Lleida commemora el centenari de l’homenatge a Magí Morera i el seu poema del campanar

Lleida ha commemorat el centenari de l’homenatge a Magí Morera i el seu poema del campanar. L’acte “... a mig camí de l’infinit”, que s’ha celebrat al claustre de la Seu Vella, al peu el campanar, ha estat presidit per l’alcalde de Lleida, acompanyat per la tinenta d’alcalde Montse Parra; la director dels SSTT de Cultura a Lleida, Carme Vidal, i el director del Consorci del Turó de la Seu Vella, Josep Tort. El paer en cap ha explicat que el disseny de la Festa Major d’aquest any s’ha fet amb el cartell de les festes de 1912, reivindicant la història cultural de la ciutat i el seu patrimoni i pensant en el futur que és l’esperit de la festa major. En el programa d’actes, s’hi poden trobar un fort sentit d’identitat amb activitats culturals tradicions, com el que es va veure a la Llotja amb els premis de La Sardana de l’Any.

Segons l’alcalde, amb aquest acte es vol “reivindicar art mitjançant art” i l’art que és la Seu Vella es reivindica com ho va fer el 1012 amb la poesia del poeta Magí Morera i Galícia. Així, la poesia i la música demanaran els valors d’aquest patrimoni monumental, que dóna imatge i sentit a la ciutat. “Les nostres senyes d’identitat estan coronades per aquest monument”, ha continuat, i ha remarcat que per això es treballa des de diferents entitats culturals i socials i les administracions perquè sigui declarada Patrimoni Mundial. El 1918 la Seu va ser reconeguda com a Monument Històric Nacional i ara s’ha d’assolir aquesta altra fita. I ha conclòs assegurant que el d’avui “és un acte de reivindicació d’un futur que volem per a la Seu Vella”, amb la declaració de Patrimoni de la Humanitat, “però d’un passat cultural gloriós de Lleida”.

Per la seva part, Tort ha comentat que les obres del campanar començaran després de l’estiu. A més, ha explicat que s’ha editat la postal del poema amb el text perquè els visitants la puguin tenir de record i també ha convidat els ciutadans a participar amb els seus poemes que s’exposaran en un mural. Carme Vidal també ha demanat els lleidatans que es facin seu el patrimoni.
El 1912 la ciutat va fer un homenatge cívic al poeta, a la Festa Major, fent així el reconeixement a una gran personalitat de la ciutat, fet que va representar més coses. Com s’ha posat de manifest durant l’acte, el poema del poeta va ser un gest valent de defensa d ela llengua pròpia, en el marc de la Renaixença literària i a recer d’un catalanisme polític incipient.

Després de les intervencions de Vidal i Tort, l’acte ha continuat amb la lectura de diversos poemes, a càrrec de Joan Bellostas, rapsoda i veu reconeguda del teatre lleidatà, i l’acompanyament al piano de M. Del Mar Jové, professora d’aquest instrument. S’han llegit un poema de Màrius Torres, d’enyorança de la ciutat, i dos de Josep Estadella, “Cançó del Vidu” i el seu poema del carrer Cavallers. A més, s’ha explicat una història de festa major, ja que hi estem immersos, i s’ha acabat amb el poema homenatjat de Morera sobre el campanar de la Seu Vella.