150 anys del plànol geomètric de la ciutat de Lleida

Aquest any es compleixen 150 anys de la realització del plànol geomètric de la ciutat de Lleida elaborat per Josep Fontseré i Mestre. Coincidint amb la celebració de la Setmana Internacional dels Arxius el pati del Palau de la Paeria acull del 8 fins al 16 de juny l’exposició i l’audiovisual “De l’enderroc de les muralles de la ciutat de Lleida a l’obra d’en Josep Fontseré: Plànol geomètric de Lleida 1865”.

Aquest és un document significatiu per a l’urbanisme de Lleida ja que és el primer plànol de la ciutat després de l’enderroc de les muralles. És per això que l’Arxiu Municipal de Lleida, amb la col·laboració del Servei Municipal d’Informació Geogràfica (SIG), ha preparat aquesta mostra que, mitjançant un audiovisual i dues estructures fixes, presentarà el Plànol Geomètric amb l’objectiu de difondre el patrimoni documental conservat a l’arxiu, coincidint amb l’efemèride dels 150 anys

Fontseré és reconegut per algunes de les seves obres, com la participació en l’aixecament del plànol topogràfic de Barcelona de l’Ildelfons Cerdà, la construcció del mercat del Born de Barcelona, la urbanització del Parc de la Ciutadella, etc..

Entre 1860 i 1870 Lleida va viure un intens procés de canvi en la seva estructura urbanística.  A mitjans del segle XIX s’inicia l’enderroc de les muralles i això dona peu a poder eixamplar la ciutat. Per tant podem dir que Fontseré posarà la base de l’estructura urbana de Lleida al ser l’autor del primer pla d’eixample l’any 1865.

La normativa estatal, Reial Ordre de 19 de desembre de 1859, obligava a tenir un pla geomètric de la ciutat per poder elaborar després un pla d’eixample. El fet de no tenir un arquitecte municipal estable a l’Ajuntament de  Lleida, va dificultar aquesta tasca. Finalment, tot i que no se sap exactament per quina raó, es va adjudicar a Josep Fontseré.  El 1864 signa amb l’Ajuntament de Lleida un contracte amb el qual estableix que en un termini de 6 mesos i un pressupost de 60.000 rals redactaria el pla geomètric establert. Tot i que no va complir amb el termini, va finalitzar la feina encomanada.

La detallada cartografia que realitza Fontseré dels carrers de la ciutat permet conèixer amb gran exactitud la Lleida del segle XIX. Amb ella pretenia adreçar les alineacions per convertir-les en línies rectes, l’obertura de carrers nous per millorar el trànsit per la ciutat i la millora de connectivitat entre el carrer Major i l’avinguda del Blondel.

L’autor tenia una visió conservacionista, per això no va contemplar mai l’enderroc d’edificis com l’Antic Hospital de Santa Maria, l’església vella de la plaça Sant Joan, etc. Amb l’aprovació del pla geomètric el 1866 Lleida ja disposava per fi d’un document que permetria iniciar la política urbanística  necessària de l’interior de la ciutat .