Àngel Ros aposta pel desenvolupament comercial, industrial i logístic de la ciutat i defensa la connexió amb el Corredor Mediterrani
En la conferència anual organitzada pel Col·legi de Periodistes de Lleida, l’alcalde ha assegurat que la ciutat ha de seguir avançant “en la societat del coneixement, de la tecnologia i de la indústria cultural en un marc de benestar i cohesió social”. La transparència, l’acció social o la indústria cultural han estat apartats que també ha desenvolupat, sense oblidar la candidatura del Turó de la Seu Vella com a Patrimoni Mundial de la Unesco Ros ha avançat que el món del dibuix, la il·lustració i el còmic tindran aviat el local de la Casa de les Columnes al carrer Cavallers
El paer en cap, Àngel Ros, ha destacat avui l’aposta de l’Ajuntament de Lleida pel desenvolupament comercial, industrial i logístic de la ciutat així com l’objectiu de seguir avançant “en la societat del coneixement, de la tecnologia i de la indústria cultural en un marc de benestar i cohesió social”. En la conferència anual que organitza el Col·legi de Periodistes, presidida per Rafa Gimena, l’alcalde ha reivindicat la connexió de Lleida al Corredor Mediterrani i, en matèria comercial, ha reclamat: “la col·laboració, el rigor i el respecte a les competències municipals per part de les altres Administracions, com la Generalitat, així com d’altres institucions perquè Lleida pugui desenvolupar aquest model comercial que ens permetrà competir bé amb les altres ciutats”.
Model comercial
Àngel Ros creu que Lleida ha de tenir un model comercial que combini 4 punts:
1. El comerç tradicional i de proximitat del barri
2. Les dues zones de polaritat comercial: Eix i Zona Alta
3. Els formats i sectors comercials mitjans i grans que han de complementar la nostra oferta comercial que permeti competir millor amb altres ciutats i evitar la fuga dels ciutadans i la dels de l’àrea d’influència.
4. Els nous formats tecnològics, amb un sector logístic potent.
Sobre les tres iniciatives de desenvolupament comercial que Lleida té sobre la taula (Torre-Salses, Carrefour i Vallrufea), l’alcalde ha subratllat que són, a més, projectes de vertebració de ciutat.
Els estudis comercials que la Paeria ha encarregat a diferents empreses i a la UdL serviran de guia per planificar el futur però “les aprovacions urbanístiques i les llicències s’ajustaran al dret, tal i com regulen les directives europees de defensa de la competència i les seves transposicions al nostre país”.
Dins de la política comercial municipal, hi ha un clar suport al comerç tradicional, com els 55 establiments oberts al Centre Històric en dos anys.
Corredor Mediterrani
En el seu parlament, l’alcalde ha incidit en la defensa del Corredor Ferroviari Mediterrani. Ha explicat que Lleida ha estat present al Fòrum del Corredor Mediterrani a Brussel·les, presentant el paper de Lleida al director de la Xarxa de Mobilitat Europea i al coordinador del corredor Mediterrani per defensar que el Corredor “no pot prescindir de Catalunya ni del seu clúster agroalimentari, que lidera Lleida”. Aquesta setmana s’ha crear a la Diputació un grup de treball en aquest mateix sentit on la Paeria col·labora. Ros considera que és la col·laboració en aquesta demanda és clau en un projecte estratègic que vincula diferents administracions. Catalunya és el segon clúster regional agroalimentari d'Europa i la província de Lleida aporta el 34% del Valor Afegit Brut del sector primari pel que, “Lleida ha d'estar connectada al Corredor”, ha insistit l’alcalde.
Màxima puntuació en transparència
El paer en cap ha anunciat que la Paeria ha tornat a obtenir, per segon any consecutiu, la màxima puntuació en transparència municipal, el 100%, dins de l’estudi que realitza el Laboratori de Periodisme i de Comunicació per a la Ciutadania Plural de la UAB.
En aquest apartat, l’Ajuntament de Lleida ha iniciat el procés d’elaboració de les Cartes de Serveis, una eina de gestió de la qualitat on concretarà quins són els serveis que presta i els compromisos que adquireix amb la ciutadania.
Ocupació
Los polítiques d’ocupació són un dels eixos prioritaris del Govern Municipal. L’any passat, l’Institut Municipal d’Ocupació va atendre 10.292 persones i va facilitar la inserció de 1.345.
Parc Científic
Un dels projectes immediats al Parc és, com ha apuntat Ros, l’acord amb l’Associació d’Empreses de Tecnologies de la Informació de Lleida, AETI, per adequar l’antic edifici de Comandància d’Artilleria. Ros ha parlat que es crearan 400 nous llocs de treball. I ha recordat que a prop, es posa en marxa el Museu de la Ciència.
