L’Ajuntament de Lleida tanca el pressupost del 2015 amb un superàvit de gairebé 425.000 euros
L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, assenyala el pagament als proveïdors a 34 dies, la provisió de fons per a deutes de dubtós cobrament i el deute de 16 milions en transferències d’altres Administracions coma condicionants del resultat final de l’exercici La tinent d’alcalde Montse Mínguez destaca que en quatre anys el deute de la Paeria s’ha rebaixat en 38 milions d’euros, malgrat tenir com una prioritat pressupostària les polítiques de cohesió social, educació, ocupació i el manteniment de la ciutat i la via pública
L’Ajuntament de Lleida ha presentat una liquidació del pressupost de 2015 amb un resultat positiu de 424.923,534 euros. Un romanent quelcom inferior al del darrer exercici, que ve marcat pel compromís de pagament amb els proveïdors, pel deute de les altres Administracions amb la Paeria i per la necessitat de provisionar fons pels deutes pendents de difícil cobrament, segons ha explicat l’alcalde de Lleida, Àngel Ros.
“Ha estat tot un esforç aconseguir que els proveïdors de l’Ajuntament puguin cobrar les seves factures en un període mitjà de 34 dies, mentre seguim mantenint un deute de 16 milions amb la resta d’Administracions -12 de la Generalitat i 4 de l’Estat-, per transferències pendents, i alhora haver de provisionar fons per aquelles quantitats no cobrades, que al cap d’un temps han de classificar-se al capítol de pèrdues o de dubtós cobrament. Això penalitza els romanents de tresoreria de qualsevol entitat”, ha dit el paer en cap. Tall de veu A. Ros 1
L’alcalde Ros ha volgut explicar el comportament d’alguns ingressos que es justifiquen per un comportament polític i sociològic com és el referent a les plusvàlues, per exemple. Un impost que ha patit una davallada considerable, quan fa referència a immobles deixats en herència. Amb la caiguda del mercat immobiliari i si la propietat ha tingut molts anys d’antiguitat, la plusvàlua acaba sent una càrrega pels hereus, la qual cosa genera una disminució dels ingressos.
El paer en cap ha explicat que des de l’Ajuntament han fet tot allò que es podia fer per minvar aquests efectes, en acollir-se per dos anys a la disminució dels valors proposats per l’Estat, la qual cosa ha representat un 35% en la reducció de la càrrega fiscal.
Per una altra part, l’alcalde ha manifestat que el reconeixement de crèdit és d’1,6 milions d’euros, una xifra que és perfectament assumible als pressupostos d’enguany, en part pel superàvit del romanent i també per la compensació de l’exercici de 2016.
L’alcalde ha manifestat que el més important era tancar l’any en positiu, amb unes xifres raonables de reconeixement de crèdit, que són la meitat de les que hi havia l’any passat; amb un increment de saldo de pagament als proveïdors, i amb un nivell d’endeutament adient, que podem suportar, després d’haver fet la retaxació dels actius de l’Empresa Municipal d’Urbanisme. Tall de veu A. Ros 2
Per la seva part, la tinent d’alcalde i regidora d’Hisenda Municipal, Montse Mínguez, ha donat els detalls de l’evolució dels ingressos i despeses, i del seu comportament, destacant com les polítiques de cohesió social, educació, ocupació i manteniment de la ciutat i la via pública han estat una prioritat pressupostària. En aquest sentit ha assenyalat com la despesa corrent ha anat creixent fins a 970 euros per persona, mentre que els ingressos fiscals per habitant han estat de 804,5, en el darrer exercici.
La tinent d’alcalde Montse Mínguez ha indicat que no és la primera vegada que el romanent de tresoreria a l’hora de liquidar el pressupost dóna una xifra com la d’enguany. Als exercicis del 2007 i 2011 es va tancar el balanç amb dades molt semblants, producte dels efectes que l’economia municipal no depèn només de factors interns de la Paeria i que està subjecta a condicionants com les normatives legals que han establert la priorització del pagament a proveïdors o la provisió de fons per a deutes de dubtós cobrament.
Malgrat tot, la regidora de la Hisenda Municipal en comparar el reconeixement i el romanent de crèdit ha indicat l’existència d’un fons de contingència pressupostària, que juntament amb el superàvit de tresoreria i la modificació pressupostària que es farà al maig o juny, corregirà el desajust.
En aquesta línia ha volgut indicar com es desglossava l’1,6 milions d’euros de reconeixement de crèdit, el qual va a manteniment, consums i serveis a la ciutat.
Per altra part, la tinent d’alcalde ha volgut donar unes dades clarificadores de com ha evolucionat el deute municipal. Fa quatre anys, aquest era un 89,7% del pressupost de la Paeria. En l’actualitat és del 62%. Aquests 27,7 punts signifiquen una rebaixa de 38 milions d’euros en aquest darrer quadrienni.
L’esforç estalviador també el podem veure la ràtio de la despesa financera per habitant. Dels 20,5 euros per habitant que la Paeria pagava d’interessos el 2014, el darrer any va poder-se reduir a 8,3. L’endeutament per habitant, en quatre anys s’ha reduït de 954 euros als 691 del darrer exercici.
La tinent d’alcalde Mínguez ha volgut destacar també que s’ha executat un 94% dels ingressos pressupostats el 2015, que les despeses recaptades han estat del 92,6 i que si s’hagués de tornar el deute amb la ràtio resultant de l’estalvi que reflecteix el comparatiu: ingressos i despeses, en cinc anys s’hauria absorbit.
