El Congrés Participatiu Catalunya i Futur debat a Lleida els sectors econòmic i industrial del país
El paer en cap, Àngel Ros, ha assegurat que Lleida té un paper important en el sector de la agroalimentació, amb un símbol d’innovació i recerca com és el Parc Científic, i que també juga un paper important en dos nous sectors, que s’afegeixen als tradicionals: la informació i la comunicació i la industria cultural, en què Lleida ja compta amb un destacat “hub audiovisual”, com ho mostra Animac aquest cap de setmana
Lleida acull el debat sobre el futur econòmic i industrial del país en el marc del Congrés Participatiu Catalunya i Futur que ha de definir “La Catalunya que Catalunya vol”. El paer en cap, Àngel Ros, ha participat en l’acte d’obertura de la jornada, que s’ha celebrat a la sala Víctor Siurana del Rectorat de la Universitat de Lleida. Ros ha explicat que aquest congrés compleix una missió semblant al que va representar el Congrés de Cultura Catalana, celebrat els anys 1975 i 1977, en el qual ell va prendre part i on ara s’han d’aprofitar les noves tecnologies i involucrar el màxim de gent. Ros ha afirmat que Lleida aposta per sectors importants de l’economia, amb l’agroalimentació i agroindústria al capdavant, i té un símbol de la innovació i al recerca en aquest sector, el Parc Científic de Gardeny, actualment amb 1.800 professionals.
L’alcalde ha assenyalat que als tres sectors clàssics (agricultura, ramaderia i agroalimentació; indústria i serveis), s’han d’afegir dos nous sectors de l’economia, en els quals Lleida també juga: el sector de la informació, la comunicació i la gestió de la informació, incloent la tecnologia, i un cinquè sector, el de la indústria cultural. L’alcalde ha afirmat que aquest és un àmbit on la ciutat hi té molt a veure, tenint un clar exemple aquest cap de setmana amb l’Animac, la Mostra Internacional de cinema d’aminació de Catalunya.
Segons Ros, Animac és un sector en el qual es barregen la creativitat artística, la tecnologia i les diferents vessants de l’art, amb les arts plàstiques i escèniques i la música. Això, amb la presència decisiva de la tecnologia, configura un sector econòmic industrial cultural representatiu al territori en què Lleida ja compta amb un “hub audiovisual” important.
L’alcalde ha compartit l’obertura de l’acte amb el president de Pimec Lleida, Jaume Saltó; el director de la Fundació Universitat de Lleida, Joan Estany, i el vicepresident 5è, responsable del Comitè organitzador del congrés, Pere Pugés.
Després de la presentació del congrés, s’ha obert dues sessions de debat. D’una banda, “L’euro: actiu o passiu? I amb una moneda addicional?” amb les aportacions d’Antoni Soy, Natàlia Mas, Xavier Cuadras, Jordi Griera; i “Política industrial: N’hem de tenir? Cal assenyalar sectors estratègics?”, en què hi han intervingut Jordi Angusto, Joan Trullén, Xavier Testar i ha comptat amb els convidats Alexandre Blasi (PIMECBcn), Xavier Ferràs, Maurici Lucena i Ramon Tèrmens.
"Quina Catalunya vol ser Catalunya?" és la pregunta a la qual volen donar resposta els promotors d’Exigents.cat, el primer 'think tank' català obert a tothom perquè entitats i persones a títol individual facin arribar les seves propostes sobre com ha de ser el país del futur. La plataforma, que engloba gent provinent de diferents entitats, vehicularà les propostes per mitjà del primer Congrés Participatiu Catalunya i Futur, que agafa el relleu del Congrés de Cultura Catalana celebrat fa 40 anys. La ponència marc ha estat elaborada per una vuitantena d’experts i parla de cultura, educació, justícia social, medi ambient, política econòmica, sectors productius i infraestructures, sense defugir aspectes de caire polític, com la sobirania, drets i deures, la sobirania, la funció de l’Estat, la seva estructura i les relacions institucionals.