Indústries culturals
Una de les apostes fermes de la ciutat és la candidatura del Turó de la Seu Vella com a Patrimoni Mundial de la Unesco, una candidatura que des de fa poques setmanes ja apareix en la web oficial de la Unesco, com a projecte seleccionat en la llista indicativa. “És un nou pas endavant en la difusió d’aquest monument i d’aquesta ambició que uneix la societat lleidatana i d’arreu del país”, ha afegit Ros. De fet, la Canonja de la Seu Vella ha estat l'escenari escollit per fer la conferència de l'alcalde d'enguany.
En l’àmbit cultural, l’Any Granados i la retrospectiva de Xavier Gosé al MNAC a Barcelona, que el Museu Jaume Morera de Lleida acollirà aviat mostren com el 2016 és un any de projecció exterior de la cultura de Lleida, on amb implicació directa de la Paeria, s’hi fan esdeveniments culturals de gran nivell, com Animac o el festival de Músiques Disperses.
Àngel Ros ha assenyalat que Lleida ha de tenir uns estudis superiors de música, amb el que serà el primer conservatori públic de Catalunya, fora de Barcelona, que oferirà estudis superiors. Els 100 anys de l'Escola Municipal de Música de Lleida que se celebren enguany es poden considerar una base prou sòlida per emprendre aquest salt endavant. Igualment es planteja per als propers anys per als estudis de teatre i d'arts plàstiques, que l'Ajuntament de Lleida ara ofereix amb la titulació d’FP. L’obtenció d’estudis superiors de Música, d’Arts Plàstiques i d’Arts Escèniques serà, juntament amb els estudis d’Audiovisuals i el Magical Centre, l’impuls decisiu de la indústria cultural a la ciutat.
Ros ha avançat que el món del dibuix, la il·lustració i el còmic tindran aviat el local de la Casa de les Columnes al carrer Cavallers, a l’entorn del Mercat del Pla i l’edifici de fusta “Desigual”, i al costat del Parador de Turisme, que s’acabarà enguany.
Lleida va registrar l’any passat prop de 390.000 usuaris en esdeveniments i equipaments culturals, amb especial rellevància de La Llotja, el Teatre de l’Escorxador, l’Auditori o, en l’àmbit de la creació audiovisual, el Magical Media.
Acció social
L’acció social a la ciutat s’orienta cap a la igualtat. Entre els projectes que es volen desenvolupar, ha dit Ros, hi ha la posada en marxa de 4 botigues noves per portar la igualtat la terreny de l’atenció alimentària. La Paeria, juntament amb el Tercer Sector, i l’església, impulsa la cohesió social i ha citat alguns exemples, com els programes en marxa dels centres educatius per a joves en risc (a Lleida hi ha 7 centres de titularitat municipal entre Centres Oberts, Pas a Pas), el servei d’Alberg Municipal gestionat per la Fundació Jericó o el futur Centre de Dia per a Persones sense Sostre, amb Arrels i Càritas.
Refugiats
L’alcalde de Lleida ha expressat la seva solidaritat per la situació que pateixen els refugiats a Europa i ha assenyalat que la Paeria, des del primer moment, ha tramés i manté, la seva disponibilitat d’acollida així com els recursos, els programes socials i el voluntariat de la ciutat quan aquests es requereixin.
“Em preocupa la recent imatge d’Europa que, a més de ser un espai comú econòmic i monetari, també ho ha de ser dels valors comuns de solidaritat i pau. Cal dedicar esforços a l’atenció als refugiats i també cal posar tota l’acció política exterior Europea perquè finalitzin les guerres que provoquen drames humanitaris com els refugiats”, ha dit.
EMU
Un altre àmbit que ha desglossat l’alcalde en la conferència ha estat sobre l’Empresa Municipal d’Urbanisme, que segueix sent una empresa 100% municipal, dedicada ara a l’habitatge social. Entre altres dades, ha comentat que la Paeria, directament o mitjançant l’EMU, té 500 habitatges socials i a finals d’aquest any arribarà a 700.
Liquidació del pressupost
L’alcalde s’ha referit al tancament pressupostari de 2005 que ha estat amb resultat positiu, però molt inferior al de l’any passat. Els factors que hi ha incidit han estat: la millora durant el 2015 el període mig de pagament als proveïdors; tenir un deute de l’Administració de la Generalitat important, i les lleis actuals, com les de rigor pressupostari, que fan que els Ajuntaments hagin d’augmentar les provisions dels saldos pendents de cobrament.
