Àngel Ros tramet al síndic de greuges que les acusacions al govern de la Paeria pel Català són “polítiques i no es basen en cap fet objectiu d’atac a la Llengua”

El paer en cap Àngel Ros s’ha reunit avui amb el síndic de greuges de Catalunya, Rafael Ribó, amb motiu de l’empara que l’alcalde li va sol·licitar davant els atacs a la política lingüística de l’Ajuntament de Lleida per part de diferents grups municipals. En la trobada, Ros ha tramés que aquestes crítiques són merament “polítiques i sense fonament” ja que no es basen en “cap fet objectiu d’atac a la llengua catalana”. La Paeria, ha insistit l’alcalde, vetlla pel compliment de totes les legislacions en matèria lingüística de l’Estat, de la Generalitat, les recomanacions de la mateixa Sindicatura de Greuges de Catalunya i el Reglament per a l’Ús de la Llengua Catalana de l’Ajuntament de Lleida.

El síndic ha escoltat atentament les explicacions de la delegació del Govern Municipal i ha indicat que, en unes setmanes, emetrà una resolució. En la reunió d’avui, celebrada a la seu de la Sindicatura a Barcelona, també han assistit la tinenta d’alcalde Montse Parra i l’assessor de la Paeria per a temes culturals, Antoni Llevot. El síndic ha estat acompanyat pel seu equip, integrat per la directora de Gabinet, la vice-síndica i una assessora.

Per tal de ratificar la tasca i el compromís de l’Ajuntament de Lleida pel català, l’alcalde ha lliurat al Síndic un dossier on es posa de manifest el profund i continuat treball que l’Ajuntament de Lleida duu a terme per donar compliment a les lleis i normes vigents en matèria de Llengua així com per impulsar i protegir la llengua catalana i la creació cultural.
Entre la informació aportada es destaca, com a exemple, la celebració dels Premis Literaris Josep Vallverdú d’Assaig i Màrius Torres de Poesia, que arriben enguany a la 33a i a la 21a edició, respectivament. L’Ajuntament de Lleida va ser pioner el 1984 en impulsar un premi d’assaig en llengua catalana i ho va fer, precisament, per promoure la producció en català d’un gènere poc conreat llavors en aquest idioma. Posteriorment, es van incorporar els guardons de poesia Màrius Torres que es lliuren en la mateixa vetllada literària.

També s’ha subratllat el paper de la Paeria per posar en valor i homenatjar figures literàries destacades. Aquest any ha estat el cas de Manuel de Pedrolo. L’Ajuntament de Lleida va produir l’espectacle literari Dir Pedrolo, amb motiu del 25 aniversari de la desaparició de l’escriptor lleidatà.

En el mateix sentit, s’ha posat en relleu la varietat d’activitats poètiques i literàries que la Paeria ha realitzat enguany: el cicle Vespres en Vers que es desenvoluparà fins al desembre, el Recital de Sant Jordi en el marc de l’Any Granados, la Festa Primavera Poesia i l’espectacle “Dones de Ficció. Heroïnes Literàries” (Sant Jordi). Des del 2004, l’Ajuntament de Lleida edita un recull de narracions en català, d'autors locals, "Escata de Drac", que es distribueix gratuïtament en la Diada de Sant Jordi.

En la trobada amb el síndic, s’ha destacat la tasca formativa sobre la llengua catalana que l’Ajuntament de Lleida porta a terme a través de diferents programes i serveis municipals. En els darrers 10 anys, 5.000 persones han realitzat cursos de català a través de l’Institut Municipal d’Ocupació, de la Regidoria d’Educació i de l’Àrea de Drets Civils i Cooperació de l’Ajuntament de Lleida. La Paeria ha fet un treball intens per facilitar la integració de les persones migrades a través de l’ensenyament del català: entre els anys 2008 i 2016, 3.000 persones han fet cursos de català i de lectoescriptura en català.

Entre la documentació aportada al síndic de greuges de Catalunya també figura el text del parlament que l’alcalde de Lleida va pronunciar en l’acte de lectura del pregó i lliurament de plaques i de medalles dins de la Festa Major de Maig, i que va ser objecte de crítica per part d’alguns grups de l’oposició. En aquest discurs, el paer en cap va llegir unes línies del Quixot respectant la versió original en castellà, així com el fragment d’un relat de Ricard Viñes dedicat a Enric Granados, també escrit en castellà en l’original. Així mateix, com es pot comprovar en el redactat del discurs, l’alcalde va emprar el castellà per adreçar-se al president d’una de les entitats que va rebre una distinció de la Paeria, en ser la llengua habitual d’aquesta persona. La integritat d’aquest parlament de Festa Major reflecteix l’estima i el respecte al castellà i al català.

Així mateix, el dossier inclou el programa de la Festa Major de Maig de Lleida en català, i sengles mostres de les versions en castellà i en català que estan disponibles al web de la Paeria. S’adjunta, a més, el programa de les festes de la Mercè de Barcelona del 2015, en la seva versió castellana.

Com a mostra del compromís de l’Ajuntament amb la cultura catalana, també s’informa de la relació de subvencions incloses en el pressupost municipal d’enguany destinades a entitats d’aquest àmbit (Orfeó Lleidatà, Cercle de Belles Arts, Centre de Titelles de Lleida, Centre Cultural Lleidatà de Dansaries, etc...) i de la convocatòria d’Ajuts a projectes culturals d’entitats sense ànim de lucre.

Completa el dossier un recull de comunicacions del servei d’Emergències de la Generalitat a través de twitter, amb missatges realitzats en català i castellà.

Finalment, s’aporten models de senyalització de trànsit bilingües (castellà i català) existents en altres ciutats de Catalunya.

L’alcalde també ha lliurat a Rafael Ribó el text íntegre dels compromisos que els grups municipals del Partit dels Socialistes de Catalunya i de Ciutadans van acordar amb data de 9 de juliol de 2015 en el marc de l’aprovació del cartipàs municipal. L’única referència a la Llengua en aquest document és el punt següent: “actualització del reglament d’usos lingüístics actualment vigent, d’acord al principi de cooficialitat conforme a les lleis vigents i les diferents resolucions judicials”. Com es pot deduir d’aquest redactat, l’inspira el profund respecte a la legalitat i a la normativa lingüística del nostre país en matèria de llengua i de drets i deures.

(S'adjunta la documentació lliurada)