L’EMBA imparteix un curs sobre les Bones Pràctiques Professionals a les Arts Visuals

L’Escola Municipal de Belles Arts de Lleida i l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya han organitzat un curs per al dijous 3 de novembre sobre les Bones Pràctiques Professionals a les Arts Visuals, obert a l’alumnat més avançat i als artistes de la ciutat i les terres de Lleida. El curs estarà impartit per Florenci Guntín, secretari general de l’AAVC i coautor, juntament amb l’advocat Lluís Brun, del Codi de Bones Practiques Professionals i la Guia de Contractació de l’Artista: http://bonespractiques.aavc.net/ca

A partir d’una breu anàlisi econòmica i social de les relacions entre l’artista visual i els mediadors (espais, museus i galeries d’art), el curs presenta un seguit de recomanacions per establir unes relacions satisfactòries per ambdues parts. Unes noves relacions professionals equilibrades i econòmicament justes. En aquest curs, es repassen els drets constitucionals de llibertat d’expressió i creació, els drets morals de l’autor, l’ús del contracte per escrit per aportar seguretat jurídica a les parts contractants i evitar els conflictes, els drets econòmics de l’artista reconeguts per la legislació de propietat intel·lectual, l’ús de les llicències Creative Commons de retorn social del suport i el finançament públic de les arts, la seva remuneració de l’artista i la seva base jurídica o les relacions dels artistes amb les galeries d’art, entre altres.
Aquesta iniciativa, la del Curs de Bones Pràctiques Professionals a les Arts Visuals, vol ser una eina per introduir a l’artista i als mediadors en el coneixement d’unes bones relacions professionals i normalitzar i millorar les relacions professionals entre els artistes visuals i els agents que intervenen en el sector.

Aquest curs va dirigit, en primer lloc, als artistes i d’una manera especial als estudiants de cursos avançats o a aquells que inicien la seva trajectòria professional. Són els primers que han de conèixer els estàndards d’una relació professional justa, equilibrada i satisfactòria per ambdues parts. L’artista ha d’exigir el seu acompliment i –de la mateixa manera- ha d’assumir els seus deures. L’altre destinatari de la publicació és el mediador de l’art contemporani. Ja sigui públic o privat, amb o sense ànim de lucre. El galerista, representant i el col·leccionista, els comissaris d’exposicions i els programadors, els directors de sales, centres, fundacions o museus d’art, els organitzadors de festivals, premis o biennals. El conjunt de les administracions públiques. Tots han d’incorporar una nova manera de relacionar-se basada en les Bones Pràctiques Professionals.

Publicacions específiques

A través de les publicacions i l’apartat específic de la pàgina web recullen una sèrie de documents que proposen un nou marc de relacions entre els sectors implicats. El “Codi de Bones Pràctiques Professionals a les Arts Visuals” fa els plantejaments més bàsics i generals. A continuació, el “Codi de Relacions entre l’Artista Visual i l’Espai de Difusió” i el “Codi de Relacions entre l’Artista Visual i la Galeria” aborden tots els vessants d’ambdós tractes amb molt més detall, concreció i especialització. Finalment, la “Guia de la Contractació de l’Artista Visual” ofereix sis models comentats de contracte de regulació de les operacions estàndard, les situacions més habituals en les que es troba l’artista en l’exercici de la seva activitat professional.

En els darrers anys les relacions entre els artistes i els mediadors havien assolit un bon nivell de professionalitat. Sobretot des que s’havia anat consolidat un mercat digne d’aquest nom i els centres d’art i museus apareguts arreu del territori havien aconseguit una certa solvència econòmica. Les noves generacions de directors, comissaris, programadors o galeristes han assumit responsabilitats en la seva gestió i han introduït noves i rigoroses pràctiques professionals.

Tanmateix, segons els indicadors dels estudis econòmics que venim realitzant i pel que expliquen sovint els associats de l’entitat o els serveis jurídics, encara hi ha ocasions en què l’artista veu negat el seu dret de remuneració econòmica pel treball o els serveis realitzats. L’actual crisi econòmica està modificant a la baixa les relacions entre artistes i mediadors. Cal tenir en compte que un 52% dels artistes visuals ingressen menys de 6.000 euros a l’any per activitat artística. Hi ha noves situacions en les quals s’escatima pagar a un artista amb l’excusa dels retalls pressupostaris. S’insisteix, en aquests casos, en remunerar amb visibilitat negant a l’artista allò que mai es qüestiona a d’altres professionals, treballadors o empreses relacionades amb el món de l’art.

Després de vint-i-quatre anys de legislació sobre drets d’autor, encara hi ha qui no la coneix, respecta o defrauda. De tan en quan aflora el cas d’una obra censurada o retirada d’una exposició o programa. De la mateixa manera, també hi ha artistes que no assumeixen els seus deures i superen, per posar alguns exemples, els terminis per lliurar una obra o els límits pressupostaris d’una producció. Negar aquestes i d’altres males pràctiques seria un imperdonable gest corporativista. La manca de matèries jurídiques, contractuals o d’orientació professional a les nostres facultats o escoles d’art és un dèficit formatiu que cal abordar.

Curs sobre les Bones Pràctiques Professionals a les Arts Visuals
La relació entre l’artista i l’espai d’art o la galeria.
Lloc: Escola Municipal de Belles Arts de Lleida, carrer de La Palma 12. Lleida.
Horari: de 10 h a 14 h