El calendari d’actes del Congrés Participatiu s’han iniciat aquest mes de febrer a Barcelona, amb la taula rodona “Pressió fiscal: Més o menys?” i continuaran fins el mes de març en diferents localitats de Catalunya. El debat se centra en 6 àrees: "Catalunya cap al món", "Una societat cohesionada", "L'equilibri amb la naturalesa", "Un model econòmic sostenible, equitatiu i eficient", "La governança" i "L'Estat, una eina al servei de les persones". Acabada aquesta fase de debat s’iniciarà la fase de participació que s’allargarà fins al juliol. El que es decideixi en aquesta plataforma serà presentat en un congrés al desembre de 2018 i en un altre d'àmbit internacional també al desembre, del qual sortirà la denominada "Declaració de Barcelona".
L’alcalde ha assenyalat que als tres sectors clàssics (agricultura, ramaderia i agroalimentació; indústria i serveis), s’han d’afegir dos nous sectors de l’economia, en els quals Lleida també juga: el sector de la informació, la comunicació i la gestió de la informació, incloent la tecnologia, i un cinquè sector, el de la indústria cultural. L’alcalde ha afirmat que aquest és un àmbit on la ciutat hi té molt a veure, tenint un clar exemple aquest cap de setmana amb l’Animac, la Mostra Internacional de cinema d’aminació de Catalunya.
Segons Ros, Animac és un sector en el qual es barregen la creativitat artística, la tecnologia i les diferents vessants de l’art, amb les arts plàstiques i escèniques i la música. Això, amb la presència decisiva de la tecnologia, configura un sector econòmic industrial cultural representatiu al territori en què Lleida ja compta amb un “hub audiovisual” important.
L’alcalde ha compartit l’obertura de l’acte amb el president de Pimec Lleida, Jaume Saltó; el director de la Fundació Universitat de Lleida, Joan Estany, i el vicepresident 5è, responsable del Comitè organitzador del congrés, Pere Pugés.
Després de la presentació del congrés, s’ha obert dues sessions de debat. D’una banda, “L’euro: actiu o passiu? I amb una moneda addicional?” amb les aportacions d’Antoni Soy, Natàlia Mas, Xavier Cuadras, Jordi Griera; i “Política industrial: N’hem de tenir? Cal assenyalar sectors estratègics?”, en què hi han intervingut Jordi Angusto, Joan Trullén, Xavier Testar i ha comptat amb els convidats Alexandre Blasi (PIMECBcn), Xavier Ferràs, Maurici Lucena i Ramon Tèrmens.
"Quina Catalunya vol ser Catalunya?" és la pregunta a la qual volen donar resposta els promotors d’Exigents.cat, el primer 'think tank' català obert a tothom perquè entitats i persones a títol individual facin arribar les seves propostes sobre com ha de ser el país del futur. La plataforma, que engloba gent provinent de diferents entitats, vehicularà les propostes per mitjà del primer Congrés Participatiu Catalunya i Futur, que agafa el relleu del Congrés de Cultura Catalana celebrat fa 40 anys. La ponència marc ha estat elaborada per una vuitantena d’experts i parla de cultura, educació, justícia social, medi ambient, política econòmica, sectors productius i infraestructures, sense defugir aspectes de caire polític, com la sobirania, drets i deures, la sobirania, la funció de l’Estat, la seva estructura i les relacions institucionals.
El calendari d’actes del Congrés Participatiu s’han iniciat aquest mes de febrer a Barcelona, amb la taula rodona “Pressió fiscal: Més o menys?” i continuaran fins el mes de març en diferents localitats de Catalunya. El debat se centra en 6 àrees: "Catalunya cap al món", "Una societat cohesionada", "L'equilibri amb la naturalesa", "Un model econòmic sostenible, equitatiu i eficient", "La governança" i "L'Estat, una eina al servei de les persones". Acabada aquesta fase de debat s’iniciarà la fase de participació que s’allargarà fins al juliol. El que es decideixi en aquesta plataforma serà presentat en un congrés al desembre de 2018 i en un altre d'àmbit internacional també al desembre, del qual sortirà la denominada "Declaració de Barcelona".