La Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya presenta les seccions oficials de llargmetratges i curtmetratges i els seus jurats

La 22a Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya ha presentat les seccions oficials de llargmetratges i curtmetratges i els seus jurats. En la de llargs, hi participen 10 films representant 10 nacionalitats i 10 curts, que en representen 5. La Mostra, organitzada per la Paeria i el Centre Llatinoamericà de Lleida, se celebrarà a la ciutat del 8 al 15 d'abril.

Les obres que competiran a la secció oficial de llargmetratge són:
LA DELGADA LINEA AMARILLA (MÈXIC I FRANÇA) de Celso R. García (95’) – 2015
La Delgada Línea Amarilla és el viatge de cinc homes que són contractats per pintar la línia divisòria d'una carretera que connecta dos pobles de Mèxic. A bord d'una camioneta vella, inicien el treball de més de dos-cents quilòmetres d'asfalt i pintura groga que hauran de completar en menys de quinze dies. Cinc solitaris que, per atzars del destí, s'uneixen amb l'únic propòsit de guanyar uns pesos, però sense buscar-ho, aquest viatge canviarà la seva manera de veure i entendre la vida. En acabar el recorregut, comprendran que hi ha una fina línia entre el bé i el mal; entre el riure i el plor; entre la vida i la mort. Cada un descobrirà que té la seva pròpia història, el seu propi somni i, per uns dies, veuran passar junts la vida a un quilòmetre per hora; prou lenta com per apreciar-la, odiar i, al final, estimar-la.
LA MEMORIA DEL AGUA (ESPANYA, XILE I ARGENTINA) de Matías Bize (90’) – 2015
Una jove parella, després de la mort del seu fill, lluita per mantenir la seva relació. Aquest immens dolor els ha fracturat en el més profund, i malgrat lo molt que s'estimen, no poden sobreposar-se a aquesta immensa pèrdua. Assistim a la subtil construcció de les seves noves vides, i observem els seus moviments per oblidar el que van ser. Però la possibilitat d'un nou retrobament apareix i ells saben que aquesta decisió pot canviar el sentit de les seves vides per sempre.
PISTAS PARA VOLVER A CASA (ARGENTINA) de Jazmín Stuart (90’) – 2014
Dina i Pascual són germans. La seva mare, Celina, abandonà la llar misteriosament quan eren nens i el seu pare, Antonio, malgrat els seus esforços mai va poder construir un món funcional per a ells. Molts anys després, Antonio decideix emprendre un viatge per trobar la Celina i pateix un accident. La Dina i en Pascual hauran de retrobar-se per salvar el seu pare. Aquest viatge els portarà records del passat, obstacles sorprenents i la certesa que la família, d'una estranya manera, segueix existint.
MAGALLANES (PERÚ, COLOMBIA, ARGENTINA Y ESPANYA) de Salvador del Solar (109’) - 2015
Una tarda, Magallanes veu pujar al seu taxi a la Celina, una dona que va conèixer més de vint anys enrere, en circumstàncies completament diferents. Pel que acabarà per convertir-se en una recerca personal de redempció, Magallanes farà tot el que estigui al seu abast per ajudar a la Celina a superar la difícil situació que travessa, per a descobrir que ella preferiria perdre-ho tot abans que deixar-se ajudar per ell.
O OUTRO LADO DO PARAÍSO (BRASIL) de André Ristrum (100’) – 2014
Brasil, anys 60. A través dels ulls d'un nen de 12 anys, Nando, coneixem el viatge del seu pare Antoni, un somiador idealista. Amb l'expectativa d'un futur millor, la família es muda a Brasília, la nova capital del país, encara en construcció però ja coneguda com la nova frontera del país. Sota la influència de l'efervescència política de l'època i les promeses de reforma social del president Joao Goulart, Antonio s'uneix a l'activisme polític amb els treballadors del sindicat. Tot d'una, a l'abril de 1964, els seus somnis es converteixen en malsons.
UN MONSTRUO DE MIL CABEZAS (MÈXIC) de Rodrigo Plá (75’) – 2015
En un intent desesperat per salvar la vida del seu marit, aconseguint tractament mèdic que necessita per sobreviure, la Sònia comença una cacera contra els representants de la seva companyia d'assegurances, corrupta i negligent, portant-la a ella i al seu fill cap a una vertiginosa espiral de violència. Un animal ferit no plora, mossega.
