L'Església de Sant Martí de Lleida estrena la restauració de la portalada sud
L’alcalde Ros agraeix la rehabilitació d’un dels elements patrimonials més importants del Centre Històric, perquè ajudarà a revitalitzar-lo
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez Valls, acompanyat per l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, i el delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré, ha inaugurat aquest matí la restauració de la portalada sud de l'església de Sant Martí.
L'actuació s'ha fet davant l'estat de deteriorament natural que presentava la peça, característic de la pedra sorrenca amb què està construïda, per tal d'evitar nous despreniments que fessin perillar la integritat del monument i ha estat a càrrec del Centre d'Art d'Època Moderna de la UdL, amb la supervisió del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat.
La directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat, Àngels Solé, ha estat l’encarrega d’explicar tot el procés de restauració, que es va iniciar quan la delegació de Patrimoni Artístic i Cultural del Bisbat de Lleida va encarregar un estudi al CAEM. Aquest va proposar una intervenció de consolidació de tots els carreus i motllures de la portalada.
El paer en cap ha agraït al Bisbat, al Centre de Restauració i al CAEM aquesta restauració, perquè la rehabilitació dels elements patrimonials és quelcom fonamental pel Centre Històric de la Ciutat “I la parròquia de Sant Martí ho és un dels més importants”, ha dit.
L’alcalde Ros s’ha felicitat que aquesta inauguració hagi coincidit també amb l’Obert del Centre Històric, la iniciativa que aplega a més de mig centenar d’entitats ciutadanes, que al llarg d’aquest cap de setmana omplen els carrers i les places del barri, amb l’objectiu de potenciar-lo i d’atreure els ciutadans al nucli antic.
La restauració, duta a terme entre els mesos de juny del 2015 i maig del 2016 amb prolongades aturades entre mig per problemes climatològics, ha tingut un cost d'uns 19.000 euros.
L'església de San Martí de Lleida, una de els primeres de la capital del Segrià i actualment tancada al culte, és un element representatiu de la transició entre el romànic i les manifestacions de l'estil gòtic. Es té constància de l'existència de la parròquia des de l'any 1168, encara que la construcció de l'edifici correspon a la segona meitat dels segles XII i XIII. Durant els segles XIV i XV s'hi van afegir capelles laterals, com ara la del Santíssim. Tant després de la Guerra dels Segadors com després de la guerra del Francès, l'església es va utilitzar com a caserna i va passar per períodes d'abandó.
A finals del segle XIX, el bisbe Josep Meseguer, fundador del Museu Diocesà de Lleida, va encarregar la restauració del temple, moment en què s'hi va aixecar a la façana sud una espadanya i s'hi va ubicar, després de ser adquirida per Meseguer, la portalada romànica procedent de l'església vella del nucli del Tormillo de Peralta d'Alcofea (Osca), parròquia que presentava estat de ruïna.