L’Ajuntament de Lleida ampliarà el Departament de Sant Anastasi amb 332 nínxols més

L’alcalde, Àngel Ros, ha visitat avui el Cementiri Municipal de Lleida amb motiu de la propera celebració de Tots Sants. Aquest any, la Paeria ha completat la construcció de 416 nínxols al Departament de Sant Anastasi i ha reformat i rehabilitat la porta del Cementiri que dóna a la rotonda de la LL-11. Aquestes dues actuacions han anat a càrrec de l’empresa Arnó i han comptat amb un pressupost de 540.000 euros. La Paeria està ultimant la redacció del projecte de la quarta i darrera ampliació de Sant Anastasi, amb la qual es bastiran 332 tombes més.

Aquest departament és el més antic del Cementiri. Data del 1784 i va ser enderrocat el 2006. Les obres que s’hi han finalitzat enguany (la tercera fase) s’afegeixen a les dues anteriors ja realitzades, que han comportat la construcció de 408 nínxols (216 en la primera i 192 en la segona). Així, Sant Anastasi compta ara amb 824 noves sepultures, amb una inversió de la Paeria de prop d’1,9 milions d’euros. El pressupost de la quarta fase que s’hi durà a terme és de 500.000 euros. A més de fer-hi 332 nínxols, també es rehabilitarà la capella i s’urbanitzarà el recinte.

Tancament de la Sala de la Pau

Pel que fa a noves actuacions, ja està en marxa la segona fase de les obres de la Sala de la Pau, que tenen un pressupost de 57.000 euros i que consisteixen en els tancaments i envidrats de la sala perquè pugui ser plenament operativa per tal d’acollir cerimònies i actes de qualsevol confessió religiosa. L'autor dels vitralls és Pere Valldepérez. Entre els seus treballs destaquen els vitralls dissenyats pel pintor Àngel Jové que es troben a la Universitat de Lleida i, també, la restauració dels del Palau de la Música Catalana i de la basílica de Santa María del Mar de Barcelona

Les obres de la Sala de la Pau estaran enllestides en un termini de dos mesos. Quan acabin els treballs i en aquest mateix escenari, es presentarà el llibre Panteons i tombes del Cementiri de Lleida, el Catàleg historicoartístic del Departament de Sant Anastasi que ha elaborat el Departament de Salut Pública de l'Ajuntament de Lleida.

D’altra banda, la Diputació de Lleida ha concedit una ajuda de 16.552,16 euros per arranjar el dipòsit de cadàvers del Cementiri.

Sepelis

Al 2012, al Cementiri de Lleida s’han enterrat 627 difunts i se n’han incinerat 323. La inhumació ha estat l’opció escollida per al 66 per cent de les defuncions i la incineració, per al 34 per cent. Aquesta darrera modalitat ha anat creixent els darrers anys, ja que al 2010 es va emprar en el 28’48 per cent dels sepelis, i al 2011, en el 31’67 per cent.

En el cas dels enterraments, el 28’71 per cent han ocupat nínxols nous i el 71’29 per cent han estat en tombes ja utilitzades. Pel que fa als títols funeraris, se n’han expedit 425, dels quals 199 són nous, 5 han canviat de lloguer a cessió, 216 han estat actualitzacions i 5, nínxols de lloguer.

Homenatge a Magí Morera en el centenari del poema al Campanar de la Seu Vella

En el decurs de la visita realitzada avui al Cementiri, l’alcalde ha fet una ofrena floral a un dels lleidatans il·lustres que hi estan enterrats. En aquesta ocasió, l’homenatge ha estat a l’advocat, poeta i polític lleidatà Magí Morera i Galícia (1853-1927), que va ser alcalde de la ciutat els anys 1889 i 1890. Enguany es commemora el centenari de la col•locació de la làpida en la torre de la Seu Vella amb els versos que l’escriptor va dedicar al campanar. Va ser en la festa major de 1912, amb motiu d’un homenatge cívic al poeta. Aquest any es va organitzar l’acte “…a mig camí de l’infinit” en record de l’efemèride.

Des del 2007, l’Ajuntament ha honorat diverses personalitats de Lleida en les visites al Cementiri Municipal per Tots Sants: Ricard Viñes (2007), Emili Pujol (2008), Francesc de Paula Morera i Gatell (2009), les víctimes de la Guerra Civil (2010) i Maria Rúbies (2011).

Magí Morera, advocat de formació, va ser membre del Partit Liberal Fusionista a finals del s. XIX i va ser elegit diputat provincial pel districte de la Pobla de Segur, càrrec que, amb posterioritat, també va exercir per al de Sort-Vielha i per al de Tremp-Vielha. A la dècada dels anys 10 del segle XX, com altres representants del liberalisme local, va ingressar a la Lliga Regionalista i va ser ecolllit diputat a Corts –per Barcelona- en diferents eleccions entre 1916 i 1923.

Com a escriptor, va començar publicant poemes en castellà a la Revista de Lérida, compilats després a Carnet de ensayos (1978). En aquesta llengua, també va firmar els volums Poesías (1895) i De mi viña (1901). Pel que fa a l’obra en català, enquadrada en el Modernisme, en destaquen Hores lluminoses (1908), Nou i Vell (1922) i Poesies completes (1929) així com les traduccions de Shakespeare, Hàmlet (1920) i Romeu i Julieta (1923), entre d’altres.