La Paeria licita el servei del control del trànsit i la seguretat vial de Lleida
Treu de nou el concurs, que va quedar desert al febrer, que inclou 4 radars, així com tres sistemes perquè els vehicles respectin els semàfors en vermell i redueixin la velocitat
L’Ajuntament de Lleida instal·larà radars i elements de control de velocitat a la ciutat en un pla per millorar la seguretat viària, amb l’objectiu de controlar el pas pels semàfors i la velocitat dels vehicles que circulin per les vies i carrers de la ciutat i evitar accidents i atropellaments de vianants. En aquest sentit, la 1a tinent d’alcalde, Marta Camps, ha anunciat que la Junta de Govern Local ha aprovat la licitació de la contractació de la gestió dels elements de control de trànsit i de seguretat vial a Lleida per una vigència de 4 anys, prorrogable dos anys més.
Així, el plec recull que l’adjudicatari d’aquest contracte haurà de subministrar, col·locar i gestionar 3 radars en caixa, un vehicle amb radar incorporat (que se suma al que hi ha ara) i tres sistemes de “semàfor vermell” ja que gran part dels accidents que es produeixen en cruïlles semaforitzades es deuen a que els conductors no respecten el semàfor en vermell, i se’l salten, col·lidint amb el vehicle que ha realitzat la maniobra correcta al disposar del semàfor en verd. La instal·lació de sistemes de control de semàfor en vermell, segons ha explicat Camps, dissuadeix a aquests conductors evitant la infracció i reduint el percentatge d’accidents en aquests casos, així com els atropellaments de vianants (tall de veu)
En altres ciutats, com ara Barcelona, el sistema de foto-vermell en semàfor ha servit per evitar atropellaments de vianants per part de vehicles. Així mateix, els radars instal·lats en els accessos a la ciutat han fet disminuir la velocitat en les vies principals, i per tant, la lesivitat dels accidents.
Aquestes mesures que ara implementarà l’Ajuntament complementaran les actuacions que s’estan duent a terme en el marc del projecte d’Entorns Escolars Segurs, amb el qual l’Ajuntament de Lleida està millorant la seguretat i la mobilitat al voltant de 37 centres educatius, així com les que es duen a terme, a través de la Guàrdia Urbana, de sensibilització i educació vial i de limitació de la velocitat i controls d’alcoholèmia.
Reduir els accidents i els atropellaments a la ciutat
Els radars es col·locaran preferentment en zones que necessiten especial protecció, com ara escoles, places i zones freqüentades per vianants. En avingudes i carrers principals no es poden col·locar passos elevats segons la llei estatal, per tant, el radar és una alternativa per reduir la velocitat sense penalitzar els bons conductors. El mateix passa amb el sistema de foto-vermell en semàfors, que se situaran en determinades cruïlles de la ciutat amb una major afluència de vianants. Tots aquests elements seran mòbils i se senyalitzaran adequadament per informar els conductors.
El Pla de Mobilitat Urbana inclou la instal·lació de radars per millorar la seguretat vial. Segons els estudis de trànsit, en col·locar un radar en un punt i senyalitzar-lo, els vehicles que superen els límits de velocitat baixen en un 70%. Com a pas previ per al plec de condicions que s’aprovarà ara, es va fer un estudi a la ciutat on es va detectar que a la Rambla d’Aragó, a l’entorn del col·legi Santa Anna i Pràctiques I, un 11% dels vehicles controlats van superar els 50 km/h (el límit màxim de velocitat permès a la ciutat) i a l’av. Prat de la Riba, a la zona del col·legi Lestonnac, va ser d’un 5,3%.
Segons les dades de la Secció d’Atestats de la Guàrdia Urbana, durant el 2012 es van produir a la ciutat un total de 1415 accidents, prop d’un 13% menys si ho comparem amb el 2011, i a part no es va registrar cap víctima mortal. Pel que fa als atropellaments, es van produir-ne 83, el que significa el mateix nombre que al 2011. “Tot i així es tracta de xifres prou importants com perquè des de la Paeria prenguem mesures per tal d’intentar reduir-les”, ha remarcat Marta Camps.
Per altra banda, també a la ciutat de Barcelona, la introducció de zona 30 ha permès una major seguretat en aquests carrers, però s’ha comprovat que s’ha d’acompanyar de controls de velocitat per part dels serveis tècnics de la Paeria, atès que a mig termini els conductors no respecten la senyalització. A Lleida es disposen de mes de 60 carrers en zona 30, la majoria d’ells en entorns escolars.
La recaptació, a millores en la seguretat vial de la ciutat
D’acord amb el que estableix la normativa, la Llei de Seguretat Vial, la recaptació de les multes, un cop descomptat la remuneració a l’empresa que guanyi el concurs per amortitzar la inversió i fer front a les despeses de gestió,es destinarà a actuacions a la ciutat destinades a millorar la seguretat vial. Així, a més de la instal·lació i manteniment dels radars i els semàfors es farà:
- Manteniment de les 110 cruïlles semafòriques de la ciutat
- Instal·lació de noves cruïlles semafòriques
- Càmeres: manteniment i noves. Actualment n’hi ha 20. Amb el nou plec, s’ampliaran en 25 més.
- Nous passos elevats
- Millora i nova senyalització, horitzontal i vertical.
- Control d’accessos a zones de vianants
- Manteniment del Centre de Control de la Mobilitat, amb nous programes per una gestió automàtica i dinàmica dels semàfors segons el trànsit existent
El nou contracte estableix les obligacions de l’empresa quant a la gestió de les multes. Així, l’adjudicatària recollirà les denúncies recollides pels radars de velocitat, fixes o mòbils, així com les dels sistemes de “foto-vermell” de detecció d’infraccions de semàfor en vermell i les de les càmeres de control d’accés. L’empresa en farà el seguiment fins al seu cobrament, que l’haurà d’executar l’Ajuntament.
Cal recordar que la Paeria va declarar desert aquest concurs el passat mes de febrer en considerar que l'única oferta presentada no s'ajustava als requisits del plec de condicions. La resolució de l'Ajuntament va arribar després de constatar que la UTE que s'havia presentat al concurs, formada per les empreses Arnó-Sice (majoritàries amb un 80 % del total de la UTE) i l'empresa GRS ARC Local, no s'havia constituït i això impedia formalitzar l'adjudicació ja que no complia els requisits administratius que s'establien al plec.