais, llums i colors que la doten de singularitat i personalitat.

La nova plaça té un disseny innovador en planta en forma de trapezi que manté la forma de laberint, amb elements pensats exclusivament per a aquest espai, en el qual s’integren les dues sortides de vianants del pàrquing i on es creen diferents espais per potenciar els diferents usos ciutadans. També es diferencia la pavimentació als diferents llocs de pas i d’estància per crear un espai de caràcter més domèstic que, segons l’arquitecta Benedetta Tagliabue “evoca les terres i els camps de Lleida a base d’una combinació entre pedra granítica, llambordes de formigó de colors i asfalt i noves plantacions d’arbres”.

En aquest sentit, cal destacar que hi ha 3.270 m2 de paviment granític, 4.085 m2 de llambordí, 975 m2 de formigó, gairebé 1.000 m2 de gespa i un centenar d’arbres de diferents espècies. La il•luminació, que consta d’uns 40 fanals i, i el mobiliari urbà, que consta d’una vintena de bancs amb un total de 120 metres lineals, 16 papereres i una font, així com 3 jocs infantils que ocupen una superfície de 105 metres quadrats, complementen l’originalitat del disseny de la plaça. També s’han instal•lat quatre tòtems que van enllaçats amb unes estructures d’acer que serveixen de suport a la il•luminació de la plaça. Tres se situen sobre la Plaça Ricard Vinyes, un al centre i dos als extrems, un quart està situat a la rotonda i es la fita visible que permet identificar aquest lloc de la ciutat des de la distància.

Tagliabue explica que tots ells estan connectats entre si per unes catenàries des de les quals pengen dos tipus de llums. Un tipus de llum més lineal que vol marcar unes diagonals de recorreguts per sobre dels caps de la gent i un altre tipus que és més focalitzada a il•luminar zones concretes per tal de reduir el número de faroles a l’espai públic. Aquestes catenàries permeten il•luminar amb un cert sentit de festa com quan s’engalanen les places per les festes majors, alliberant l’espai per tot tipus d’activitats. Les faroles que s’han col•locat als carrers i en alguns llocs molt puntuals de la plaça estan especialment dissenyades per Lleida. La “LL” de Lleida apareix com en un joc en els braços metàl•lics dels quals pengen les llums.

Una plaça avantguardista

L’Ajuntament de Lleida, conjuntament amb el Col•legi d’Arquitectes de la demarcació de Lleida i un jurat especialitzat en urbanisme i arquitectura va elegir a mitjans del 2008 el projecte Laberint de la UTE formada per les empreses Dragados-Arnó com a guanyadora del concurs per a la redacció del projecte d’ordenació, reurbanització, execució del projecte d’obres i la concessió administrativa sobre el domini públic per a la construcció i explotació de l’aparcament subterrani a la plaça Ricard Viñes. El disseny Laberint és obra de l’arquitecta italiana establerta a Barcelona Benedetta Tagliabue. El jurat especialitzat que va elegir aquest projecte estava format per la presidenta del Col•legi d’Arquitectes de Lleida, Montserrat Giné, Beth Galí, arquitecta i urbanista i membre de la presidència del FAD (Foment de les Arts i del Disseny) i Manuel de Solà, arquitecte i urbanista i catedràtic d’Urbanisme per la Universitat Politécnica de Catalunya.

La reforma de la plaça Ricard Viñes es va iniciar a principis de gener del 2009, per no afectar la campanya comercial de Nadal. Les obres van començar amb l’excavació del pàrquing que van durar uns 18 mesos, tot i que paral•lelament es feien treballs a les zones adjacents a la plaça, com són els carrers Bisbe Ruano i Fleming. L’aparcament es va obrir al públic a principis de setembre d’enguany.

Una nova mobilitat a la zona

La plaça Ricard Viñes era, a principis del passat segle XX, una cruïlla de camins situada al llindar del Centre Històric. La ciutat de Lleida tenia aleshores tot just 22.000 habitants. En canvi, cent anys després, i segons els estudis de mobilitat previs que va encarregar la Paeria, 25.000 vianants utilitzaven cada dia la plaça i els carrers de l’entorn i prop de 35.000 vehicles circulaven diàriament per Balmes, Rovira Roure i Prat de la Riba.

En aquest sentit, els estudis de trànsit encarregats per l’Ajuntament de Lleida des de l’entrada en funcionament de la nova rotonda de Ricard Viñes conclouen que s’ha guanyat seguretat tant per als vianants com per als vehicles en la cruïlla on es registra més afluència de persones que van a peu. En aquest sentit, cal destacar que el trànsit de la cruïlla de Balmes, Rovira Roure i Prat de la Riba s’ha reduït entre un 12 i un 13% en relació a l’anterior estudi de mobilitat del 2005, uns estudis que l’Ajuntament de Lleida va encarregar prèviament al concurs de la plaça Ricard Viñes.

La plaça es consolida, doncs, com un autèntic espai d’ús col•lectiu i es garanteix millor la seguretat per als vianants ja que compten amb el doble de passos per creuar les vies de circulació i perquè s’ha reduït la longitud dels itineraris en relació a la configuració de la plaça anterior. Segons els estudis de mobilitat previs que va encarregar la Paeria, 25.000 vianants utilitzen cada dia la plaça i els carrers de l’entorn. A més, la rotonda és un tipus d’intersecció que permet reduir els punts de conflicte, és a dir, la probabilitat d’accidents. A més, al disminuir la velocitat a la intersecció, disminueix la perillositat d’aquest punt.

Sobre els aforaments, es constata un augment de vehicles que entren a la rotonda procedents de Prat de la Riba i Rovira Roure, la majoria dels quals surt de la rotonda en direcció a Balmes, però això no s’ha traduït en conflictes de trànsit. A més, ara amb la reordenació del trànsit de la zona es permeten els canvis de sentit i l’estudi conclou que a Prat de la Riba giren completament un 11,6% dels vehicles que entren a la rotonda.

És per això que es feia necessària, a més de la modernització evident de la plaça, la reordenació de la mobilitat de tota la zona. Així, la reurbanització de la plaça Ricard Viñes ha comportat la vianalització dels carrers Bisbe Ruano i Doctor Fleming, amb la qual cosa s’ha guanyat espai per als vianants i, a més, s’ha reordenat tota la mobilitat de la zona amb la construcció de la rotonda a l’encreuament de Balmes, Prat de la Riba i Rovira Roure, l’execució d’una glorieta a Martín Ruano i l’habilitació del doble sentit al carrer Torres de Sanui, en el tram comprès entre Magí Morera i Martín Ruano per millorar l’accessibilitat dels vehicles que circulen per Doctor Fleming.

Record al pianista il•lustre lleidatà Ricard Viñes

La modernització de la zona no ha oblidat l’il•lustre pianista lleidatà Ricard Viñes que dóna nom a la plaça. Així, l’arquitecta i responsable del disseny de la plaça, Benedetta Tagliabue, va preveure dibuixar diferents pianos de cua amb rajoles a l’àrea per a vianants propera a Doctor Fleming. Tot i així, no és l’únic element que recordarà Ricard Viñes. I és que s’han recuperat dues plaques que formaven part de la plaça i que s’ubicaran a la paret de l’entrada per als vianants al pàrquing que dóna al carrer Doctor Fleming. En una placa d’aquestes plaques es veu Ricard Viñes tocant el piano i en l’altra es representa la flor de lis. A més, també s’ha previst col•locar un element que recordarà el descobriment de restes arqueològiques del convent de Sant Francesc que data del segle XIII.