POUM
El POUM per als propers 15 anys estableix un creixement sostenible i que aprofita el sòl ja existent, sense expansions cap a fora. Hi ha una aposta per la rehabilitació i la cohesió i es preveu un sostre de fins a 46.800 habitatges fins l’any 2030, dels quals 40.600 ja es contemplen en el planejament actualment vigent. És a dir, el Pla preveu 6.200 habitatges més. Segons Ros, la prioritat serà regenerar i millorar l’actual teixit urbà, el Centre Històric però també el conjunt dels barris.
Per altra banda, també ha comentat que la major part de l’increment del sòl urbanitzable que planteja l’avanç del POUM, que és de 840 hectàrees, correspon a sòl d’activitats econòmiques, distribuïdes a Torreblanca-Quatre Pilans, sobretot, i al Polígon El Segre.
Model comercial
Àngel Ros creu que Lleida ha de tenir un model comercial que combini 4 punts:
1. El comerç tradicional i de proximitat del barri
2. Les dues zones de polaritat comercial: Eix i Zona Alta
3. Els formats i sectors comercials mitjans i grans que han de complementar la nostra oferta comercial que permeti competir millor amb altres ciutats i evitar la fuga dels ciutadans i la dels de l’àrea d’influència.
4. Els nous formats tecnològics, amb un sector logístic potent.
Sobre les tres iniciatives de desenvolupament comercial que Lleida té sobre la taula (Torre-Salses, Carrefour i Vallrufea), l’alcalde ha subratllat que són, a més, projectes de vertebració de ciutat.
Els estudis comercials que la Paeria ha encarregat a diferents empreses i a la UdL serviran de guia per planificar el futur però “les aprovacions urbanístiques i les llicències s’ajustaran al dret, tal i com regulen les directives europees de defensa de la competència i les seves transposicions al nostre país”.
Dins de la política comercial municipal, hi ha un clar suport al comerç tradicional, com els 55 establiments oberts al Centre Històric en dos anys.
Corredor Mediterrani
En el seu parlament, l’alcalde ha incidit en la defensa del Corredor Ferroviari Mediterrani. Ha explicat que Lleida ha estat present al Fòrum del Corredor Mediterrani a Brussel·les, presentant el paper de Lleida al director de la Xarxa de Mobilitat Europea i al coordinador del corredor Mediterrani per defensar que el Corredor “no pot prescindir de Catalunya ni del seu clúster agroalimentari, que lidera Lleida”. Aquesta setmana s’ha crear a la Diputació un grup de treball en aquest mateix sentit on la Paeria col·labora. Ros considera que és la col·laboració en aquesta demanda és clau en un projecte estratègic que vincula diferents administracions. Catalunya és el segon clúster regional agroalimentari d'Europa i la província de Lleida aporta el 34% del Valor Afegit Brut del sector primari pel que, “Lleida ha d'estar connectada al Corredor”, ha insistit l’alcalde.
Màxima puntuació en transparència
El paer en cap ha anunciat que la Paeria ha tornat a obtenir, per segon any consecutiu, la màxima puntuació en transparència municipal, el 100%, dins de l’estudi que realitza el Laboratori de Periodisme i de Comunicació per a la Ciutadania Plural de la UAB.
En aquest apartat, l’Ajuntament de Lleida ha iniciat el procés d’elaboració de les Cartes de Serveis, una eina de gestió de la qualitat on concretarà quins són els serveis que presta i els compromisos que adquireix amb la ciutadania.
Ocupació
Los polítiques d’ocupació són un dels eixos prioritaris del Govern Municipal. L’any passat, l’Institut Municipal d’Ocupació va atendre 10.292 persones i va facilitar la inserció de 1.345.
Parc Científic
Un dels projectes immediats al Parc és, com ha apuntat Ros, l’acord amb l’Associació d’Empreses de Tecnologies de la Informació de Lleida, AETI, per adequar l’antic edifici de Comandància d’Artilleria. Ros ha parlat que es crearan 400 nous llocs de treball. I ha recordat que a prop, es posa en marxa el Museu de la Ciència.
Indústries culturals
Una de les apostes fermes de la ciutat és la candidatura del Turó de la Seu Vella com a Patrimoni Mundial de la Unesco, una candidatura que des de fa poques setmanes ja apareix en la web oficial de la Unesco, com a projecte seleccionat en la llista indicativa. “És un nou pas endavant en la difusió d’aquest monument i d’aquesta ambició que uneix la societat lleidatana i d’arreu del país”, ha afegit Ros. De fet, la Canonja de la Seu Vella ha estat l'escenari escollit per fer la conferència de l'alcalde d'enguany.
