Garantit el finançament del nou Museu Morera amb els 2 milions dels fons europeus FEDER

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha anunciat aquest dimarts que el nou Museu Morera té garantit el finançament amb els 2 milions dels fons europeus FEDER. Ros ha explicat que avui mateix “hem sabut que la Paeria rebrà aquest ajut” i ha destacat que “l’any del Centenari del Museu Morera es complirà un somni que ha estat possible gràcies a la complicitat de totes les administracions i, per tant, serà una realitat al 2019”. “Licitarem el projecte d’aquest important equipament cultural de la ciutat al mes de maig, un cop sigui aprovat pel ple municipal”, ha assegurat l’alcalde que ha posat de relleu que la nova seu del Morera abastarà diferents dimensions tant des del punt de vista de la rehabilitació arquitectònica d’aquest edifici històric, com des de la vessant dinamitzadora per recuperar la vitalitat de la Rambla de Ferran, com la importància que el Museu tingui una seu definitiva per esdevenir una nova centralitat artística a la ciutat i un atractiu turístic i cultural essencial per a la projecció de Lleida”.

Ros ha assegurat que amb la subvenció dels fons FEDER concedida a la Paeria, juntament amb l’acord amb el conseller de Cultura, Santi Vila, i l’aportació municipal està garantida la viabilitat econòmica del projecte del Museu d’Art de Lleida, que en total ascendeix a 4,7 milions d’euros. A més, ha recordat l’alcalde, també s’optarà a les ajudes de l’1% Cultural que s’obrirà entre els mesos de març i abril, després de rebre fa uns dies el suport del Ministeri de Cultura per presentar el projecte de la nova seu del Museu en la trobada mantinguda a Madrid amb el secretari d’estat de Cultura, Fernando Benzo, i amb el director general de Belles Arts, Luis Lafuente.

Per la seva banda, el director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat, Josep Borrell, ha assegurat que “aquesta bona notícia el que fa és guanyar temps al temps i, per això, ens hem de felicitar tots. El nou Museu d’Art de Lleida serà un equipament de primer ordre, per descomptat de Lleida, però també de Catalunya i de l’Estat perquè amb aquesta nova ubicació ha de guanyar en tots els àmbits”. La tinent d’alcalde i regidora de les Polítiques a favor de la Creativitat, la Cultura, l’Educació i els Esports, Montse Parra, ha posat de relleu que “la ciutat es mereix aquest Museu i amb aquesta nova ubicació es tancarà un greuge històric ja que a partir d’aquest moment, l’equipament esdevindrà un far de llum per a Lleida”.

El director del Museu, Jesús Navarro, ha detallat el calendari que es preveu a partir d’aquest moment. En aquest sentit, ha explicat que el projecte arquitectònic de caràcter executiu estarà enllestit durant el mes de març perquè al mes de maig es pugui presentar la licitació del mateix. Així, a la tardor s’iniciarien les obres que durarien fins al 2018 i es completarien al 2019 amb la implementació museogràfica de l’equipament i la seva inauguració. Navarro s’ha mostrat molt satisfet perquè “la resolució del FEDER confirma la viabilitat econòmica del projecte del nou Museu d’Art de Lleida”.

Un projecte per dotar d’una nova singularitat al Museu

El projecte del nou Museu d’Art de Lleida (nova denominació del Museu Morera) ha estat elaborat pel director del Museu, Jesús Navarro, i l’arquitecte municipal, Jaume Terès, i ha comptat amb l’assessorament museogràfic de l’empresa Croquis – guanyadora del concurs convocat per l’encàrrec d’aquest treball. La intervenció arquitectònica té per objectiu reconfigurar i reformular l’edifici i projectar una nova fita urbana destacada i equilibrada, cabdal per dotar d’una nova singularitat al Museu. Aquesta intervenció, doncs,  configurarà un nou equilibri entre l’edifici i la ciutat, tan en relació a la Rambla de Ferran com a la interacció visual amb la Seu Vella. El projecte també planteja una museografia flexible, modular, neutra i plenament accessible com a elements identificadors del nou Museu. Totes les sales d’exposicions previstes (1a, 2a, i 3a plantes) estan concebudes de la mateixa manera, per permetre la seva reconfiguració permanent. La planta baixa, pensada com una mena de plaça pública, acollirà els serveis d’acolliment del visitant, la botiga i els espais especials d'interpretació dels continguts del museu amb el visitant. Tot això amb la idea de reforçar l’eix Rambla Ferran – Vestíbul – i l’espai que es crea arquitectònicament en sentit vertical a través d’obertura del pati central fins arribar a la terrassa. La darrera planta del Museu (5a.) acollirà els espais complementaris de la museografia: la sala d’actes polivalent i l’aula didàctica. Comptarà també amb una terrassa mirador amb vistes a la Seu Vella.

Com una extensió de les sales d’exposició bona part de les reserves del Museu (4a planta) seran visitables. Aquesta innovació museogràfica ha de permetre la superació dels límits espacials que condicionen i limiten l’espai físic dels museus i facilitar al màxim l’accés a les seves col·leccions. Aquest espai de reserva serà complementat en un altre espai a la planta baixa, aquest del tot privat que funcionarà com a taller bàsic de conservació i d’espai de recepció dels béns artístics que rep el Museu.

2017, any de celebració del Centenari del Morera

El Museu d’Art Jaume Morera celebra aquest 2017 els seus 100 anys d’història i ho fa amb un programa d’activitats per atansar aquest equipament cultural a la ciutadania. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha remarcat que Lleida va crear el museu, inaugurat l’11 de maig de 1917, quan encara no hi havia l’explosió museogràfica i que en aquests anys ha conreat una excepcional col·lecció amb obres d’autors lleidatans, catalans i espanyols i del segle XX. Ros ha indicat que en aquests anys ha fet una col·lecció, d’unes 4.000 peces, que conté obres representatives d’artistes com Morera, Cristòfol, Gosé, Guinvart, García Lamolla, Benet Rossell, Àngel Jové, Viladrich, Antoni Abat, Isidre Mercadé, Josep Benseny, Ernest Ibáñez, Viola i Rosa Siré. L’alcalde ha parlat del procés que s’està seguint perquè la futura seu del Museu Morera sigui una realitat al més aviat possible.

La programació s’estructura en tres eixos temporals: passat, present i futur. Les activitats busquen oferir una lectura dels moments claus que han definit la història d’aquest espai cultural, una nova mirada sobre la seva realitat actual i el seus fons artístics i una aproximació al que han de ser els seus relats de futur, un conjunt que remarqui i reforci el paper referencial que ha de jugar el Museu en la configuració participativa de la memòria cultural i artística de la nostra gent. L’efemèride que se celebra està oberta a la participació de persones i institucions, com les del Centre d’Art La Panera o el Museu de Lleida, que plantejaran iniciatives col·laboratives en les seves respectives seus a partir de fons artístics del nostre Museu. Un implicació que es pot estendre a altres entitats i institucions culturals.