Molta dansa i alta participació a les Noces Reials de Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó
La recreació històrica es consolida al Castell del Rei, on va tenir lloc el casament entre el comte i la princesa, donant lloc al naixement de la Corona d'Aragó a l'any 1150
Les danses jueva, mora i cristiana han estat les protagonistes al festejos de la recreació històrica del les Noces Reials de Ramon Berenguer IV i Peronella, que per segon any s’han fet al Castell del Rei-La Suda. El tinent d’alcalde, Josep Presseguer, acompanyat de diversos regidors de la Paeria, ha assistit als actes de celebració de les noces reials en aquesta recreació que ja està consolidada en el calendari fester de l’entitat i al programa de Festes de la Tardor. Els actes han aplegat un gran afluència de públic, fet que ha obligat la Guàrdia Urbana a tancar l'accés de vehicles al Turó de la Seu Vella.
En aquesta ocasió, Emili Sanz i Àngels Rodellar han estat Ramon Berenguer IV i Peronella, respectivament. Els grups Ateneu Popular de Ponent i Mirat al Sharq i l'esperat Ball Parlat de Moros i Cristians de Lleida, a càrrec de l'Esbart Arrels de Lleida i la mateixa Associació de Moros i Cristians han estat els encarregats de dur a terme aquestes danses.
Les comparses de la festa, Al·leridis, Musa, Banu Hud, Pallaresos, Anglesola i Urgellencs, han obert les diferents parades del mercat on es podia esmorzar pa amb embotit o dolços. També s’ha pogut veure la cova de les bruixes o comprar alguna planta aromàtica i decorativa. Les compres al recinte s’han hagut de fer amb la moneda Peronella, que es podia adquirir a la Casa de Canvi. La plaça s'ha omplert de nobles, dames de la cort, templers, joglars, monjos, soldats, moros, cortesanes i bruixes.
L'esdeveniment, organitzat per l'Associació de la Festa de Moros i Cristians de Lleida amb el suport de l'Ajuntament de Lleida, ha tingut lloc al mateix emplaçament on va tenir lloc el casament entre el comte i la princesa, que va donar lloc al naixement de la Corona d'Aragó a l'any 1150. S’ha de destacar que la primera referència a la representació teatral d'un combat entre moros i cristians dins dels actes de celebració es recull en les cròniques d'aquest casament.