Ros: "El PSUC va ser determinant per al progrés d'aquest país i per a la construcció de les llibertats i la democràcia"

L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha presidit la presentació del llibre "El PSUC a les Terres de Lleida, 1936-1986", acompanyat dels autors Antonieta Jarné i Pau Juvillà, així com del director de Pagès editors, Lluís Pagès. El paer en cap, que va ser integrant del comitè local del PSUC, ha destacat que "la formació va ser un actor molt important de la Transició Democràtica a Lleida", que recull diferents veus que integren la història del PSUC.

Ros ha assegurat que "conèixer els 50 anys de la història del PSUC és essencial per analitzar una etapa important i emblemàtica del segle XX i la història social de molts catalans i catalanes en aquest període". "El PSUC, ha recordat l'alcalde, era el partit en majúscules i va ser rellevant a les nostres vides ja que el seu paper va ser determinant per al progrés d'aquest país, per a la construcció de les llibertats i assolir els nivells de democràcia que tenim actualment" (tall de veu). Per la seva banda, els autors del llibre, Antonieta Jarné i Pau Juvillà, han posat de relleu que un dels objectius del treball és plantejar, a través de la trajectòria del PSUC, una història de la societat catalana -en aquest cas, molt centrada a Lleida-, perquè la cultura política que aquesta formació va aglutinar va anar molt més enllà del socialisme i del comunisme estricte.

L'alcalde ha explicat que l'obra de Jarné i Juvillà és una excel·lent contribució al treball de recuperació de la Memòria Històrica que Lleida ha fet en els darrers anys. Les ciutats, ha posat de relleu Ros, "hem de treballar per mantenir viu el record del nostre passat més recent, per homenatjar la lluita i el compromís de moltes persones per assolir molts dels drets que ara gaudim i perquè el seu llegat trascendeixi en el temps". Cal destacar, a més, que aquest llibre està plenament relacionat amb el nou projecte de recuperació de la memòria històrica que impulsa la Paeria, que es dedicarà a la Transició Democràtica.

Com assenyala al seu pròleg Josep Maria Solé i Sabaté, el llibre fa justícia amb personalitats que no poden caure en l'oblit. Pel llibre desfilen figures com les d'Aurèlia Pijoan i el seu company Luis Pérez García-Lago, Àngel Larrauri de Pablo, Mercè París, Ventura Margó, Felip Castells, Antonio Cantano i molts altres.

A l'acte, que s'ha celebrat al saló de plens del palau de la Paeria, també han assistit diversos regidors de la corporació municipal, així com membres del PSUC, entre altres persones.

Breu història del PSUC a Lleida

El PSUC va néixer enmig de l’efervescència incontrolada del juliol de 1936, en els primers dies de la Guerra Civil, i va ser la màxima expressió del frontpopulisme per intentar evitar l’ascens del feixisme.

Els autors posen de relleu la importància de la militància femenina al PSUC en l’esclat de la Guerra Civil, després que el concepte d’igualtat arrelés en la proclamació de la Segona República (1931). Entre moltes altres militants del PSUC, els autors destaquen la figura d’Aurèlia Pijoan Querol –primera dona que accedí com a regidora a la Paeria de Lleida. En acabar la Guerra Civil, per haver estat regidora durant un mes, va ser multada amb 5.000 pessetes, 8 anys d’expatriació i 8 anys d’inhabilitació per exercir càrrecs polítics i sindicals.

Durant la Guerra Civil, el PSUC es convertí, ben aviat, en una força capdavantera durant el període revolucionari i va actuar com a corretja de transmissió de la Tercera Internacional.

Resseguint la història del PSUC, recordem la història de la ciutat: la "por, la impotència i la gana, eren les condicions de la immensa majoria de la població el 1939". També recorda el paper de la Seu Vella o una part del seminari nou com a camp de concentració.　

En acabar la guerra civil, el PSUC continuà la seva tasca opositora al franquisme des de l’exili (Mèxic, França, la Unió Soviètica, Txecoslovàquia o Romania) i va mantenir la connexió amb la clandestinitat més arriscada que existia a Catalunya.

En les primeres dècades dels anys 60, l’antifranquisme continuà definint-se i diferents grupuscles –conformats independentment els uns dels altres- anaren establint connexions molt lentament fins a vertebrar, per primera vegada, un espai comunista en la Lleida clandestina.

Als anys 60, el PSUC s’eixampla, endinsant-se en diferents capes del teixit social, des d’associacions culturals fins al moviment obrer i la conflictivitat politico-laboral a les mines del Baix Segrià. Era la tàctica de l’"Entrisme".

Als anys 70, el llibre –com fa en l’etapa de la Guerra Civil- dibuixa el retrat d’una Lleida efervescent, amb escenaris de repressió política, conflictivitat laboral i solidaritat social.

En la transició, el PSUC va adquirir una forta implicació social a través del sindicalisme, les associacions de veïns, les associacions de professionals o la universitat. El partit –fundat el 23 de juliol de 1936- es legalitza el 3 de maig de 1977. El PSUC-PC aconsegueix 5 regidors en les eleccions municipals que donen pas al primer ajuntament democràtic.

A partir de la dècada dels vuitanta, "el partit dugué　terme una guerra fratricida　que desembocà en sagnants escissions".　

Antonieta Jarné Mòdol és professora d’història contemporània a la Universitat de Lleida. Les seves línies d’investigació s’han centrat en diversos àmbits de la dictadura i la transició postfranquista. És autora de nombroses publicacions, entre les quals destaquen els llibres L’oposició al franquisme a Lleida (1998) i Aurèlia Pijoan, de la Lleida republicana a l’exili de Mèxic (2008).

Pau Juvillà Ballester és biòleg i col·laborador habitual de diferents mitjans de comunicació. S’ha interessat des de diversos àmbits per la història del moviment obrer i de l’independentisme. Ha col·laborat en diverses publicacions, com Escola de rebel·lia (2007), Memòria llibertària. 100 anys de moviment llibertari a Lleida (2011) i Època. L’exèrcit a l’ombra (2010).