Àngel Ros: "Conèixer la nostra història ens fa estimar el nostre país i voler decidir el seu futur"
El paer en cap destaca que "Lleida, a la Guerra de Successió el 1707, va perdre les seves institucions: Paeria i Universitat. Però tant Lleida com Catalunya van recuperar les seves institucions i miren el passat per decidir el futur"
Lleida ha commemorat avui la caiguda de la ciutat el 1707 a mans de Felip V amb la celebració d’un acte institucional a la Seu Vella de Lleida, que ha omplert de gom a gom la Sala de la Canonja. L’acte, organitzat conjuntament entre la Paeria, la Diputació de Lleida i la Delegació del Govern de la Generalitat, es celebra cada any des del 2007 per donar la màxima significació institucional a una commemoració clau en la història de Lleida i Catalunya, i per recordar la resistència heroica de la ciutat de Lleida en la guerra de successió.
L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, el delegat del govern de la Generalitat, Ramon Farré, la vicepresidenta de la Diputació, Rosa M. Pujol, i el director del Consorci del Turó de la Seu Vella de Lleida, Pep Tort, han presidit l’acte a commemoració. El paer en cap ha recordat que la ciutat celebra, des de fa uns anys, l’esdeveniment tràgic que va tenir lloc l’any 1707, en el qual Lleida va perdre institucions representatives de la ciutat i el territori com la Paeria i la Universitat. L’alcalde ha posat de manifest que “conèixer la nostra història ens fa estimar el nostre país i voler decidir el seu futur, ens fa tenir uns objectius clars de futur”. En el cas català, segons Ros, aquests objectius són majors aspiracions d’autogovern i de respecte a les nostres institucions, a la nostra llengua i a la nostra cultura i respecte també a la nostra decisió sobre el nostre futur”. Tall de veu de l’alcalde, Àngel Ros.
La celebració s’ha amenitzat enguany amb l’espectacle “El Setge de Lleida 1707”, una recreació de la memòria històrica del setge que recull la interpretació de la “Cantate sur la prise de Lerida”, de Jean Baptiste Stuck “Batisin”, músic de la cort de Versalles al servei del Duc d’Orléans. La interpretació combina amb diferents melodies d’arrel popular lleidatana i el testimoni “teatralitzat” de tres personatges del temps del setge, el soldat gascó Pierre Mayrinyac, l’heroïna lleidatana i pagesa Maria Sauret, i el comerciant de seda Joan Aranyó.