Es redueix el nombre de persones que dormen al carrer a Lleida i s’incrementen les places d’acolliment residencial
En el recompte que s’ha fet aquesta nit s’han identificat 55 persones sense llar, un 23% menys que fa dos anys (71 persones), de les quals 4 han estat dones. 141 persones dormen en serveis socials en recursos residencials, un 12 % més que l’any 2016. Per tant, es comencen a veure resultats de les polítiques municipals d’inserció. A més, 14 de les 71 persones localitzades en situació de carrer l’any 2016, han accedit mitjançant el projecte Housing First, a un habitatge estableS’ha reduït lleugerament el nombre de dones sense llar. En general, 2 de cada 3 persones que dormen al carrer tenen entre 36 i 65 anysBaixa el nombre de persones de nacionalitat espanyola i de la comunitat europea i pugen les de la extracomunitat europea, sobretot persones subsaharianes Uns 190 voluntaris de la ciutat han participat en el recompte, pentinant les 41 zones en què s’ha dividit el mapa de la ciutat. A més, s’han fet entrevistes personals a persones allotjades als recursos residencials
L’Ajuntament de Lleida ha identificat 55 persones dormint al carrer en el recompte de persones sense llar que s’ha fet aquesta nit a la ciutat amb la col·laboració d’uns 190 voluntaris inscrits en aquesta iniciativa. Aquesta xifra suposa una reducció d’un 23 % respecte al cens realitzat el 2016, quan es van registrar 71. La xifra de persones sense llar a la ciutat és de 196, comptant les que dormen al carrer i les que es troben en centres d’acolliment residencial. És similar a la de fa dos anys, quan es van registrar 195 persones. S’ha de valorar que 14 persones de les quals l’any 2016 es trobaven en situació de carrer han accedit a pisos a través del projecte Housing First, una dada significativa perquè eren persones cronificades per la seva situació de carrer i que ara tenen habitatge propi.
A l’espera de tenir l’anàlisi de les dades, el tinent d’alcalde i regidor Polítiques per als Drets de les Persones, Xavier Rodamilans, qui ahir va participar en l’acció del recompte, ha remarcat que han baixat les persones al carrer i s’han incrementat les places en centres d’acolliment, pel que els resultats permeten veure-hi un vessant optimista sobre les polítiques d’integració i d’inserció que pretenen facilitar l’accés als recursos a les persones sense llar perquè acabin deixant el sensellarisme. L’objectiu final és aconseguir que cap persona dormi al carrer el 2020. Tall de veu X.Rodamilans
Sobre les dades del recompte, Rodamilans ha parlat de la feminització de la pobresa i del fet que s’ha rebaixat lleugerament la xifra. És important que s’hagi baixat a 4 les dones que dormen al carrer i que utilitzin els allotjaments socials, a través de pisos, de l’alberg o d’entitats. Un altre apartat a tenir en compte és el grup d’edat. Dos de cada tres persones són d’entre 36 i 65 anys
Pel que fa a la procedència, es baixa el nombre de persones de nacionalitat espanyola (del 35 al 29 per cent) i de la comunitat europea (del 9 al 4 per cent). Per contra, pugen les de l’extracomunitat europea (del 44 al 60 per cent), sobretot subsaharianes, arran de l’actual flux migratori que es dona arreu.
La Universitat de Lleida, a través de la Càtedra d'Innovació Social, farà l'explotació estadística de les dades, amb les entrevistes que treballadores socials i tècnics de les entitats participants han fet a persones allotjades a Jericó i en altres recursos residencials. El director de la Càtedra, Carles Alsinet, ha assenyalat que fa 10 anys es va fer el primer recompte a la ciutat i que aquest és el tercer, pel que hi ha la voluntat de fer accions d’aquest tipus, d’una banda, per conèixer la realitat a Lleida de les persones sense sostre, i de l’altra, per sensibilitzar la ciutadania vers la situació de necessitat que pateix aquest col·lectiu i la possibilitat d’ajudar i d’acompanyar-lo per millorar la seva qualitat de vida. Entre altres, Alsinet ha subratllat que, en general, s’espera trobar gent més jove, amb certs estudis i amb situacions personals de trencament amb el seu entorn (una informació que es veurà un cop s’analitzin les entrevistes personals).
El director de la Càtedra ha assegurat que per afrontar el sensellarisme s’ha d’intentar sensibilitzar també les mateixes persones que es troben en aquesta situació per ajudar-los i fer-los veure que se’ls pot ajudar, facilitant l’accés a una llar i donant sentit a la seva vida.
La Fundació Arrels de Barcelona i la xarxa d'entitats socials d'atenció a les necessitats bàsiques sonen suport a la iniciativa. El director d’Arrels Barcelona, Ferran Busquets, ha explicat que el recompte és el primer pas per saber què passa a la ciutat i per quantificar l’abast. A Catalunya s’han fet diversos recomptes, però ha comentat que el fet que Lleida el vagi repetint mostra l’interès de la ciutat per aquesta problemàtica, “que no té por de veure la realitat” per així, ha afegit, posar-li les soluciones necessàries i arribar a l’objectiu que cap persona dormi al carrer.