A ESTRADA 47 (BRASIL, ITÀLIA, PORTUGAL) de Vicente Ferraz (107’) – 2013
Durant la 2a Guerra Mundial, al peu d'una muntanya a Itàlia, un esquadró de caçadors de mines de la Força Expedicionària Brasilera pateix un atac de pànic i acaba per perdre’s enmig de la "terra de ningú". Desesperats, amb fred, fam i set, els Pracinhas sense preparació han de triar entre enfrontar-se a la cort marcial o afrontar de nou a l'enemic. És llavors quan els supervivents del grup decideixen llançar-se a un altre agosarat objectiu militar: desarmar el camp de mines més temut d'Itàlia. En el seu camí, acaben trobant altres desertors: un feixista penedit i un funcionari alemany cansat de la guerra. Amb l'ajuda inesperada dels enemics, els Pracinhas poden realitzar una de les gestes més increïbles mai imaginades durant tot el conflicte.
INTERLUDIO (ARGENTINA) de Nadia Benedicto (80’) – 2016
La Sofia acaba de separar-se i porta les filles a un poble al costat del mar. Cadascuna en el seu univers, viuen aquest interludi com un desafiament per retrobar-se, alliberar-se i afrontar les seves pors.
ALIAS MARIA (COLÒMBIA, ARGENTINA, FRANÇA) de José Luis Rugeles (80’) – 2015
Maria, una guerrillera de 13 anys , ha de complir una missió amb altres tres nens soldat: Portar el nadó acabat de néixer del comandant fora de perill a una ciutat veïna. Però ningú coneix el seu secret, Maria està embarassada, i tenir nens està prohibit a la guerrilla. Durant la seva missió descobreixen el seu secret i fuig per evitar l'avortament.
Amb els ulls de Maria viurem els devastadors resultats del conflicte armat a Colòmbia; Ciutats massacradas, pagesos atrapats en el foc creuat, pares que han perdut els seus fills i nens intentant créixer de forma normal malgrat la carnisseria. Gràcies a un nou instint que ha crescut dins d'ella , Maria trobarà la força per trobar una nova vida.
LA CARGA (MÈXIC, ESPANYA) de Alan Jonsson Gavica (93’) – 2015
Finals del segle XVI. Un Indi de Tameme i una espanyola de la noblesa travessen la vasta geografia del nou món a la recerca de justícia. Durant el frenètic recorregut, les tensions i diferències entre ells es suavitzen i llaços afectius emergeixen
El jurat de la selecció oficial de llargmetratges serà:
Elisabet Cabeza. Directora de documental, Elisabet Cabeza va debutar al cinema amb el llargmetratge La doble vida del faquir (2005), co-dirigit i co-escrit amb Esteve Riambau. El 2009, va signar, també amb Riambau, Màscares, protagonitzat per Josep Maria Pou. Tots dos llargmetratges van ser presentats al Festival de Cinema de Sant Sebastià.
Doctora en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona, és professora d'aquesta facultat des de 2004. Ha treballat com a periodista al diari Avui i com a freelance per al programa Cinema 3 de Televisió de Catalunya. Actualment segueix cobrint informació cinematogràfica per a la revista britànica Screen International.
Cristina Rius (Barcelona, 1971) s'ocupa de la programació de cinema de Casa Amèrica Catalunya (LATcinema), un espai destinat a mostrar pel·lícules i documentals de temàtica llatinoamericana, en què destaquen els continguts d'interès social. Ha estat cap de comunicació del Col·legi de Periodistes de Catalunya, cap de premsa de la Universitat Oberta de Catalunya i professora de Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra. Periodista del canal de televisió Euronews (Lió), corresponsal a Nova York per a mitjans com Cinemamagazine.com, corresponsal a Roma i enviada especial als Balcans i el Pròxim Orient. Col·laboradora del departament de comunicació de l’ONU documentant programes de cooperació a l’Amèrica central.
