Àngel Ros: “Vull trametre l’optimisme que m’inspiren Lleida i la Seu Vella i els valors de pau, diàleg, concòrdia i consens en moments difícils i il·lusionants per a les ciutats i el país”

La Seu Vella de Lleida ha lluït tot el seu esplendor en l’obertura dels actes commemoratius del Tricentenari, que commemoren els fets del 1714. El president de la Generalitat, Artur Mas, ha presidit amb el paer en cap, Àngel Ros, l’acte inaugural, que s’ha desenvolupat a través d’un espectacle multidisciplinar en el qual hi han tingut cabuda la música, les cançons, la dansa i les accions teatrals. En el marc d’aquesta cerimònia, l’alcalde de Lleida ha volgut trametre l’optimisme que l’inspiren Lleida i la Seu Vella, que aspira a ser patrimoni de la humanitat també “pels valors de pau i de diàleg i de concòrdia i consens que ha atresorat en el decurs de la història. Aquests valors són també imprescindibles en moments com l’actual: moments difícils i alhora il·lusionants per a les ciutats i pel país”. L’alcalde ha afirmat que Catalunya i tots els seus ciutadans són el fil conductor del progrés que s’ha anat bastint al llarg dels segles i que aquest progrés no ha de tenir aturador. Ros ha citat el poeta lleidatà Màrius Torres, “A Lleida som la ciutat “dolça i secreta” on el so de les campanes hi té l’ànima viva i el seu batec és lliure com el cor dels nens” i ha afegit que aquest és un “batec lliure que fa avançar i que impulsa per decidir les fites de progrés social i nacional que en un marc de democràcia la societat catalana vulgui assolir”.
En la seva intervenció, l’alcalde ha fet referència als fets històrics de la Lleida del 1707, amb la caiguda de Lleida, l’abolició de l’Estudi General -la universitat més antiga de la Corona d’Aragó, el règim foral de la Peria i el tancament de la Seu Vella al culte. Tres segles després de la guerra de Successió, Lleida recupera la universitat, la institució pròpia de Govern municipal i, amb això, “l’esperit de la capital pròspera” que la ciutat va ser durant l’edat mitjana. A més, Ros ha remarcat el simbolisme de la Seu Vella al llarg del temps. Discurs de l’alcalde, Àngel Ros

El president Mas ha assegurat que en tres segles, després de la caiguda de Catalunya a la Guerra de Successió, s’ha aconseguit crear un país modern, amb l’abanderament de les universitats i amb un model productiu i innovador i que s’ha preservat, conservat i projectat arreu la cultura catalana. El cap de l’Executiu català ha comentat que aquest any serà per recordar la història, les persones i les arrels de Catalunya i també s’ha referit al simbolisme del lloc emblemàtic que ha acollit aquest primer acte, la Seu Vella. Tall de veu del president Artur Mas

L’acte solemne d’aquest dissabte a la Seu dona el tret de sortida a les nombroses accions que es faran durant l’any arreu de Catalunya per commemorar els fets del 1714. L’elecció de la Seu Vella per acollir l’acte inaugural del Tricentenari és per realçar el paper que va jugar dins dels fets de la Guerra de Successió, ja que Lleida va ser la primera ciutat catalana que va caure, fet que va comportar la reconversió de la Seu en caserna militar.

L’acte s’ha iniciat amb la lectura del pròleg de la commemoració “Érem, som i serem”, a càrrec de l’actriu Montserrat Carulla i després dels parlaments, amb el toc de festa de les campanes de la Seu, s’ha donat pas a l’espectacle, creat pel director artístic Josep Maria Mestres.

Entre d’altres, hi ha participaran el Cor de Cambra de Lleida i el Cor Vivaldi; l’Orquestra de Cambra de música antiga “Vespres d’Arnadí”, dirigida per Dani Espasa i amb diversos músics lleidatans; Sílvia Pérez Cruz i Toti Soler; Maria Hinojosa; Jordi Domènech; Arnau Tordera; IT Dansa. També hi han intervingut diversos actors i actrius, com la lleidatana Alícia Pérez; Sílvia Bel; Jordi Boixaderas; Montserrat Carulla; Julio Manrique i Lluís Soler.
En el decurs de l’acte, s’han llegit textos referits directament als fets que es commemoren enguany. S’han combinat textos més antics, com un fragment de l’Edicte Berwick del 12 de setembre de 1714, amb escrits més recents d’autors com del poeta lleidatà Màrius Torres; Àngel Guimerà; Josep Maria de Sagarra; Santiago Rusiñol; Pompeu Fabra; Joan Puig i Ferreter; Josep Pla; Salvador Espriu o Paco Candel, entre altres. Alguns dels textos escollits, han estat especialment vinculats a la ciutat, com “La Seu Vella de Lleida”, de Josep Pla; la interpretació de “La presó de Lleida” o “Molt lluny d’aquí” de Josep Prenafeta, basada en la poesia de Màrius Torres.

La cerimònia ha comptat amb la presència d’una àmplia representació de la societat política catalana, així com d’altres autoritats, com els alcaldes dels municipis que formen part de la ruta del 1714, entre altres. L’acte ha estat retransmès en directe per TV3 i Catalunya Ràdio.