La Paeria enllesteix el tercer catàleg de panteons i tombes del cementiri de Lleida

Editat per Pagès Editors, detalla en 84 pàgines els monuments funeraris dels departaments de Sant Miquel, Ecumènic, Santa Maria i Sant Jordi. Amb aquest volum es completa el catàleg historicoartístic del cementiri municipal

L’Ajuntament de Lleida ha publicat el tercer catàleg de Panteons i Tombes del Cementiri de Lleida, que dóna continuïtat al treball de recerca històrica, administrativa i artística que es va iniciar en els dos anteriors volums de la col·lecció sobre el cementiri municipal. El llibre històric i artístic, promogut per la Paeria, ha estat editat per Pagès Editors i al llarg de 84 pàgines explica quins són els principals monuments funeraris que es troben en els departaments de Sant Miquel, Ecumènic, Santa Maria i Sant Jordi. D’aquesta manera, es completa el catàleg, que ja ha publicat sobre els departaments de Sant Anastasi (2012) i Santa Cecília (2015), els més antics del cementiri.

El tinent d’alcalde i regidor de les Polítiques per als Drets de les Persones, Xavier Rodamilans, ha presentat aquest dimarts la publicació amb la directora de Pagès Editors, Eulàlia Pagès, i ha destacat que és un tipus d’expressió artística que desperta l’interès d’un col·lectiu important de persones. Segons ha indicat, és una altra manera de conèixer el patrimoni d’una població, ja que a més del component arquitectònic també tramet components artístiques i socials d’una època. De fet, cada element que s’ha inclòs en aquesta catalogació va acompanyat d’una descripció amb el seu context històric i social. Rodamilans ha parlat del símbol que aquest espai representa per a moltes cultures i que en altres indrets la visita turística a cementiris és habitual.

En aquest sentit, Eulàlia Pagès ha afegit que en països com Alemanya els cementiris es conceben com a parcs públics on anar-hi a passejar i més integrats a l’espai ciutadà. Alhora ha afirmat que hi ha tombes i panteons dissenyades per artistes escultòrics de la ciutat, que hi plasmen el seu estil o el d’una època. Per citar-ne alguns, hi ha obres dels arquitectes Salvador Giné, Ferran Florensa o Vicenç Rufach.

Entre altres singularitats dels departaments d’aquest tercer catàleg, destaca que l’element més antic és de 1919 (del departament de Sant Anastasi és de 1858 i del de Santa Cecília, de 1930). Cada llibre té un plànol general de la ubicació de les construccions de tombes i panteons i en cadascuna d’aquestes, s’adjunta una fitxa individualitzada en què s’indica la ubicació en el plànol, el tipus de construcció, l’estat de conservació, les fonts de documentació/informació, els materials emprats, l’estil arquitectònic i la cronologia, juntament amb una breu descripció de les característiques historicoartístiques.

La responsable de l’àrea de Salut Pública de la Paeria, Mercè Tor, ha dirigit i coordinat el treball, amb la investigació dels historiadors Carmen Bermejo i Fernando Arnó, i les aportacions de l’equip tècnic del departament M. Jesús Garcia i Francisco Rivas.

El Cementiri Municipal atresora un valuós llegat patrimonial, amb art funerari, escultòric i arquitectònic, que envolta un moment personal tan transcendent com la mort, el comiat i l'homenatge i record als éssers estimats. Diverses entitats de la ciutat han mostrat el seu interès per aquest espai i han programat els últims anys algunes visites guiades per difondre aquesta part del patrimoni, de la història i de personatges rellevants de la ciutat.