L’alcalde Àngel Ros reivindica el paper dels ajuntaments en la vertebració i transformació del territori

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha reivindicat avui fermament el paper decisiu de les administracions locals en la transformació i l’equilibri territorial i ha advocat per anar un pas endavant al tradicional concepte de ser únicament “l’administració més propera al ciutadà”. Ros ha remarcat que els ajuntaments són governs “amb vocació de projectar futur per als ciutadans i de contribuir a l’equilibri territorial. Actuen sobre un territori, provocant-ne una transformació i contribuint al desenvolupament del país”. Ros ha citat com a exemples de gestió ciutats alemanyes com Hannover o Bremen, exemples de “ciutats-estat que van generar progrés d’Europa i van assentar les bases del que eren els grans governs municipals. Que la Paeria tingui un nom propi implica també un indicador de govern municipal fort amb competències municipals pròpies”. En aquest sentit, Ros ha lamentat “que els avantprojectes de llei que ens estan plantejant converteixin el concepte d’evolució cap a ciutat estat o cap a governs territorials forts, en un pas enrere , em sona a nivell històric a corregidores enlloc de governs locals seriosos, que aposten pel futur i la transformació del país. M’agradaria anar més cap al model de Bremen que cap al model que se’ns dibuixa en els avantprojectes de llei”. Tall de veu Àngel Ros 1.

En el discurs amb què s’ha iniciat el cicle de conferències “Col·loqui del Cercle d’Infraestructures 2013”, l’alcalde de Lleida ha fet una crida a la unitat entre les administracions, el teixit empresarial i la societat de Lleida per impulsar la ciutat, la demarcació i el país. El paer en cap ha recordats els bons resultats aconseguits en la balança comercial 2012 a Lleida i que va avançar la Cambra de Comerç, amb un superàvit històric de 823 milions d’euros i un increment d’un 10% en les exportacions. I, en aquest sentit, ha demanat el reconeixement de les empreses que han aconseguit veure en el mercat internacional una oportunitat de negoci.

Ros ha advocat per reforçar el paper del sector agroalimentari com una bàlua estratègica “per mantenir l’estabilitat econòmica, no només de la demarcació de Lleida, sinó també de l’economia catalana” i ha recordat les principals dificultats que té en aquests moments: l’elevat preu de les matèries primeres i la dificultat per accedir a ajuts financers. Malgrat això, l’alcalde ha destacat que el sector està apostant per la innovació, la tecnificació i la internacionalització. Ros ha recordat que el model agroalimentari lleidatà té una característica pròpia, i és que necessita d’infraestructures de comunicacions.

En aquest sentit, el paer en cap ha recordat que la posició geogràfica privilegiada de Lleida com a nus de comunicacions és tan sols un accident geogràfic sinó es complementa amb infraestructures. “Només amb infraestructures esdevenen actius”, ha remarcat.

Ros destacat com un avenç important la recent posada en marxa de l’Eix Transversal desdoblat, que “constitueix l’Eix Agroalimentari de Catalunya i una eina logística importantíssima per al transport de les mercaderies i les relacions comercials, mercantils i humanes entre Lleida i Girona”. I en aquest sentit ha recordat que el plantejament de cobrar peatges per als camions “pot empitjorar el que s’ha guanyat amb politiques econòmiques”.

En el teixit d’infraestructures de Lleida l’AVE “ha estat una eina de progrés inqüestionable” i un impuls a la capacitat d’atracció d’empreses que ha estat determinant, per exemple, en el desenvolupament del Parc Científic.

Noves connexions i la importància estratègica del Canal Segarra-Garrigues

L’alcalde ha recordat la necessitat de potenciar l’autovia Lleida-Osca, ampliant la via des de Sant Sebastià, Pamplona i Osca fins a Lleida, Montblanc i Tarragona. En aquesta línia ha demanat en el seu discurs noves connexions i el desenvolupament de l’Eix Perpendicular Montblanc-Tàrrega-Balaguer que, afavorirà l’apropament de les connexions de la Catalunya interior.

La importància estratègica del Pirineu, com a marca (“no prou desenvolupada” segons l’alcalde de Lleida”, des del punt de vista del potencial turístic però també agrícola i alimentari ha estat una altra de les reivindicacions que, lligades a les infraestructures`(l’autovia Lleida-França per la Val d’Aran), ha assenyalat el paer en cap.

Les connexions ferroviàries també han estat objecte d’atenció en el repàs que ha realitzat el paer en cap a les infraestructures del territori i en aquest sentit ha recordat que el Tren de la Pobla “és tot un símbol d’equilibri de país i d’igualtat de drets dels ciutadans”.

En el seu discurs, l’alcalde ha remarcat que cal que les administracions inverteixin de manera estratègica “per vertebrar el territori i perquè sectors decisius, com és el cas de la producció agroalimentària, que Lleida lidera, puguin veure’s reforçats”. Ros ha lamentat la divergència, pel que fa a la qualitat de servei, entre la gran velocitat i línies com la de Manresa i els trams Lleida-Cervera i Lleida-Monsó.

Pel que fa a l’aeroport Lleida-Alguaire l’alcalde ha reconegut la tasca que està realitzant la Generalitat per cercar noves línies de negoci, que considera que han de centrar-se en el transport de mercaderies, entre d’altres, però n’ha demanat una major intensitat.

Ros també ha demanat una major contundència i una aposta decidida del govern de la Generalitat pel Canal Segarra- Garrigues: “Una aposta que passa per enllestir l’obra i fixar preus competitius per als usuaris. Cal reprendre les obres i trobar el finançament”. Tall de veu Àngel Ros 2

En clau de grans infraestructures pendents, el paer en cap, ha recordat que és necessària la variant Sud que circunval·li la ciutat . “Necessitem aquesta via per què és un element de competitivitat per al territori”. 

L’alcalde també ha mencionat el polígon de Torre Blanca- 4 pilans, un projecte que no s’ha pogut desplegar per la situació de crisi i pel qual també ha reclamat a la Generalitats que hi assigni el pressupost que permeti desenvolupar-lo ( es fa al 50% amb la Paeria) i adoptar un model de col·laboració públic-privat.

Finalment, l’alcalde ha recordat que el gran eix que vertebra el futur d’un territori és l’educació i ha volgut posar de relleu la qualitat de la Universitat de Lleida, reconeguda amb el Campus d’Excel·lència Internacional i el model de Parc Científic desenvolupat a Lleida, que ha generat més de 1300 llocs de treball així com la potenciació dels estudis de Formació Professionals. Ros ha estat taxatiu a l’hora de demanar corporativisme per reivindicar els estudis de Veterinària per Lleida i mantenir l’exclusivitat per a l’enginyeria agronòmica. “El model de la universitat catalana és de petites universitats i per això, l’únic futur, és l’especialització”.

La conferència-col·loqui a la Cambra de Comerç de Lleida ha comptat amb la presència de Joan H. Simó, president de la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Lleida, i de Pere Macias, president de la Fundació Cercle d’Infraestructures.