Catalunya Visió i La Mirada Abstracta de Ton Sirera, al Museu Morera

Lleida inicia els actes del centenari d'un dels seus artistes més singulars, Ton Sirera, amb l'exposició Catalunya Visió que es podrà visitar del 10 de març al 12 de juny al Museu d'Art Jaume Morera. Es tracta d'una revisió del projecte editorial del mateix títol que, entre 1968 i 1978, va produir una sèrie de llibres amb textos i fotografies per descriure el teixit físic i humà de Catalunya elaborats, sobretot, per l'escriptor Josep Vallverdú i Ton Sirera com a fotògraf. Els visitants podran contemplar 180 imatges en blanc i negre obra de l'autor lleidatà i, també, de Ferran Bosch i Jordi Verrié.

La mostra és una producció d’Arts Santa Mònica i del Museu Jaume Morera amb la col·laboració de l’Observatori del Paisatge de Catalunya. A la presentació han assistit Montse Parra, tinent d’alcalde i regidora de Cultura i Festes de l’Ajuntament de Lleida; Vicenç Altaió, director d'Arts Santa Mònica; Jesús Navarro, director del Museu Morera; Josep Rigol i Cristina Zelich, comissaris de l'exposició Catalunya Visió, i Pere Sirera Soler, fill de Ton Sirera
El projecte editorial Catalunya Visió el va endegar el professor, escriptor i directiu de l’editorial Tàber, Oriol Vergés, amb la idea de confeccionar uns llibres amb textos i fotografies a manera de viatge pel territori català. El fruit d'aquest esforç es plasmà en l'edició d'una sèrie de llibres gràfics, basats en recorreguts descriptius de les comarques catalanes, incloent-hi Andorra, la Catalunya francesa, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya, i elaborats fonamentalment per l’escriptor Josep Vallverdú i el fotògraf Ton Sirera, que confeccionaren vuit dels deu volums; els altres dos varen ser fets, respectivament, per Josep Vicente –textos– i Ferran Bosch –fotografies–, en el cinquè volum, i per Jordi Verrié, autor dels textos i les fotografies del sisè.

L'exposició, centrada en la part gràfica de les edicions, ofereix una àmplia selecció de les fotografies que conformaren les publicacions a partir de nous positivats extrets dels negatius originals, un fet que permet valorar de forma més precisa el treball efectiu dels fotògrafs que hi participaren, tot superant les limitacions tècniques i les possibilitats editorials del moment.

Aquest projecte editorial, però, no es pot desvincular del seu context social, definit pel procés de reconstrucció de la identitat nacional catalana en plena dictadura franquista, al qual el projecte s’uneix a través d’una mirada distinta del seu territori i els seus paisatges, inspirada per la tradició geogràfica catalana, a mig camí entre les descripcions de les monografies comarcals i les aportacions literàries, amarades de l’experiència individual davant i enmig del paisatge i les seves gents.

Així, des d’un punt de vista objectiu, els volums de la sèrie reflecteixen, tant a través de l’escriptura com de la fotografia, un país que està experimentant la transició entre una societat agrària tradicional i una societat cada cop més urbana i industrialitzada. En aquest sentit esdevenen una fotografia precisa d’un temps i d’un moment de canvi. Subjectivament, sobretot el tàndem Vallverdú-Sirera, Sirera-Vallverdú, expressen una nova manera d’abordar la relació directa de l’home amb el territori i els seus paisatges, amb una finesa i una profunditat envejables, a través d’«unes fotografies que parlen, [i] uns comentaris que pinten». No endebades, en la solapa de la coberta del primer volum Vallverdú escrivia que es tractava de presentar gràficament la gràcia i el drama de la terra i els homes, i afegia: «No és un reportatge. No són uns itineraris. No són uns llibres de divulgació. Es una visió de Catalunya.»

L’exposició Catalunya Visió s’emmarca en la celebració del centenari del naixement de Ton Sirera (Barcelona, 4 de maig de 1911), una efemèride que posa en relleu la mirada d’un dels fotògrafs cabdals de la Catalunya del segle passat.

La Mirada Abstracta 

Com a contrapunt a Catalunya Visió, La Mirada Abstracta se centra en la difusió de la seva obra més experimental, la que el situa com un dels pioners de la fotografia abstracta al nostre país i com un dels seus cineastes més singulars.

La mostra presenta el treball de l’artista centrat en aquest vessant creatiu a partir d’obres que pertanyen a la col·lecció del Museu d’Art Jaume Morera. Una nova oportunitat de (re)descobrir un conjunt artístic d’avantguarda considerat pioner dins i fora de Catalunya.