L’Ajuntament de Lleida finalitza la restauració de la capella del cementiri municipal i la construcció de 332 nínxols al Departament de Sant Anastasi

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha realitzat aquest matí la tradicional visita al cementiri municipal amb motiu de la festivitat de Tots Sants on ha pogut comprovar les diverses actuacions que s’han fet al recinte com la restauració de la capella del cementiri municipal i la finalització de les obres al Departament de Sant Anastasi, el més antic del cementiri, amb la construcció de 332 nínxols més. En total, aquest departament compta amb 1160 nínxols. Han participat en la visita al cementeri els tinents d’alcalde Marta Camps i Montse Mínguez i el regidor de Salut Pública, Oriol Yuguero.

L'Ajuntament de Lleida ha finalitzat les obres de restauració de la capella del cementiri municipal que han consistit, principalment, en la reparació de la teulada, les façanes i el seu interior, on es col·locaran posteriorment divuit làpides de nínxols que van ser enderrocats al departament de Sant Anastasi amb l'objectiu de contribuir a la preservació de la memòria històrica del departament més vell del cementiri, ja que data del segle XVIII (1784). Aquesta actuació, que ha tingut un pressupost d'uns 65.000 €, ha consistit a rehabilitar i condicionar la teulada i les façanes de la capella amb l'objectiu de millorar la seva imatge i, alhora, s'ha actuat al seu interior per reparar les humitats existents i fer-hi altres actuacions complementàries, com la substitució de l'actual imatge d'un crist jacent per un altre de ressuscitat. A més, s'han posat a les parets una selecció de les divuit làpides més ben conservades dels nínxols del departament de Sant Anastasi, que van ser enderrocats l'any 2006 a causa del seu deteriorament i que han estat substituït per 1.156 nínxols nous que la Paeria ha anat construint en els darrers anys. El projecte també ha inclòs la reconstrucció de l'arc de comunicació amb el departament de Sant Miquel.

L'edifici que conforma la capella del departament de Sant Anastasi és de construcció senzilla, d’estil neoromànic a partir d’ una planta de 65,34 m² útils, de base rectangular que incorpora un absis de mig punt en la zona de l’altar i disposa una sagristia lateral d’accés fora de l’àmbit de la mateixa. La planta està sustentada per 8 columnes i arcs de mig punt que conformen la nau de l’edifici sobre un basament de pedra. Les columnes acabades amb capitells suporten un arquitrau sobre el que descansen els tres arcs de coronació de la coberta. A més, el sostre de l'absis de la capella es remata amb una geometria semiesfèrica integrant-se en l’arc de mig punt de la nau. Destaca, a més, la coronació del campanar fet d’ornaments de totxo massís vist.

Les obres realitzades al Departament de Sant Anastasi han suposat una inversió global de 2,3 milions d’euros. Aquesta darrera fase, la quarta, ha comptat amb un pressupost de 467.688,32 €. El Departament de Sant Anastasi, que té una superfície de 8.250 metres quadrats, és el més antic del cementiri municipal, ja que data de l’any 1784 i va ser enderrocat l’any 2006. La superfície que ocupa aquesta 4a fase del Departament de Sant Anastasi és de 775,50 m². El paer en cap ha destacat que aquesta 4a fase de les obres permet finalitzar la reconstrucció del departament més antic del cementiri i inclou, a la vegada la rehabilitació de la capella d’aquest departament. (tall de veu 1 Àngel Ros).

El departament de Sant Anastasi data segons cronologia històrica de l’any 1784 i va ser el primer departament del cementiri municipal actual per adquisició de la finca del "Garrut" situada al Pla de Vilanoveta. El departament té forma rectangular i una superfície de 8.250 m2, amb tres portes col·locades simètricament en mig de tres dels costats, sent una d’elles la que fins fa poc va ser la porta principal del cementiri. El quart costat l’ocupa en lloc de la porta una capella de 93 m2 construïts, destinada a oficiar les exèquies a l’interior del cementiri.

Coincidint amb la celebració de Tots Sants i com ja és tradició, el paer en cap ha fet públiques les dades d’inhumacions i incineracions. Dels 997 sepelis al cementiri de Lleida durant el 2014, 695 (69%) han estat inhumacions i 302 (31%) incineracions (tall de veu 2 Àngel Ros). El 25,32% dels enterraments (176) s’ha fet en nixols nous, mentra que la resta, el 74,68% (519) ha tingut lloc en tombes ja utilitzades anteriorment. Pel que fa als títols funeraris, enguany s’han expedit 430: 196 títols de dret funerari per a ninxols i columbaris nous, 1 han passat de lloguer a cessió, 225 s’han actualitzat i 8 s’han subscrit com a lloguer.

Les properes actuacions que es preveuen al cementiri municipal són la construcció de 48 nínxols i 32 columbaris al Departament Ecumènic i Sant Anastasi.

Homenatge a Joan Oró, el científic i filòsof de la vida

Durant la visita institucional al cementeri per Tots Sants s’ha destacat aquest any la figura del científic lleidatà Joan Oró. L’alcalde, acompanyat de la cosina d'Oró i dels tinents d’alcalde Marta Camps i Montse Mínguez, i del regidor de Salut Pública Oriol Yuguero, ha realitzat una ofrena floral davant la tomba d’aquest lleidatà il·lustre. (tall de veu 3 Àngel Ros)

Fill d'una família de flequers de la ciutat de Lleida, des de petit Oró es va mostrar interessat pel paper de la humanitat a l'univers. La reflexió i l’estudi de l’origen de la vida varen centrar la seva atenció els anys d’estudiant, primer a Barcelona i després als Estats Units. Llicenciat en Ciències Químiques per la Universitat de Barcelona, es va doctorar en Bioquímica pel Baylor University College Of Medicine de Houston.

Oró va col·laborar en diversos projectes d'investigació espacial de la NASA, com el projecte Apol·lo per a l'anàlisi de les roques i altres mostres de material de la Lluna, i el programa Viking per al desenvolupament d'un instrument per a l'anàlisi molecular de l'atmosfera i la matèria de la superfície del planeta Mart.

Va participar també com a membre de la Junta Espacial de l'Acadèmia Nacional de Ciències, que assessora el Govern dels EUA sobre els projectes d'exploració espacials. Aquests projectes inclouen entre d'altres, l'estació internacional en òrbita terrestre, i el viatge tripulat al planeta Mart.

Va tornar a Catalunya l'any 1980, per a col·laborar en els nous plans de desenvolupament energètic i l'estudi de fonts alternatives d'energia. Va ser diputat de CiU per Lleida al Parlament de Catalunya (1980-1981) i assessor en temes científics del president de la Generalitat.

L’any 1993 es va posar en marxa la Fundació Joan Oró a Lleida, amb l’objectiu de promoure iniciatives per al desenvolupament dels coneixements científics i de recerca.

Cal destacar que, fins al 9 de gener, es pot visitar l'espai museístic de l’Auditori Municipal Enric Granados i que mostra per mitjà de panells, elements interactius, elements personals del doctor i tecnologia cedida per Google i per la NASA la trajectòria científica del bioquímic lleidatà i la seva aportació a la ciència.

En les visites al cementiri per Tots Sants, des del 2007 l’Ajuntament de Lleida ha honorat diverses personalitats: Ricard Viñes (2007), Emili Pujol (2008), Francesc de Paula Morera i Gatell (2009), les víctimes de la Guerra Civil (2010), Maria Rúbies (2011), Magí Morera (2012) i Lluís Roca Florejachs (2013)