La música i la cultura popular de Lleida envaeixen l'auditori municipal Enric Granados
L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, assisteix al concert de sardanes i música per a cobla "Els elements festius de la Paeria", que ha servit, a més, per presentar la barítona, un nou instrument que s'ha incorporat a la Cobla Municipal de LleidaEl colofó d’aquest concert ha estat l’estrena de la suite Lo Marraco, que el jove músic Òscar Barqué i Farrús, fiscorn de la Cobla Municipal de Lleida, ha composat per a l’ocasió tot inspirant-se en l’element més emblemàtic de la cultura popular de la ciutat de Lleida
La música i la cultural popular de la ciutat de Lleida han envaït aquest dilluns l'auditori municipal Enric Granados amb el concert de sardanes i música per a cobla "Els elements festius de la Paeria", al qual ha assistit l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, acompanyat de la tinent d'alcalde i regidora de Cultura, Montse Parra, i la regidora de Participació Ciutadana, Dolors Arderiu. La Cobla Municipal de Lleida ha presentat, a més, el nou instrument que s'incorpora a la formació com és la barítona que ha ofert com a solista cinc cançons populars catalanes i després també ha participat en l'estrena de la suite Lo Marraco.
Ros ha destacat l'alt nivell i qualitat de la Cobla Municipal de Lleida amb el seu director, Amadeu Urrea, al capdavant i ha posat de relleu "l'evolució i la innovació de la formació dedicant aquest concert als elements de la cultura popular i tradicional de la nostra ciutat, centrant-se, a més, en els elements festius de la Paeria".
El concert ha comptat amb la col·laboració del solista Jordi Campos, que ha delectat el públic present amb la presentació pública d’aquest nou instrument, la barítona. Per a l’ocasió s'ha pogut gaudir de l’arranjament de les Cinc cançons populars catalanes que el mestre Josep Prenafeta va fer per a Cor i Cobla i que el director de la cobla ha transcrit i revisat per a barítona i cobla. La suite està integrada per cinc cançons molt nostrades: El Rossinyol; L’Hereu Riera; La Filla del Marxant; El cant dels ocells i Sota de l’Olm.
La segona part del concert, dedicada als elements de la cultura popular i tradicional de la nostra ciutat, s'ha centrat en els elements festius de la Paeria. Les trampes i el pregoner donen el tret de sortida a la Festa de la ciutat. La sardana La Festa Major de Lleida del compositor lleidatà Antoni Serra i Oribe, inspirada en els tocs d’atenció previs al pregó, il·lustra la comitiva encapçalada pels Heralds i Signífers.
En Víctor Mateu i Moles dibuixa una pàgina musical amb el títol Els Gegants de Lleida, on el cant de la tenora ens captiva i la melodia tradicional que interpreta ens il·lustra la marxa dels nostres gegants quan desfilen pels carrers de la ciutat. La Colla Gegantera dels Gegants de la Paeria ha aconseguit que aquests personatges cobrin vida pròpia a plaça tot fent-los ballar. Ha estat el mestre Josep Prenafeta i Gavaldà qui ens ha deixat la seva sardana Els Gegants ballen, on recull musicalment aquest fet festiu. La Festa Major, també compta amb d’altres balls i representacions entre els quals el ball de bastons, a qui en Josep Prenafeta i Gavaldà li dedicà una sardana en Homenatge a Joan Amades i que també podrem escoltar-la en aquest concert.
El colofó d’aquest concert ha estat l’estrena de la suite Lo Marraco, que el jove músic Òscar Barqué i Farrús, fiscorn de la Cobla Municipal de Lleida, ha composat per a l’ocasió tot inspirant-se en l’element més emblemàtic de la cultura popular de la ciutat de Lleida.
L’any 2002 es va presentar a la ciutat de Lleida una nova formació musical integrada per alumnes de l’Escola Municipal de Cobla de Lleida i sota el mestratge del professor Amadeu Urrea. Amb el suport de l’Ajuntament de Lleida, l’objectiu fonamental ha estat omplir un buit en l’àmbit de la música tradicional catalana a la ciutat de Lleida. En el decurs d’aquests anys, la Cobla Municipal de Lleida ha col·laborat amb entitats del seu entorn amb la voluntat ferma d’aconseguir una formació sòlida i un conjunt homogeni.
La Cobla Municipal de Lleida ha esdevingut una realitat i la seva solidesa es fa palesa amb una proposta d’envergadura que, per una banda, pretén donar a conèixer un repertori de música tradicional inspirat en els elements de la cultura popular de la nostra ciutat i, per l’altra, atansar el resultat del programa de recerca de l’Institut d’Estudis Catalans.