Joan Busqueta analitza l'expansió de Lleida al segle XIII en la conferència inaugural dels actes de la Paeria amb motiu de la Diada

Una conferència de l'historiador Joan Busqueta ha obert aquest vespre els actes que organitza l'Ajuntament de Lleida amb motiu de l'Onze de Setembre. L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha presidit la sessió en un saló de plens que s'ha omplert per seguir la ponència del degà de Lletres de la UdL, amb el títol "La Lleida del segle XIII. La Seu Vella, la Paeria i l'Estudi General, el context d'un gran projecte".

Busqueta ha analitzat l'eclosió social, econòmica i política de la ciutat de Lleida al llarg d'aquesta centúria, en un període de gran expansió que comença amb la col·locació de la primera pedra de la Seu Vella (1203) i acaba el 1300 amb la fundació de l'Estudi General (primera i única universitat de la Corona d'Aragó) tot i que, com a ha remarcat l'historiador, aquest temps de progrés comença abans de la conquesta del 1149 i s'estén més enllà del final del segle XIII.

Busqueta ha destacat la força econòmica que assoleix Lleida, impulsada per la concessió del privilegi de la Fira de Sant Miquel (1232), la xarxa de sequiatge, la confraria del pont de Lleida i l'activitat de comerciants i artesans. Per exemple, fa vuit segles, la ciutat esdevé el centre més important de la Corona d'Aragó en la fabricació i comercialització de llanes i de tel·les, motiu pel qual, el Monestir de Poblet va sol·licitar el veïnatge de Lleida.

Prova de l'empenta de Lleida en l'època medieval és, també, l'organització del govern municipal, primer amb el Consolat (concedit pel rei Pere I el 1197) que el segle posterior evolucionaria fins la concessió de la Paeria que atorgà "el rei que té Lleida", Jaume I, el 1264. Al llarg del seu parlament, Busqueta ha recordat figures claus de la història del període medieval, com Guillem Botet, compilador de les Consuetudes Ilerdenses (el codi més antic de caràcter municipal que existeix a Catalunya) o el bisbe Gombau de Camporrells. Fou un dels grans impulsors de la construcció de la Seu Vella de Lleida que es va iniciar sota la direcció de Pere de Coma. Com ha indicat Busqueta, la Seu Vella ja fou al segle XIII un símbol de la ciutat, a més de ser-ho del seu potencial econòmic, social i polític així com exponent del paper de l'església en la reorganització de Lleida després de la conquesta.