Funcionament del recompte
Per fer el recompte s’ha utilitzat una enquesta d'observació (en lloc d’entrevista com l’anterior edició) que aportarà dades bàsiques del nombre de persones que dormen al carrer, com el seu gènere i ubicació, l'edat aproximada, l'origen, els llocs concrets on dormen, entre altres. Les dades s’han processat a través d’una aplicació mòbil creada per a aquest projecte.
Aquests dies els educadors de carrers estan fent entrevistes per disposar d'una informació més qualitativa, com quant temps fa que es troba en aquesta situació, el seu estat de salut, els possibles intents de violència que han pogut patir o les persones amb les quals es relacionen.
Conèixer les dades quantitatives i qualitatives és una eina imprescindible per planificar polítiques socials adequades atenent a la realitat de cada moment i complementa la tasca dels educadors de carrer que fan sortides cada setmana per atendre al col·lectiu de persones sense llar. Del recompte del 2016 van sorgir recomanacions que han servit per orientar els projectes de l'àrea d'inclusió social de l'Ajuntament de Lleida.
Per a més informació - Recompte de persones sense llar a Lleida 2018
A l’espera de tenir l’anàlisi de les dades, el tinent d’alcalde i regidor Polítiques per als Drets de les Persones, Xavier Rodamilans, qui ahir va participar en l’acció del recompte, ha remarcat que han baixat les persones al carrer i s’han incrementat les places en centres d’acolliment, pel que els resultats permeten veure-hi un vessant optimista sobre les polítiques d’integració i d’inserció que pretenen facilitar l’accés als recursos a les persones sense llar perquè acabin deixant el sensellarisme. L’objectiu final és aconseguir que cap persona dormi al carrer el 2020. Tall de veu X.Rodamilans
Sobre les dades del recompte, Rodamilans ha parlat de la feminització de la pobresa i del fet que s’ha rebaixat lleugerament la xifra. És important que s’hagi baixat a 4 les dones que dormen al carrer i que utilitzin els allotjaments socials, a través de pisos, de l’alberg o d’entitats. Un altre apartat a tenir en compte és el grup d’edat. Dos de cada tres persones són d’entre 36 i 65 anys
Pel que fa a la procedència, es baixa el nombre de persones de nacionalitat espanyola (del 35 al 29 per cent) i de la comunitat europea (del 9 al 4 per cent). Per contra, pugen les de l’extracomunitat europea (del 44 al 60 per cent), sobretot subsaharianes, arran de l’actual flux migratori que es dona arreu.
La Universitat de Lleida, a través de la Càtedra d'Innovació Social, farà l'explotació estadística de les dades, amb les entrevistes que treballadores socials i tècnics de les entitats participants han fet a persones allotjades a Jericó i en altres recursos residencials. El director de la Càtedra, Carles Alsinet, ha assenyalat que fa 10 anys es va fer el primer recompte a la ciutat i que aquest és el tercer, pel que hi ha la voluntat de fer accions d’aquest tipus, d’una banda, per conèixer la realitat a Lleida de les persones sense sostre, i de l’altra, per sensibilitzar la ciutadania vers la situació de necessitat que pateix aquest col·lectiu i la possibilitat d’ajudar i d’acompanyar-lo per millorar la seva qualitat de vida. Entre altres, Alsinet ha subratllat que, en general, s’espera trobar gent més jove, amb certs estudis i amb situacions personals de trencament amb el seu entorn (una informació que es veurà un cop s’analitzin les entrevistes personals).
El director de la Càtedra ha assegurat que per afrontar el sensellarisme s’ha d’intentar sensibilitzar també les mateixes persones que es troben en aquesta situació per ajudar-los i fer-los veure que se’ls pot ajudar, facilitant l’accés a una llar i donant sentit a la seva vida.
La Fundació Arrels de Barcelona i la xarxa d'entitats socials d'atenció a les necessitats bàsiques sonen suport a la iniciativa. El director d’Arrels Barcelona, Ferran Busquets, ha explicat que el recompte és el primer pas per saber què passa a la ciutat i per quantificar l’abast. A Catalunya s’han fet diversos recomptes, però ha comentat que el fet que Lleida el vagi repetint mostra l’interès de la ciutat per aquesta problemàtica, “que no té por de veure la realitat” per així, ha afegit, posar-li les soluciones necessàries i arribar a l’objectiu que cap persona dormi al carrer.
Funcionament del recompte
Per fer el recompte s’ha utilitzat una enquesta d'observació (en lloc d’entrevista com l’anterior edició) que aportarà dades bàsiques del nombre de persones que dormen al carrer, com el seu gènere i ubicació, l'edat aproximada, l'origen, els llocs concrets on dormen, entre altres. Les dades s’han processat a través d’una aplicació mòbil creada per a aquest projecte.
Aquests dies els educadors de carrers estan fent entrevistes per disposar d'una informació més qualitativa, com quant temps fa que es troba en aquesta situació, el seu estat de salut, els possibles intents de violència que han pogut patir o les persones amb les quals es relacionen.
Conèixer les dades quantitatives i qualitatives és una eina imprescindible per planificar polítiques socials adequades atenent a la realitat de cada moment i complementa la tasca dels educadors de carrer que fan sortides cada setmana per atendre al col·lectiu de persones sense llar. Del recompte del 2016 van sorgir recomanacions que han servit per orientar els projectes de l'àrea d'inclusió social de l'Ajuntament de Lleida.
Per a més informació - Recompte de persones sense llar a Lleida 2018