L’alcalde pronuncia el pregó de les festes de la Partida de Grealó i Quatre Pilans
Àngel Ros destaca la coexistència de la Lleida urbana amb el respecte al medi ambient i als seus valors paisatgístics, i la potenciació de l’agricultura de qualitat i proximitat com factors claus per garantir el futur de l’Horta com a senyal d’identitat de la ciutat
L’alcalde, Àngel Ros, ha estat l’encarregat de pronunciar el pregó d’inici de les festes de la partida del terme de Grealó i Quatre Pilans. Ros ha destacat la coexistència de la Lleidaurbana amb el respecte al medi ambient i als seus valors paisatgístics, i la potenciació de l’agricultura de qualitat i proximitat com factors claus per garantir el futur de l’Horta com a senyal d’identitat de la ciutat
Ros ha posat de relleu el paper fonamental que té l’Horta de Lleida, que dota de personalitat al municipi i ha reconegut que són els seus veïns i veïnes, que hi viuen i hi treballen a la partida de Grealó i Quatre Pilans, com en tantes altres partides de l’Horta, els que fan possible la continuïtat d’aquest símbol de Lleida
En el pregó, el paer en cap ha recordat que les contrades de Quatre Pilans i Grealó són dues partides històriques, amb noms de reminiscències romanes. Així, segons diu Josep Lladonosa en la seva “Història de Lleida “ durant la dominació àrab Grealó va ser una població, amb terres i habitatges i que ocupava els dos marges del Riu Segre. A la marge dreta a l’altra banda del Segre, se situava sobre la plana del Bisbe per on passava la calçada que anava a Corbins. I per la marge esquerra el territori de Grealó, arribava fins al torrent de la Femosa, sota Artesa de Lleida. Amb la Reconquestade Lleida l’any 1149, per part de Ramon Berenguer IV i Ermengol VI, les Torres de Grealó van ser repartides com la resta del territori de Lleida entre els nous pobladors, passant a ser propietat de l’Església i consten en una escriptura de donació que fa el bisbe Berenguer al Cabildo de la Seudatada el 12 de desembre de 1186. L’antiguitat de l’origen del topònim de Grealó i de Quatre Pilans podria fer referència a un desaparegut aqüeducte romà.
El president de l’AV, Josep Maria Gilart, s’ha sumat a la invitació que ha fet l’alcalde als veïns i veïnes a viure amb intensitat la seva festa major. Diversos regidors de l’Ajuntament de Lleida han assistit a l’acte inaugural, en el qual també s’ha fet la imposició de la banda a la Maria Gómez, la pubilla que representarà la partida durant aquest any.
Després s’ha donat pas a un aperitiu i al ball. Demà, tindrà lloc la sardina popular, el concurs de pesca, el torneig de ping-pong i jocs per a la mainada.