Fèlix Larrosa: ”la Petite Galerie va llançar una crida a la llibertat a través de l’art”

El paer en cap Fèlix Larrosa ha posat en valor el llegat artístic i cívic de la Petite Galerie de l’Alliance Française, una iniciativa “extraordinària” amb “l’art com a fil conductor” que, més enllà de dotar la ciutat amb un espai pioner per a l’art contemporani, alternatiu i d’avantguarda, va permetre crear tota mena de complicitats en la Lleida de les acaballes del franquisme. “La Petite Galerie va llançar una crida a la llibertat a través de l’art”, ha asseverat.

L’alcalde ha presidit la presentació de la jornada que el Museu d’Art Jaume Morera ha organitzat per commemorar el 50 aniversari d’aquest espai d’art i per subratllar el seu paper en el context local i nacional dels anys finals de la Dictadura. La jornada té lloc al llarg d’aquesta tarda al Museu Morera amb les conferències i taules rodones següents:
- “Els mags Jaume Magre i Roser Ferran o l’aventura de la Petite Galerie”. A càrrec de Frederic Vilà, arquitecte i catedràtic d’Història de l’Art.
- “Els anys de la Petite Galerie: temps de canvis”. A càrrec d’Àlex Mitrani, doctor en Història de l’Art i responsable de l’estudi i la difusió de l’art de postguerra del Museu Nacional d’Art de Catalunya.
- Taula rodona amb Maria Josep Balsach, professora titular d’Història de l’Art Contemporani i directora de la Càtedra d’Art i Cultura Contemporanis de la Universitat de Girona; Mary Coma, Llegat Coma Estadella; Silvia Gubern, artista, i Antoni Llena, artista. Moderada per Àlex Mitrani.

La presentació ha anat a càrrec del paer en cap, que ha estat acompanyat de la tinent d'alcalde Montse Parra i del director del Museu Morera, Jesús Navarro. Hi han assistit els regidors Paco Cerdà, José Maria Cordoba i Daniel Rubio.

Una galeria d'art alternatiu

La Petite Galerie va ser una galeria d’art alternatiu de la ciutat de Lleida. Va tenir una vida relativament curta durant les acaballes del franquisme (1968-1976) i, tanmateix, es va distingir pel fet de ser una de les poques galeries catalanes consagrades a l’exhibició de l’art d’avantguarda. Va ser fundada per la secció local de l’Alliance Française, encapçalada pel seu director, Jaume Magre. La seva programació va anar a càrrec dels artistes Àngel Jové, primer, i Albert Coma Estadella, a partir de 1970.

Dins la seva trajectòria cal esmentar, el 1969, la presentació de dues exposicions comissariades per Alexandre Cirici Pellicer, “2 generacions de pintura catalana”, la primera dedicada a la generació informalista i la segona, a la de les tendències conceptuals. En aquest context se situen també les exposicions individuals d’alguns d’ells, entre les quals destaquen les dels artistes Antoni Llena i Silvia Gubern, així com les mostres de Ton Sirera, Àngel Jové, Rosa Siré, Albert Coma Estadella o Frederic Amat. Cal destacar l’exposició conjunta de Joan Brossa, Guillem Viladot i Josep Iglésias del Marquet, considerada avui dia com el tret de sortida de la poesia visual catalana.