Joan Garcia del Muro i Carles Morell Alsina són els guanyadors dels Premis Josep Vallverdú i Màrius Torres

El filòsof i assagista Joan Garcia del Muro (Lleida, 1961) és el guanyador de la trenta-quatrena edició del Premi d’assaig Josep Vallverdú amb l’obra “Good bye, veritat”, una reflexió sobre el concepte de postveritat, mentre que el 22è premi Màrius Torres de poesia se l’endú Carles Morell Alsina (Artés, 1992) amb “Disponibilitat”. La tinent d’alcalde i regidora de les Polítiques a favor de la Creativitat, la Cultura, l’Educació i els Esports, Montse Parra, ha presidit aquest migdia la lectura del veredicte dels Premis, a càrrec del jurat, i amb la presència dels guanyadors, així com de la directora de l'IEI, Montse Macià. 

El lliurament dels premis tindrà lloc a les set de la tarda en una cerimònia a l’Auditori Municipal Enric Granados, on els guanyadors rebran la peça Llibertinella, creada per l’artista Tonet Amorós l’any 2004. La vetllada estarà conduïda pel periodista i escriptor Martí Gironell i comptarà amb una tertúlia literària amb els guardonats i l’espectacle “Elles, que l’acompanyaren tant. Màrius Torres en femení plural”. La peça vol ser un homenatge a l’il·lustre poeta lleidatà, enguany que es commemoren 75 anys de la seva mort, efemèride que Lleida recorda amb l’Any Màrius Torres. "Hem volgut que aquests premis siguin alguna cosa més, que siguin la festa de l'assaig i de la literatura a la nostra ciutat. Per això és per tots nosaltres una festa molt entranyable, un esdeveniment per compartir i participar en el qual treballem amb moltíssima il·lusió", ha destacat Montse Parra.

El guanyador del premi Vallverdú, Joan Garcia del Muro ha afirmat que el seu assaig busca reflexionar sobre què significa la postveritat i ha alertat sobre les conseqüències de la pèrdua de sentit del concepte de veritat. "Si es dilueix el concepte de veritat, ens quedem sense punts de referència, no podem fer crítica ni un diàleg. Si prefereixo creure allò que m'agrada, el llenguatge perd el seu valor i se'n ressent la democràcia", ha afirmat. El jurat "ha valorat especialment el domini del tema, haver trobat un bon equilibri entre la profunditat i l'amenitat i la capacitat per esquivar les simplificacions inherents al concepte de postveritat".

Joan Garcia del Muro i Solans és filòsof i un dels assagistes més guardonats en literatura catalana. Professor de filosofia a la Universitat Ramon Llull i a l’IES Mercè Rodoreda de l’Hospitalet de Llobregat. Ha resultat guanyador del premi Fuster d’assaig en dues ocasions, l’any 2003 amb Ficcions Còmplices un assaig sobre els totalitarismes actuals i l’any 2016 amb Soldats del no-res una aproximació a la figura dels joves europeus que s'incorporen a les files de Daesh o Estat Islàmic. A més, també és autor d’altres assajos com “Com ens enganyem. La ceguesa voluntària en les societats contemporànies (VIII Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta). “Menú del dia: carn de canó - Set estudis sobre metafísica del consumisme (Premi nacional d'Andorra d'assaig Sant Miquel d'Engolasters) i La generació easy o de l'educació en l'era del buit (Premi Joan Profitós d'assaig pedagògic 2013).

Carles Morell, guanyador del premi Màrius Torres, ha assenyalat que "Disponibilitat" és un recull de poemes independents escrits entre els mesos de gener i maig d'enguany. "La seva unitat ve donada per l'atmòsfera de disponibilitat, aquest clima, que és un estat mental", ha indicat.

Carles Morell Alsina és graduat en Filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat els llibres de poesia “Els vapors que maten” (50è premi Amadeu Oller), “Escola de cecs” i el dietari “Notes per a un solo de Scriabin”. Figura a l’Antologia “33 poetes menors de 35”, a “Assumiràs la veu” i a “Premi Amadeu Oller. 50 anys de poesia”. Ha escrit en diversos mitjans i revistes especialitzades com ara: El Punt Avui, Caràcters, Estudis Romànics, els Marges, Núvol, Poetari o Quadern i recita arreu del territori.

Els jurats estan formats per destacades personalitats del món literari català. En el del Josep Vallverdú hi figuren Salvador Giner, Josep M. Sala-Valldaura, Elena Casacuberta, Teresa Iribarren i Màrius Serra. Els tres últims s’incorporen enguany després que els seus predecessors, Cristina Pujades, Lluïsa Julià i Xavier Antich, haguessin complert el termini màxim de cinc anys que estableixen les bases per als membres del jurat. Per la seva part, el jurat del Premi de poesia Màrius Torres està format per Eduard Sanahuja, Xavier Macià, Josefa Contijoch, Cèlia Sànchez- Mustich i Jordi Marrugat.

El 34è Premi d’assaig Josep Vallverdú està dotat amb 9.000 euros i el 22è Màrius Torres de Poesia, amb 6.000 euros. El finançament és al 50% entre les dues institucions convocants, l’Ajuntament de Lleida i la Diputació de Lleida, a través de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs. A més, les obres guardonades podran ser publicades per Pagès Editors. Mig centenar d’autors d’arreu de Catalunya optaven enguany als Premis Literaris que convoquen l’Ajuntament de Lleida i l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida. Quaranta d’ells ho feien concursant en el 22è premi de poesia Màrius Torres i deu en el 34è premi d’assaig Josep Vallverdú.

Les dones de Màrius Torres

La gala d’entrega dels Premis Literaris de Lleida comptarà amb l’espectacle “Elles, que l’acompanyaren tant. Màrius Torres en femení plural”. Es tracta d’una producció de l’Ajuntament de Lleida que acostarà la figura i l’obra del poeta més emblemàtic de Lleida des d’una mirada especial, molt íntima i personal, la de les dones que van ser essencials en la seva vida breu. L’espectacle, multidisciplinari i pautat per un discurs audiovisual, compta amb la interpretació de les actrius lleidatanes Núria Casado, Annabel Castan, Núria Miret, Clara Olmo i Marta Rosell, i la música en directe de components de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, amb Jordi Castellà (piano i arranjaments), Mar Aldomà (violí) i Teresa Valls (violoncel).