Tabita Peralta Lugones. Va néixer a Buenos Aires, va viure trenta anys a París i ara viu a Catalunya. El primer pas va ser un atzar -com qualsevol naixement-, el segon una elecció i el tercer una decisió. Després d'una centena de traduccions (novel·les, assajos, gastronomia), el 2004 va publicar vocabulari - Diccionari per a clients de restaurants (Zendrera) i va ser finalista del premi Sent Sovi (Universitat de Barcelona i RBA) amb la novel·la El festí de la memòria. El 2009 va publicar Retrat de família (Emecé) i el 2014 Corbs de la memòria. (Edicions de la Flor). Aquesta novel·la va inspirar un documental de la cadena de televisió argentina Trobada, que va protagonitzar el 2015.
Marcelo Aparicio. Periodista. Fins fa poc, corresponsal a Barcelona de l'Agence France Presse (AFP). Actualment col·laborador de Onmagazzine, portal de cinema, art, societat i cronista enogastronòmic de Time Out. Es va iniciar en el diari La Nació (Buenos Aires). Becat per la Ecole Nationale de journalisme (Lille, França), es va traslladar a Europa. Va formar part a Roma de la redacció de l'agència Interpress Service (IPS), va col·laborar amb la corresponsalia d' EFE i en una segona etapa a la capital italiana va cobrir per AFP la mediació papal entre Argentina i Xile pel conflicte de Beagle. A París va formar part del servei llatinoamericà de l' AFP i simultàniament va ser corresponsal de Cambio 16, Diari 16, enviant a més articles culturals i de cinema al diari Clarín (Bs.As.) i revistes Gente i Atlàntida. De tornada a Barcelona va integrar la delegació de Cambio 16 i després del setmanari Tiempo. Va ser després cap de comunicació de les editorials Seix Barral, Ariel i Arín, del grup Planeta. Davant la possibilitat que Barcelona fos escollida seu dels Jocs Olímpics del 92, va obrir la seu de l'AFP a la capital catalana, organitzant la cobertura a càrrec de més de 50 periodistes de l'agència i es va retirar jubilat d'AFP, a Barcelona, el 2013.
Osvaldo Montes. Compositor nascut a Buenos Aires - Argentina el 1952. En la dècada del 70 emigra a França i s'instal·la a Paris. A la dècada dels 80 es muda a Canadà i a Mont-real inicia la seva carrera com a compositor de música per a cinema i TV. En aquesta època realitza moltes produccions entre les quals es destaca "Le DefiMondial",
Als noranta compon diverses bandes sonores importants com "El costat fosc del cor". Compon la música de la sèrie de TV "NueveLunas" per la qual obté el premi Martin Fierro de la APTRA d'Argentina. En el nou segle va realitzar la música de films com "Plata quemada", "Ai Juancito", "Paisajes devorados". Per a televisió compon la música de "Pura sangre", Mi gitana, Alias el mexicano, LADY la vendedora de rosas.
Les obres que compterian a la secció oficial de curtmetratges són:
CHATARRA (URUGUAY) de Walter Tournier (5’) – 2015
Memòries de vida d’un món apocalíptic.
CONVERSA (BRASIL) de Luciano Arturo Glavina (8’) – 2015
En un cafè, un home s'asseu a una taula per conèixer una dona. Una conversa es va desembolicant en un bonic i sensible diàleg on passat, present i futur es van esvaint deixant tot just sinceritat i desig. Un homenatge a Mario Benedetti.
DUELLUM (ESPANYA) de Tucker Dávila Wood (9’45’’) – 2015
Un duel al bosc, un dia qualsevol.
EL ADIÓS (ESPANYA) de Clara Roquet (14’) – 2015
Una criada Boliviana intenta honrar els últims desitjos de la difunta senyora de la casa.
EL CERDO (ESPANYA) de Pau Durà (9’) – 2015
Un pare deixa al seu fill de cinc anys al col·legi i es dirigeix a una oficina bancària a tot córrer. Surt d'ella amb una notificació a les mans: tot apunta que ha posat la seva vida en dificultats.
LOS ANGELES 1991 (EE.UU) de ZAC&MAC (10’) – 2015
Los Angeles, 1991. Els carrers s'han convertit en un formiguer de tensió i odi racial a punt d'esclatar... Avui és un dia important per a Eladio: va a venjar la mort del seu germà gran. En pocs minuts descobrirà que ell no és l'únic que té raons per matar algú.
LA CANCIÓN DEL ABUELO (MÈXIC) de Carlos Alcázar (17’) – 2015
Un vell camperol s'enfronta a la pèrdua de les seves terres, heretant l'última lliçó de vida a la seva única néta.