La responsable de la Hisenda també ha volgut ressaltar l’esforç que l’Ajuntament ha fet els darrers anys en aplicar polítiques de congelació de taxes i impostos, ja que tenen una afectació prioritària en les seves finances. I és que els ingressos propis suposen un 72,4% del total del seu pressupost. Qualsevol congelació o moratòria impedeix un creixement pressupostari.
“Ha estat tot un esforç aconseguir que els proveïdors de l’Ajuntament puguin cobrar les seves factures en un període mitjà de 34 dies, mentre seguim mantenint un deute de 16 milions amb la resta d’Administracions -12 de la Generalitat i 4 de l’Estat-, per transferències pendents, i alhora haver de provisionar fons per aquelles quantitats no cobrades, que al cap d’un temps han de classificar-se al capítol de pèrdues o de dubtós cobrament. Això penalitza els romanents de tresoreria de qualsevol entitat”, ha dit el paer en cap. Tall de veu A. Ros 1
L’alcalde Ros ha volgut explicar el comportament d’alguns ingressos que es justifiquen per un comportament polític i sociològic com és el referent a les plusvàlues, per exemple. Un impost que ha patit una davallada considerable, quan fa referència a immobles deixats en herència. Amb la caiguda del mercat immobiliari i si la propietat ha tingut molts anys d’antiguitat, la plusvàlua acaba sent una càrrega pels hereus, la qual cosa genera una disminució dels ingressos.
El paer en cap ha explicat que des de l’Ajuntament han fet tot allò que es podia fer per minvar aquests efectes, en acollir-se per dos anys a la disminució dels valors proposats per l’Estat, la qual cosa ha representat un 35% en la reducció de la càrrega fiscal.
Per una altra part, l’alcalde ha manifestat que el reconeixement de crèdit és d’1,6 milions d’euros, una xifra que és perfectament assumible als pressupostos d’enguany, en part pel superàvit del romanent i també per la compensació de l’exercici de 2016.
L’alcalde ha manifestat que el més important era tancar l’any en positiu, amb unes xifres raonables de reconeixement de crèdit, que són la meitat de les que hi havia l’any passat; amb un increment de saldo de pagament als proveïdors, i amb un nivell d’endeutament adient, que podem suportar, després d’haver fet la retaxació dels actius de l’Empresa Municipal d’Urbanisme. Tall de veu A. Ros 2
Per la seva part, la tinent d’alcalde i regidora d’Hisenda Municipal, Montse Mínguez, ha donat els detalls de l’evolució dels ingressos i despeses, i del seu comportament, destacant com les polítiques de cohesió social, educació, ocupació i manteniment de la ciutat i la via pública han estat una prioritat pressupostària. En aquest sentit ha assenyalat com la despesa corrent ha anat creixent fins a 970 euros per persona, mentre que els ingressos fiscals per habitant han estat de 804,5, en el darrer exercici.
La tinent d’alcalde Montse Mínguez ha indicat que no és la primera vegada que el romanent de tresoreria a l’hora de liquidar el pressupost dóna una xifra com la d’enguany. Als exercicis del 2007 i 2011 es va tancar el balanç amb dades molt semblants, producte dels efectes que l’economia municipal no depèn només de factors interns de la Paeria i que està subjecta a condicionants com les normatives legals que han establert la priorització del pagament a proveïdors o la provisió de fons per a deutes de dubtós cobrament.
Malgrat tot, la regidora de la Hisenda Municipal en comparar el reconeixement i el romanent de crèdit ha indicat l’existència d’un fons de contingència pressupostària, que juntament amb el superàvit de tresoreria i la modificació pressupostària que es farà al maig o juny, corregirà el desajust.
En aquesta línia ha volgut indicar com es desglossava l’1,6 milions d’euros de reconeixement de crèdit, el qual va a manteniment, consums i serveis a la ciutat.
Per altra part, la tinent d’alcalde ha volgut donar unes dades clarificadores de com ha evolucionat el deute municipal. Fa quatre anys, aquest era un 89,7% del pressupost de la Paeria. En l’actualitat és del 62%. Aquests 27,7 punts signifiquen una rebaixa de 38 milions d’euros en aquest darrer quadrienni.
L’esforç estalviador també el podem veure la ràtio de la despesa financera per habitant. Dels 20,5 euros per habitant que la Paeria pagava d’interessos el 2014, el darrer any va poder-se reduir a 8,3. L’endeutament per habitant, en quatre anys s’ha reduït de 954 euros als 691 del darrer exercici.
La tinent d’alcalde Mínguez ha volgut destacar també que s’ha executat un 94% dels ingressos pressupostats el 2015, que les despeses recaptades han estat del 92,6 i que si s’hagués de tornar el deute amb la ràtio resultant de l’estalvi que reflecteix el comparatiu: ingressos i despeses, en cinc anys s’hauria absorbit.
La responsable de la Hisenda també ha volgut ressaltar l’esforç que l’Ajuntament ha fet els darrers anys en aplicar polítiques de congelació de taxes i impostos, ja que tenen una afectació prioritària en les seves finances. I és que els ingressos propis suposen un 72,4% del total del seu pressupost. Qualsevol congelació o moratòria impedeix un creixement pressupostari.