Nou cicle expositiu del Centre d’Art La Panera
L'espai ofereix tres propostes: “La representació de la violència / La violència de la representació”, de María Ruido; el Centre de Documentació presenta “Trans_Documentar. Ignasi Prat/David Ricart” i s'exposa “El color carn no és 1 color”, d’Ana Garcia-Pineda, a l’Espai miniPanera
El Centre d’Art la Panera ha presentat les tres noves exposicions que es podran visitar a partir d’aquest dissabte i fins al 5 de juny. L’artista visual María Ruido proposa “La representació de la violència / La violència de la representació”; el Centre de documentació presenta “Trans_Documentar. Ignasi Prat / David Ricart, són dos projectes de la residència de creació a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell (2017-2018), i “El color carn no és 1 color” és la mostra de l’artista Ana Garcia-Pineda a l’Espai miniPanera.
María Ruido. La representació de la violència / La violència de la representació
El cicle s’obre amb la projecció de la pel·lícula de l’artisa María Ruido “Estado de malestar (malestar_exhuberancia_anomalía)” amb la interpretació en directe de la banda sonora per part dels seus autors, el grup Edredón. L’exposició suposa la presentació a Lleida del projecte de vídeo guanyador la 4a edició del Premi de Videocreació promogut per la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya —de la qual participa el Centre d’Art la Panera—, LOOP Barcelona i Arts Santa Mònica.
El projecte de nova producció “Estado de malestar (malestar_exhuberancia_anomalía)” es presenta a tall de díptic amb el seu treball anterior, “Mater amatisima. Imaginarios y discursos sobre la maternidad en tiempos de Cambio”. Ambdós s’endinsen en el paper de la dona contemporània en una societat encara dominada per les lògiques del patriarcat i en les disfuncions a les quals ha de fer front en relació amb temes tan cabdals com la privatització de l’estrès i els tractaments farmacològics amb què es pal·lien patologies com l’anorèxia o la bulímia, d’una banda, i els conflictes i les contradiccions associats a la maternitat i a la criança, de l’altra. El díptic videogràfic que completa l’exposició ––amb “Le rêve est fini” (El somni s’ha acabat) i “L’oeil impératif” (L’ull imperatiu)— analitza els mecanismes polítics, econòmics i de representació amb els quals es perpetua l’empremta del colonialisme i el neocolonialisme als antics protectorats hispanofrancesos del nord de l’Àfrica, mitjançant les polítiques migratòries, el mercantilisme, la globalització i l’imperialisme cultural, estètic i social.
Trans_Documentar. Ignasi Prat / David Ricart
El Centre de documentació presenta els projectes editorials fruit de la residència de creació a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell (2017-2018). Aquest programa vol donar suport als creadors i investigadors que produeixin, reflexionin o investiguin, des de qualsevol disciplina de les ciències o de la creació artística, al voltant dels documents i els arxius com a matèria primera d’inspiració o subjecte de treball. Amb aquesta exposició reforcem la col·laboració entre institucions a nivell de territori, en el marc del projecte Javelina.
Ignasi Prat: “Fons documental autoconstruït” pren com a motiu principal els retrats de governants de les sales de plens dels ajuntaments de Catalunya. L’inventari compta amb més de quatre-centes fotografies i funciona com un fons latent que s’activa, totalment o parcialment, en funció del moment i del context, i adopta estratègies i formes diverses per incidir en qüestions com l’ús de la imatge com a estratègia de consolidació del poder o la històrica marginació de la dona en el poder polític.
David Ricart: “De l’Urgell a Mart: arxiu d’emergència” és una peça de ficció poètica realitzada a partir de la recuperació d’antics documents de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell. David Ricart altera aquests materials per ressignificar-los i compondre un relat líric sobre l’aterratge d’una criatura marciana enmig de les terres targarines.
Ana Garcia-Pineda. El color carn no és 1 color
La miniPanera mostra el treball d’Ana Garcia-Pineda en una proposta que qüestiona quin és el color “normatiu” de la pell. Es reflexiona al voltant de quins colors carn pinten el nostre món. Tots els éssers humans tenim la capacitat biològica d’identificar colors. Però la nostra cultura, el nostre aprenentatge i la mirada a l’altre ens donen eines per interpretar els colors i associar-los a diferents conceptes i idees. Hi ha un color carn universal? Com es pot interpretar el color de la pell? La sèrie de dibuixos “color carn” de l’artista porta a descobrir que tots els colors són color carn i ajuda a aprofundir en aquest concepte per pensar-lo en tant que quelcom més plural i inclusiu.
Amb l’objectiu de donar visibilitat a les múltiples tonalitats del color carns, es col·labora amb Ubuntuland, una iniciativa que gràcies a un crowfunding ha dissenyat una caixa de colors que ja té en compte la diversitat racial i ètnica que conforma la nostra societat actual. També hi pren part la Fundación Banco Santander i RocioSantaCruz Art.
Més informació, al dossier adjunt