TEREZA (BRASIL) de Mauricio Baggio (12’) – 2015
Noi decideix aventurar-se a canviar la seva vida. Per aconseguir aquest objectiu Noi de confiar no només amb el seu coratge, però sobretot, amb Tereza.
Y MAÑANA NAVIDAD (ESPANYA) de Héctor Rull (8’) – 2015
L’Antonio només té cinc minuts fins que la Lucía surti del bany…
SAY I AM ONLY SEVENTEEN (BRASIL) de André Catoto (8’30’’) – 2015
El curt explica la història real d'un noi menor d'edat que ingressa a l'exèrcit, però es penedeix i envia una carta a la seva mare demanant que avisi al seu comandant que ell té només disset anys.
El jurat de la selecció oficial de curtmetratges serà:
Ferran Aixalà. Artista nascut a Lleida el 1979, format en clown i bufó per pallassos i pedagogs internacionalment reconeguts com ara Àlex Navarro, Caroline Dream, Leo Bassi, Gabriel Chamé, Christian Atanasiu, Eric de Bont, Virginia Imaz... També ha estat alumne de la prestigiosa escola internacional de clown École Philippe Gaulier.
Ha actuat en festivals de Nova York, Corea de Sud, Jordània, Itàlia, França i Espanya, entre d'altres. Actualment és l'animador de públic de concursos de TV3 com "Oh happy day" o el "El Gran Dictat" (del què també n'és Community Manager). També és guionista del programa "El Foraster" i forma part de l'equip del programa "Fish & Chips" i ha esta director d'actors d'algunes promos del canal esportiu Gol TV i de TV3.
Lara Díez Quintanilla. Va néixer a Lleida el 1985. Va estudiar Art Dramàtic a l'Institut del Teatre de Barcelona en la promoció 2005-2009 i es va llicenciar també en Psicologia per la Universitat Oberta de Catalunya. És membre fundador de la companyia Retret Teatre, amb la qual realitza els seus últims treballs "Háblame de Lorca, Miguel" (dramatúrgia i direcció de Retret Teatre), "Sunset Park" (de Paul Auster, dirigida i adaptada per Ivan Padilla) i " l'any dels 30 (o la magdalena "que ella mateixa va escriure i va dirigir.
Actualment resideix a Barcelona, treballa en el programa de sàtira política "POLÒNIA" emès per TV3, dirigeix el Grup de Teatre l'Acudit d'Alfarràs, assaja la nova producció d'Ivan Padilla "Anna Karenina" i està en procés d'escriptura de dos noves obres.
Pere Rovira i Planas (Vila-seca de Solcina, Tarragonès, 1947). Poeta, novel·lista, assagista i traductor català. Doctor en Filologia. És professor emèrit de la Universitat de Lleida, on ha treballat durant més de trenta anys impartint assignatures de poesia moderna. Actualment hi dirigeix l’Aula de poesia i la col·leció “Versos”. A Pere Rovira li agrada estar amb la seva família i els seus amics. Detesta el menjar dolent, la mala poesia i la impostura artística. Li seria difícil viure sense la música i el cinema. Ha viatjat bastant i vol continuar fent-ho, tot i que els seus llocs predilectes són, a la primavera, els turons que envolten el seu poble, i, la resta de l’any, el monestir de Poblet i les planures i les platges del Delta de l’Ebre. És partidari de la llibertat, però no creu en el progrés literari ni artístic. El escriptors que ara llegeix més són Baudelaire, Montaigne, Ausiàs March i Josep Pla. Viu a Alpicat, al Segrià.
Berta Puigdemasa (1987). És una artista atípica. De formació clàssica (Conservatori de Barcelona, Real Conservatoire National Régional de Paris, École Normale de Musique de Paris i Université Paris Sorbonne), es troba en una recerca constant d’innovació sonora. En els seus recitals i espectacles es fon la música amb altres llenguatges artístics. Ha treballat com a professora de conservatori; organitza tallers de música en centres educatius, penitenciaris, escoles de música, etc. Amb el projecte La Música és de tothom! Proposa actuacions en espais públics per fer descubrir l’arpa, és directora del Curs Internacional d’Arpa Horta de Lleida, el qual reuneix, en un entorn agrari, arpistes de tot el món un cop a l’any durant una estació diferent.