Fiscalia avala que l’Ajuntament de Lleida empri el català en els seus expedients administratius
El fiscal en cap dóna la raó a la Paeria i arxiva una diligència informativa oberta a instància del jutge del Contenciòs Administratiu, qui va considerar que l’Ajuntament havia donat preferència a l’ús del català en un expedient de multes
La Fiscalia de Lleida ha validat que l’Ajuntament de Lleida utilitzi el català en els seus expedients administratius. És la primera instància jurídica que avala l’actuació del consistori pel que fa a l’ús d’aquesta llengua. El fiscal en cap, Juan F. Boné Pina, ha arxivat la diligència informativa que es va obrir per iniciativa del jutge del del Contenciós Administratiu número 1 de Lleida, qui va considerar que la Paeria va donar preferència al català en un expedient sobre una multa de trànsit d’un particular, fet que, segons el magistrat, podia constituir un delicte.
El Contenciós va donar la raó a un ciutadà que va interposar recurs a aquesta denúnica on negava la infracció i, a més, assenyalava que la Paeria li va respondre en català les al·legacions que ell va escriure en castellà. Per aquesta raó, la sentència del jutjat va anul·lar la multa de trànsit i el jutge del contenciós va trametre la seva resolució a la Fiscalia en considerar que hi podien haver “derivacions en l’ordre penal”. Després d’estudiar les al·legacions aportades per l’Ajuntament, el fiscal en cap ha avalat l’actuació de la Paeria i assenyala: “tramitant l’expedient sancionador en llengua catalana, no concorren ni el requisit d’il·legalitat ni el de la injustícia o arbitrarietat propis de tota prevaricació”, amb la qual cosa, no s’aprecien fets que revesteixin indicis de delicte o falta.
Boné Pina remarca que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya i la Llei de Política Lingüística assenyalen el català com a llengua pròpia de l'administració local i altres corporacions públiques de Catalunya i reconeix el dret dels ciutadans a rebre comunicacions en castellà sempre que ho demanin. En canvi, el magistrat del Contenciós, José María Magan, va interpretar que en el moment en què el recurrent s’adreça a l’administració en castellà cal suposar que el seu desig és que continui tot el procediment en aquesta llengua, tot i que la mateixa sentència d’aquest jutjat reconeixia que en cap cas l’interessat va demanar que les notificacions se li realitzéssin en castellà.
“La legalitat vigent”, conclou el fiscal en cap, “empara que l’Ajuntament de Lleida entengui que els particulars hagin de manifestar en l’expedient que desitgen que la tramitació del procediment sigui en castellà, sense que aquest requisit es pugui considerar una càrrega o obligació especialment gravosa”.