El Museu Morera acull l'exposició "La mirada del demiürg" que repassa la trajectòria artística de Lluís Trepat

El Museu d'Art Jaume Morera acull des d'avui i fins l'1 de març del 2015 una important exposició des del punt de vista cultural, artístic i social. I és que "La mirada del demiürg. Lluís Trepat 1943-2006" donarà a conèixer a tots els visitants la trajectòria artística d'aquest rellevant pintor lleidatà en totes les seves etapes. L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, i el pintor lleidatà, Lluís Trepat, han presentat aquest dimecres la mostra que s'estructura en dos espais i que fa visible el camí d'aproximació i distanciament dels moviments d'avantguarda que l'artista va dur a terme a través de la seva producció artística. A la presentació també han assistit la tinent d'alcalde i regidora de Cultura, Montse Parra; l'alcaldessa de Tàrrega, Rosa M. Perelló; el director del Museu d'Art Jaume Morera, Jesús Navarro; el comissari de l'exposició, Francesc Gabarrell, i el director del Museu Comarcal de l'Urgell, Jaume Espinagosa.

El paer en cap ha destacat la rellevància de la mostra de l'obra de Trepat, ja que mai s'havia fet una exposició antològica de les obres de l'artista, al qual li ha volgut agrair molt especialment que hagi volgut exposar en un lloc tan emblemàtic com és el Museu Morera (tall de veu de l'alcalde de Lleida). Per la seva banda, Lluís Trepat ha agraït a la Paeria la seva col·laboració per haver muntat l'exposició, de la qual ha destacat que es poden veure les seves obres de les diferents èpoques. Trepat també ha compartit les seves reflexions al voltant de la seva pintura (tall de veu de Lluís Trepat)

La mostra és una exposició antològica que compta amb 140 peces de pintura, dibuix i gravat i que estan exposades a l'Espai 1 (Sala d'exposicions temporals) i l'Espai 2 ( sales d'exposició de la col·lecció). L'objectiu de la mostra és aprofundir en la visió de l'obra de Lluís Trepat com un tot coherent i, alhora, situar dins de la historiografia i els moviments artístics contemporanis algunes de les seves principals obres. Així mateix, l'exposició contextualitzar l'artista com a responsable de la introducció de l'art abstracte a lleida durant la dècada dels anys 50.

"La mirada del demiürg" pretén mostrar —amb major o menor intensitat— l’esguard de l’artista, del faedor, del mestre i l’artífex que fou Lluís Trepat al llarg de tot el seu dilatat itinerari vital i creatiu; des de les primeres pintures de gitanos dels anys quaranta fins a les seves sèries iconogràfiques més conegudes dels anys setanta i vuitanta, inserides en allò que Roser Trepat va definir, molt encertadament, com a realisme poètic, i que l’artista ja no abandonarà fins al moment en què deixa de pintar, l’any 2008. Al bell mig, prop de divuit anys —entre 1951 i 1969— de camí d’anada i tornada de l’abstracció, un abans i un després de les noves formes d’expressió artística, en una ruta que, amb la contemplació i el gaudi de les seves obres, l’espectador pot fer visible de manera molt evident.

La inauguració de l'exposició "La mirada del demiürg" serà aquest vespre a les 20.00 hores. A banda de l'exposició com a tal, també s'han programat altres activitats paral·leles com visites guiades, un taller de Nadal i visites comentades. La mostra també serà exposa l'any vinent a Tàrrega, d'on és originari l'artista, al Museu Comarcal de l'Urgell.

El treball de Lluís Trepat (Tàrrega, 1925) s’identifica, essencialment, amb la introducció de l’art abstracte en el món artístic lleidatà durant la segona meitat de la dècada dels cinquanta, com a conseqüència directa de les seves diverses estades a París i del contacte que allí féu amb els "ismes" propis de l’època —llegiu-hi constructivisme, expressionisme abstracte i informalisme.

Integrat al cenacle d’artistes vinculats al Cercle de Belles Arts, Trepat és el responsable directe de l’arribada de la segona avantguarda a Lleida —la primera fou la impulsada pel grup de la revista Art en els anys anteriors a la Guerra Civil—, un nou i intens moment de la plàstica lleidatana, que connecta, altre cop, la ciutat amb els debats artístics existents al país. Aquest període s’inicia amb la irrupció de l’abstracció pictòrica sota el guiatge de Lluís Trepat l’any 1956, i es tanca amb la dissolució del Grup Cogul (1964–1965), un nucli d’artistes provinents del paisatgisme de postguerra, per als quals el pintor de Tàrrega, amb la seva concepció informalista de l’art, esdevindrà un clar referent, just abans d’instal·larse a Barcelona l’any 1962.

Més enllà de l’abstracció —que en la vida de Lluís Trepat respon a una realitat de molt curta durada—, la seva és una immensa i prolífica trajectòria, de llarg abast, marcada per la coherència vital, amb uns postulats artístics molt personals, en què, per sobre de tot, en destaca una ferma voluntat de comunicació directa amb l’espectador, sense disquisicions intel·lectuals o esteticistes de cap mena, sustentada en la representació d’iconografies clarament identificables i en l’absolut protagonisme del color.