En l’àmbit cultural, l’Any Granados i la retrospectiva de Xavier Gosé al MNAC a Barcelona, que el Museu Jaume Morera de Lleida acollirà aviat mostren com el 2016 és un any de projecció exterior de la cultura de Lleida, on amb implicació directa de la Paeria, s’hi fan esdeveniments culturals de gran nivell, com Animac o el festival de Músiques Disperses.
Àngel Ros ha assenyalat que Lleida ha de tenir uns estudis superiors de música, amb el que serà el primer conservatori públic de Catalunya, fora de Barcelona, que oferirà estudis superiors. Els 100 anys de l'Escola Municipal de Música de Lleida que se celebren enguany es poden considerar una base prou sòlida per emprendre aquest salt endavant. Igualment es planteja per als propers anys per als estudis de teatre i d'arts plàstiques, que l'Ajuntament de Lleida ara ofereix amb la titulació d’FP. L’obtenció d’estudis superiors de Música, d’Arts Plàstiques i d’Arts Escèniques serà, juntament amb els estudis d’Audiovisuals i el Magical Centre, l’impuls decisiu de la indústria cultural a la ciutat.
Ros ha avançat que el món del dibuix, la il·lustració i el còmic tindran aviat el local de la Casa de les Columnes al carrer Cavallers, a l’entorn del Mercat del Pla i l’edifici de fusta “Desigual”, i al costat del Parador de Turisme, que s’acabarà enguany.
Lleida va registrar l’any passat prop de 390.000 usuaris en esdeveniments i equipaments culturals, amb especial rellevància de La Llotja, el Teatre de l’Escorxador, l’Auditori o, en l’àmbit de la creació audiovisual, el Magical Media.
Acció social
L’acció social a la ciutat s’orienta cap a la igualtat. Entre els projectes que es volen desenvolupar, ha dit Ros, hi ha la posada en marxa de 4 botigues noves per portar la igualtat la terreny de l’atenció alimentària. La Paeria, juntament amb el Tercer Sector, i l’església, impulsa la cohesió social i ha citat alguns exemples, com els programes en marxa dels centres educatius per a joves en risc (a Lleida hi ha 7 centres de titularitat municipal entre Centres Oberts, Pas a Pas), el servei d’Alberg Municipal gestionat per la Fundació Jericó o el futur Centre de Dia per a Persones sense Sostre, amb Arrels i Càritas.
Refugiats
L’alcalde de Lleida ha expressat la seva solidaritat per la situació que pateixen els refugiats a Europa i ha assenyalat que la Paeria, des del primer moment, ha tramés i manté, la seva disponibilitat d’acollida així com els recursos, els programes socials i el voluntariat de la ciutat quan aquests es requereixin.
“Em preocupa la recent imatge d’Europa que, a més de ser un espai comú econòmic i monetari, també ho ha de ser dels valors comuns de solidaritat i pau. Cal dedicar esforços a l’atenció als refugiats i també cal posar tota l’acció política exterior Europea perquè finalitzin les guerres que provoquen drames humanitaris com els refugiats”, ha dit.
EMU
Un altre àmbit que ha desglossat l’alcalde en la conferència ha estat sobre l’Empresa Municipal d’Urbanisme, que segueix sent una empresa 100% municipal, dedicada ara a l’habitatge social. Entre altres dades, ha comentat que la Paeria, directament o mitjançant l’EMU, té 500 habitatges socials i a finals d’aquest any arribarà a 700.
Liquidació del pressupost
L’alcalde s’ha referit al tancament pressupostari de 2005 que ha estat amb resultat positiu, però molt inferior al de l’any passat. Els factors que hi ha incidit han estat: la millora durant el 2015 el període mig de pagament als proveïdors; tenir un deute de l’Administració de la Generalitat important, i les lleis actuals, com les de rigor pressupostari, que fan que els Ajuntaments hagin d’augmentar les provisions dels saldos pendents de cobrament.
POUM
El POUM per als propers 15 anys estableix un creixement sostenible i que aprofita el sòl ja existent, sense expansions cap a fora. Hi ha una aposta per la rehabilitació i la cohesió i es preveu un sostre de fins a 46.800 habitatges fins l’any 2030, dels quals 40.600 ja es contemplen en el planejament actualment vigent. És a dir, el Pla preveu 6.200 habitatges més. Segons Ros, la prioritat serà regenerar i millorar l’actual teixit urbà, el Centre Històric però també el conjunt dels barris.
Per altra banda, també ha comentat que la major part de l’increment del sòl urbanitzable que planteja l’avanç del POUM, que és de 840 hectàrees, correspon a sòl d’activitats econòmiques, distribuïdes a Torreblanca-Quatre Pilans, sobretot, i al Polígon El Segre.