L'Ajuntament de Lleida ret homenatge aquest divendres a les Víctimes de l'Holocaust

L’Ajuntament de Lleida commemorarà el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust i de prevenció de crims contra la Humanitat amb un acte el divendres 26 de gener a les 17.00 hores, de record i memòria que consistirà en la col·locació de l’escultura FITA d’Àngel Eroles en un indret situat al carrer Jaume II 55, entre la Passarel·la del Liceu Escolar i el Pont de la Universitat. Aquesta activitat està emmarcada al conveni de col·laboració per realitzar accions de recuperació de la Memòria Democràtica entre l’Ajuntament de Lleida, el Centre Excursionista de Lleida i Amical de Mauthausen, dins de projecte Stolpersteine.

L’Ajuntament ha recollit els noms de les persones de Lleida que van ser deportades als camps de concentració nazi a partir de diferents bases de dades, trobant 45 lleidatans i lleidatanes víctimes de la deportació, que són les que es detallen seguidament.

Es fa pública la relació d’aquestes persones deportades per poder comunicar a les seves famílies la instal·lació de l’escultura FITA en la seva memòria i, si ho desitgen, estan convidades a participar de l’homenatge el divendres 26 de gener.

Són: Josep Agulló Martí, Ramón Almandí, Josep Baqué Coll, Pedro Barbarroja Sala, Juan Baró Torrent, Miquel Borràs Soler, Antonio Carque Ticó, José Casas Ezequiel, Juan Cascarra Garsaball, Esteve Casteràs Oró, Miquel Casteràs Oró, Carmelo Chaco Palau, Josep Curti Casas, Manuel Elena Hernández, Josep Estrada Fabregat, Juan Fontova Oliver, Felicidad Gassa, Félix Herrero Rubio, Antoni Ibáñez Panandes, Francisco Imbern, Francisco Lacruz Manguillot, Francisco Lacuna Badia, José Larroca Vendrell, Antoni Malpartida Verdaguer, Juan Mayora Murciano, Josep Medina Soler, Domingo Miñano Lozano, Benet Morelló Pinto, Josep Pac Roselló, José Paul Mola, Pere Peregord Martí, Pablo Pinós Abad, José María Piñol Millás, José Rey Oriol, José Rodés Bley, Manolo San Martín Santamaría, José Sari May, Coloma Serós, Miguel Sol, José Teixidó Badia, Julián Toro Borra, Bartolomé Vallés Ponty, Antonio Vidal, Casimiro Vila Saló i Ramón Vitales Cáncer.

L'1 de novembre de 2005, l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la resolució 60/7, en la qual es designava el 27 de gener com a Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust i de prevenció de crims contra la Humanitat. El 27 de gener de 1945 les tropes soviètiques van alliberar el camp d’extermini nazi més gran: el d'Auschwitz-Birkenau a Polònia. La resolució condemnava, sense excepcions, qualsevol manifestació d’intolerància religiosa, incitació, assetjament o violència contra persones o comunitats basada en l’origen ètnic o les creences religioses, a qualsevol lloc del món.

La data pretén recordar i dignificar totes les víctimes del genocidi en el que van ser assassinades aproximadament 6 milions de persones jueves, 220.000 gitanes, 250.000 persones amb discapacitat mental i física, i 9.000 homosexuals a mans del règim nazi i dels seus col·laboradors. Prop de 9.000 republicans i republicanes espanyols van ser deportats als camps de concentració i extermini nazis, morint un 60%. També foren perseguits un elevat nombre de persones de minories religioses, sobretot Testimonis de Jehovà.

Cada any, l’Holocaust Memorial Day Trust, organització britànica que neix del Tractat d’Estocolm (2000) quan 46 governs es van citar en aquesta ciutat per tractar el tema de l’educació, la commemoració i la recerca entorn a l’Holocaust, proposa un el lema per tractar i divulgar el Dia en Memòria de les víctimes de l’Holocaust. Aquest any 2018, la commemoració gira al voltant del tema "El poder de les paraules". L’organització ho expressa es paraules poden marcar la diferència entre el bé i el mal. Les paraules parlades i escrites d'individus, de corporacions, d'organitzacions i dels estats, poden tenir un gran impacte.