La Mòstra de Cinèma Occitan arriba a la 7a edició
Coincideix amb la celebració del congrés internacional de l’Associació Internacional d’Estudis Occitans, que acull la Universitat de Lleida a partir de demà i fins dissabte, amb més de 200 especialistes d’arreu del món
La tinent d’alcalde Montse Parra ha assistit aquest vespre a l’obertura de la setena edició de la Mòstra de Cinèma Occitan. El documental Fréderic Mistral (2004), d’Alain Glasberg, ha iniciat la mostra, que es fa a l’espai Funàtic. La primera projecció servit per donar la benvinguda als membres que participen a partir de demà en el congrés internacional de l’Associació Internacional d’Estudis Occitans. L’onzè AIEO tindrà lloc fins dissabte i aplegarà més de 200 especialistes d’arreu del món. És la primera vegada que el congrés se celebra a Catalunya.
En el marc de la mostra es podrà veure “La caça a l’espera”, dins del Cafè Curt; “Le bolangera de Sant Prict” i “Devocions a Sent Eutròpi”, a la Biblioteca Pública; “Aran ath limit”, al Cafè del Teatre, i “L’ultimo anno”, a CaixaForum. La Paeria col·labora en aquesta mostra occitana.
S’ha de recordar el 2013 s’ha commemorat l'any Occitània, amb l’epicentre el turó de la Seu Vella, i que també s’han rememorat els aniversaris dels 800 anys de la batalla de Muret (setembre del 1213), que va posar fi al control català de les terres occitanes, i els 700 anys de la signatura d'Era Querimònia, un privilegi concedit per Jaume II on es reconeixien els drets històrics de la Val d'Aran.
En el marc de la mostra es podrà veure “La caça a l’espera”, dins del Cafè Curt; “Le bolangera de Sant Prict” i “Devocions a Sent Eutròpi”, a la Biblioteca Pública; “Aran ath limit”, al Cafè del Teatre, i “L’ultimo anno”, a CaixaForum. La Paeria col·labora en aquesta mostra occitana.
S’ha de recordar el 2013 s’ha commemorat l'any Occitània, amb l’epicentre el turó de la Seu Vella, i que també s’han rememorat els aniversaris dels 800 anys de la batalla de Muret (setembre del 1213), que va posar fi al control català de les terres occitanes, i els 700 anys de la signatura d'Era Querimònia, un privilegi concedit per Jaume II on es reconeixien els drets històrics de la Val d'Aran.