Els alcaldes de L’Hospitalet, Girona, Lleida i Tarragona reclamen continuar prestant els serveis públics de proximitat

Els alcaldes de L’Hospitalet, Núria Marín; de Girona, Carles Puigdemont; de Lleida, Àngel Ros, i de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, subscriuen avui en un article publicat a La Vanguardia que cal continuar incidint en les polítiques públiques perquè les ciutats siguin motors de transformació de competitivitat. “Volem continuar prestant polítiques socials actives per combatre les desigualtats creixents en un context de crisi econòmica. Al llarg dels 35 anys d’ajuntaments democràtics, els municipis hem portat a terme nombrosos programes d’atenció social per combatre la pobresa i qualsevol manifestació d’injustícia que es pugui produir”.

Amb el títol “Per la defensa dels serveis públics a la ciutadania, per la dignitat de tots”, els quatre alcaldes reafirmen un cop més que la nova Llei de reforma de l’Administració local suposa un atac frontal als serveis públics de proximitat que havíem anat consolidant. “Les ciutats d’arreu de Catalunya s’han transformant de dalt a baix gràcies a la gestió encertada dels ajuntaments, amb polítiques d’atenció a les persones, mediambientals, urbanístiques, econòmiques i culturals. Els ajuntaments, al cap i a la fi, han estat veritables eixos d’integració i de cohesió social, promotors de la llengua i de la cultura catalanes, catalitzadors de la modernització de la societat”. Diuen en l’article que “els ajuntaments estem veient com el Govern central aprofundeix en les polítiques centralistes i gira l’esquena a la ciutadania amb decisions polítiques que desmantellen l’estat del benestar” i tot això, agreujat per l'asfíxia financera que pateix la Generalitat, assenyalen els alcaldes.

Els alcaldes de L’Hospitalet, Girona. Lleida i Tarragona recorden que “la trajectòria dels ajuntaments constituïts el 1979 és una història d’èxit col·lectiu, amb barris més dignes, equipaments públics i serveis a l’abast de tothom. Avui, hem de continuar gestionant el dia a dia de les nostres ciutats; és responsabilitat d’un governant local treballar per combatre qualsevol forma d'injustícia social. Amb la reforma de la llei que impulsa el Govern de Rajoy, els ajuntaments no podrem contribuir a evitar ni corregir les situacions d’injustícia social. Perquè s’elimina la capacitat de les administracions locals de corregir desigualtats i injustícies amb els recursos municipals. Als nostres municipis no només volem gestionar les dificultats socioeconòmiques de la ciutadania sinó també combatre-les”.

A l’article, els alcaldes es pregunten sobre la continuïtat d’una sèrie de serveis que actualment presten els ajuntaments a la ciutadania: “Qui atendrà les persones grans que necessiten ajuda a casa seva? Qui donarà una empenta perquè els nens i les nenes a l’escola tinguin com a mínim cada dia un plat calent a taula? Qui farà programes d’èxit escolar i per donar les mateixes oportunitats de formació i de desenvolupament als joves? Qui mantindrà obertes les escoles bressol que contribueixen a la conciliació laboral i familiar? Qui es preocuparà dels nostres barris perquè hi hagi bona convivència? Qui atendrà el més vulnerable? “ .“Amb la llei de reforma del PP”, —continuen els alcaldes— “la resposta la tenim clara: no podrem ser els mateixos ajuntaments que hem estat fins ara. Els alcaldes sabem que quan algú té un problema s’adreça en primer lloc a l’ajuntament, esperant una resposta, una mà estesa, una ajuda. Ara en canvi el futur s’omple d’incerteses i desconcert, perquè no sabem qui es preocuparà de l’atenció personalitzada ni qui farà els programes imprescindibles i sovint preventius per oferir noves oportunitats als infants, joves o adults”.

Els quatre alcaldes afirmen que si la tramitació de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local (LRSAL) continua endavant “avancem cap a un sistema més desigual, menys equitatiu, que traspassa la responsabilitat de l’atenció social cap al sector privat. Per responsabilitat democràtica no ho podem permetre. Per això molts consistoris d’arreu de Catalunya i Espanya hem presentat un recurs d’inconstitucionalitat contra una llei que no és oportuna, ni adequada, ni sostenible, ni tolerable”.

Núria Marín, Carles Puigdemont, Àngel Ros i Josep Fèlix Ballesteros finalitzen el seu article manifestant que “l’experiència democràtica, professional i de convivència col·lectiva ens ha de servir per posar-la al servei de la ciutadania, no per recular cap a administracions més hermètiques, insensibles i impermeables als problemes socials”.