L’enllumenat de la ciutat de Lleida, capdavanter en la reducció de la contaminació lumínica i les emissions de CO2

Les inversions en millores implantades en els últims anys han permès estalviar el consum de gairebé 10 milions de kilowatts/hora anuals, que suposen deixar d’emetre 3.842 tones anuals de CO2 i pagar un milió d’euros anual menys en les factures elèctriquesSegueix creixent el nombre de punts de llum, que ja arriben a 25.500, mentre que la intensitat dels fanals s’adequa als límits fixats per la normativa europea, estatal i catalana

Les inversions implantades en l’enllumenat públic de Lleida arran del nou contracte de gestió implantat l’any 2014 han permès reduir en un 65% el consum elèctric i fer de Lleida una ciutat pionera en la disminució de les emissions de CO2 i també en la millora del cel, per la menor contaminació lumínica.

Durant l’any 2017, l’enllumenat públic de Lleida va generar un consum de 5,2 milions de kilowatts-hora, mentre que l’estimació prevista sense l’aplicació de les mesures d’estalvi –com la instal·lació de llums LED–, seria d’una mica més de 15 milions de kilowatts/hora. Aquests gairebé 10 milions de kwh menys de consum anual suposen un estalvi d’emissions a l’atmosfera de 3.842 tones de CO2 cada any, que contribueixen a complir amb els compromisos per fer front al canvi climàtic, dins de la “revolució verda” que està promovent la Paeria en diferents àmbits.

Aquesta reducció de consum, unida a una bona gestió dels contractes amb les comercialitzadores per mantenir estable el preu de l’energia que paga l’Ajuntament, es tradueix també en un estalvi econòmic en la factura superior al milió d’euros, que ha permès finançar aquestes inversions, incloses en el contracte amb la concessionària LleidaLlum.

A més, aquest menor consum elèctric s’ha assolit malgrat l’increment constant en els punts de llum de la ciutat, que han passat de 23.014 l’any 2.011 a uns 25.500 actualment. Aquest increment de fanals es deu a les millores que es van duent a terme de forma constant per potenciar l’enllumenat en punts on es detecten mancances i també per la posada en marxa d’algunes noves zones. Els canvis han permès eliminar els llums de vapor de mercuri, ja prohibits a Europa, reduir els de vapor de sodi d’un 71 a un 47% i implantar un 40% de llums LED, més eficients.

Pel que fa a la intensitat de la llum, la Paeria compleix els llindars màxims que fixa la normativa europea, estatal i catalana. Cada carrer té un nivell d’intensitat lumínica mitja, que és d’un màxim de 22 a 25 lux en carrers principals i d’entre 12 i 18 per altres més secundaris. A més, es duen a terme luxometries de forma anual i una auditoria general del servei per garantir que els nivells de llum són els adequats. Quan hi ha alguna queixa, es mesura l’indret i, si cal, s’adequa als valors normatius.

La contenció en els nivells de llum als límits fixats, ha tingut també com a resultat una reducció de la contaminació lumínica i un cel nocturn més fosc.

El model implantat a Lleida ha estat assenyalat com a referent per part de diferents organismes, com l’ICAEN o la Diputació de Barcelona i tècnics de l’Ajuntament han participat en trobades com el Congreso Nacional de Medio Ambiente o l’Smart City Expo World Congress. A més, altres ciutats, com Mataró o Figueres, entre d’altres, s’han interessat per aplicar-lo als seus municipis. El servei també és capdavanter en disposar d’un sistema de telegestió integral de l’enllumenat.

Nous sistemes antirobatoris

Uns dels majors problemes que suporta la xarxa d’enllumenat públic de Lleida són el vandalisme i els robatoris de cablejat. De fet, la major part de les queixes ciutadanes no venen per un mal funcionament del servei, sinó que estan causades per incidències derivades d’aquests tipus de successos. En aquesta línia, la Paeria impulsarà pròximament el Pacte pel civisme, per tal de conscienciar i coresponsabilitzar la ciutadania amb el manteniment dels espais públics i els seus serveis i equipaments.

A més, els serveis municipals d’Electricitat estan implantant nous sistemes antirobatori en les noves reposicions de cablejat que es duen a terme en llocs on ha estat sostret, per tal de fer més difícil que puguin tornar a robar-los.