Peris presenta el projecte “El Perfil de la Ciutat” que analitza 14 ciutats de Catalunya

El tinent d’alcalde Rafel Peris ha presentat avui l’estudi “El Perfil de la Ciutat”, que ofereix una radiografia socioeconòmica de 14 ciutats mitjanes de Catalunya, fruit de la col·laboració tècnica, metodològica i de recerca mitjançant les seves àrees de Promoció Econòmica i, més concretament, dels seus Observatoris Socioeconòmics. Els municipis participants en aquest estudi són Barberà del Vallès, Granollers, Manresa, Mataró, Rubí, Sabadell, Santa Coloma de Gramanet, Terrassa, Vic, Vilanova i la Geltrú, Girona, Mollet, Vilafranca del Penedès i l’Ajuntament de Lleida integren els Observatoris Socioeconòmics

Aquesta col·laboració té com a objectiu desenvolupar i aplicar eines, metodologies i indicadors tècnics per a mesurar la qualitat de vida i benestar de les ciutats . L'informe detalla indicadors de set àmbits temàtics: demografia, mercat de treball, habitatge, activitat econòmica, teixit empresarial, cohesió social i sostenibilitat. El tinent d’alcalde Rafel Peris ha destacat el valor d’aquest d’estudi, que “ens ha de servir per veure quin és el posicionament de les ciutats en aquests àmbits i tenir dades per orientar les polítiques de promoció econòmica i ocupació” Arxiu de so Rafel Peris

En l’àmbit demogràfic,l’estudi presentat avui mostra que tot i la contenció en el creixement de la població, per sota de l’1%, Lleida creix per sobre la mitjana catalana. es ciutats que estan per sobre de l’1% són Vilafranca del Penedès (1,5%), Vic (1,2%) i Barberà del Vallès (1,1%). Mollet té creixement negatiu (-1,1%)

Pel que fa a la població estrangera, Lleida té un 21,2%. Les duesciutats que tenen menys població estrangera són Barberà (7,7%) i Vilanova i la Geltrú (14,1). Superen Lleida en aquest índex Vic (25%) i Santa Coloma de Gramanet (22,5%).

En l’àmbit de l’estudi dedicat al mercat de treball, la taxa d’atur del conjunt de municipis de la xarxa del perfil és del 18%. Lleida amb un 15,6% és la segona ciutat després de Girona (14,1%) que té la taxa d’atur més baixa i gairebé igual que la mitja de Catalunya (15,4%).

Mataró (20,5%), Sta. Coloma Gramanet (20%) i Mollet (19,6%) si situen per sobre de la mitjana. Pel que fa a la contractació indefinida, ha disminuït en tots els municipis i cal destacar que en la contractació indefinida a dones, Lleida, amb un 51,7% és la segona ciutat després de Girona (52,2%) que té la contractació més alta.

En matèria d’habitatge, Lleida, amb un preu mig de 2.013€/m2 és la segona ciutat més barata desprès de Manresa (1.980€/m2). Les ciutats més cares de les participants a l’estudi són: Sta. Coloma de Gramanet (3.146€/m2) i Mollet del Vallès (3.117€/m2).

L’activitat econòmica és un dels àmbits que analitza l’estudi i, en aquest aspecte, Lleida amb un 40,4% d’assalariats està per sobre de la mitja de la xarxa i de la mitja de Catalunya. Per sobre de Lleida està Girona (50,3%), Vilafranca del Penedès (43,6%) i Sabadell (43%). Molt per sota Barberà ( 12%), Rubí (16,7%). En el subsector de persones assalariades en funció de la població activa, al 2011, Girona (129,6%) i Lleida (101,8%), són les ciutats que presenten els resultats més elevats de tot s la xarxa del perfil i molt allunyats de la resta. Segons l’estudi l’explicació d’aquests percentatges rau en què tant Lleida com Girona són capitals de província i moltes de les empreses situen la seva seu central allí.

En l’àmbit del teixit empresarial s’analitza la concentració econòmica (el pes de les 5 activitats principals respecte del total de l’economia del municipi: productes de consum, venda de vehicles, immobles, altres serveis i productes de consum) prenent com a referència les dades del Registre Mercantil. En aquest sentit, Lleida concentra més de la meitat de l’activitat econòmica (un 56%) del teixit empresarial en cinc activitats econòmiques. Per sobre de Lleida se situen, Mollet (69,5), Sta Coloma (68,2%) i Vilafranca (67,3%). Per sota, amb economies més diversificades està Manresa (43,3%) i Rubí (46,6%).

També reflecteix l’estudi l’ocupació de les empreses noves (treballadors en empreses noves respecte el total de treballadors) i Lleida,amb un 9,9%, està per sobre de la mitja de la xarxa del perfil (9,1%). En presència empresarial (respecte la superfície de sòl urbà del municipi), també és superior a la mitja de la xarxa amb un 2,3. Per sobre de Lleida se situen Mataró (3,1), Granollers (2,6) i Manresa (2,4) i per sota Mollet (1,2), Barberà (1,5) i la resta de municipis.

El perfil de la ciutat també radiografia la cohesió social i en aquest sentit és destacable que en indicadors com el percentatge d’aturats de llarga durada, Lleida té el segon percentatge més baix amb un 30%, seguit de Vilafranca (28,9%). Està per sota de la mitja de la xarxa (36,9%) i de Catalunya ( 34,7%). També és ressenyable que pel que fa a l’índex d’escolarització infantil, Lleida, amb un 66,20%, està per sobre de la mitja de Catalunya (65,24%).

La presentació de l’estudi “El Perfil de la Ciutat” ha estat a càrrec de Jordi Arderiu, Cap dels Serveis d’Estudis i Planificació de l’Ajuntament de Mataró i ha inclòs una ponència a càrrec d’Albert Barrufet, cap de la secció del sistema d’informació geogràfica de l’Ajuntament de Lleida. El tinent d’alcalde Rafel Peris ha inaugurat la jornada, celebrada a la sala Alfred Perenya de la regidoria de Cultura.