El Cercle de Belles Arts crea l’espai ‘Isidre Mercadé’
La família ha donat 1.600 obres de qui va ser un dels fundadors i director de l’Escola de l’entitat L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, agraeix als hereus la generositat amb la ciutat i a l’entitat el treball que desenvolupa
El Cercle de Belles Arts ha inaugurat aquest vespre a la seva seu l’Espai Isidre Mercadé, on exposarà de forma permanent el llegat de l’obra donada per la seva família.
Durant l’acte, al qual ha assistit l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, s’ha signat la donació de 1.600 obres de Mercadé, que va ser fundador del Cercle i també director de l’Escola de Belles Arts.
El paer en cap ha agraït i felicitat al Cercle de Belles Arts, que posi a disposició de la ciutat l’obra de Mercadé, i als fills de l’artista, presents a l’acte, la generositat de donar aquest valuós llegat per a gaudi dels lleidatans. Tall de veu d’A. Ros.
El president del Cercle de Belles Arts, Jaume Vilella, ha manifestat també que amb aquesta donació l’entitat volia oferir als artistes que tenen molta obra, com és el cas de Mercadé, la possibilitat d’ajudar-los a catalogar i organitzar el seu patrimoni artístic.
L’acte, que ha comptat també amb les intervencions del coordinador de l’exposició, Josep Espluga, i del fill de l’artista, Isidre Mercadé, ha estat amenitzat per la interpretació del Quartet de Pols i Pua.
Mercadé (Cornellà de Llobregat 1912 – Lleida 2001) estudià pintura a l’Escola d’Arts i Oficis de l’Havana i a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell, i es formà amb Joan Vila i Puig i amb Josep Serrassanta, continuant els estudis a la Llotja de Barcelona fins a la Guerra Civil.
Passada la guerra i els anys de presó, s’establí a Lleida, on va realitzant la seva primera exposició individual al Cercle de Belles Arts, el 1952. Aquest va ser l’inici d’una trajectòria que el va dur a exposar la seva obra per ciutats de l’Estat i també de l’estranger, on obtingué èxits de crítica i nombrosos guardons.
A Lleida, juntament amb Bonaventura Masip, es mantingué ferm en la pintura figurativa, mentre que altres pintors i escultors de la seva generació, com Leandre Cristòfol, García Lamolla o Josep Viola, prengueren pintures abstractes i surrealistes.
La seva pintura és d’un gran cromatisme i el seu tractament de la llum, a més del domini de les tècniques del dibuix, són la seva particular forma de plasmar què sent, donant al color tot el seu protagonisme, sempre dins del figurativisme impressionista.