La façana de la Paeria llueix el llaç groc i la pancarta “Llibertat presos polítics i exiliats”

L’Ajuntament de Lleida ha penjat aquest migdia al balcó principal de la institució, a la façana de l’avinguda de Blondel, una pancarta de 8 metres de llarg amb el lema “Llibertat presos polítics i exiliats. Free political prisoners and exiles”, acompanyada d’un llaç groc en suport a aquesta causa. El paer en cap, Miquel Pueyo, ha assenyalat que així s’acompleix el compromís anunciat en la primera junta de portaveus d’aquest mandat per part dels grups que conformen el nou govern municipal i ha afegit que a la façana de la plaça Paeria s’hi ha col·locat aquesta tarda un altre llaç groc, amb una mida d’un metre quadrat.

“Manifestem la nostra solidaritat com a majoria de govern amb els presos i els exiliats i, en definitiva, el nostre compromís amb la recerca d’una solució dialogada i política”, ha assegurat Pueyo, qui ha afegit que la pancarta i el llaç “estan destinats a quedar-se aquí fins que qui pot, que en gran manera és el govern de l’Estat, entri en un procés de negociació i de retorn a la política”.

L’alcalde ha defensat que la Paeria es posicioni políticament, com fa en molts altres àmbits. “Si algú parla de qüestions com la neutralitat de l’espai públic, hem de dir que nosaltres creiem que precisament l’espai públic no és per definició neutral, sinó que és on s’han d’expressar totes les sensibilitats i posicions. I si parlem d’un ajuntament, és evident que la no presència del llaç groc té una càrrega política i la seva presència, també”, ha afirmat. “Una de les primeres mesures que ha pres el nou ajuntament de Madrid de PP i Cs ha estat retirar la pancarta que hi havia i feia referència als feminicidis. I una de les nostres primeres mesures, que evidentment des del punt de vista polític i ideològic és antagònica, ha estat penjar la pancarta. Perquè, a més a més, són milers els ciutadans que creuen que l’empresonament o l’exili no soluciona res”, ha conclòs.

El primer tinent d’alcalde, Toni Postius, ha assenyalat que “que avui la ciutat de Lleida fa un acte de justícia i de dignitat, llargament reivindicat per bona part de la societat lleidatana: reclamar el retorn dels exiliats i que surtin immediatament els presos polítics. Avui és un dia feliç perquè la Paeria, com a segona ciutat del país, es posiciona clarament al voltant de la causa democràtica, dels drets civils i les llibertats nacionals de Catalunya”, ha declarat.

A més, Postius ha remarcat que “evidentment que la Paeria s’ha de posicionar per dir que no està d’acord en com s’han fet les coses” i ha assenyalat que l’aprovació del cartipàs, amb la creació de la comissió especial de l’1 d’octubre, és una altre vessant important d’aquest acte de justícia i dignitat d’avui. “Aquesta comissió el que farà precisament és recuperar aquesta dignitat tan necessària pels fets que van passar l’1-O a la ciutat de Lleida, on va haver-hi càrregues policials, on el govern anterior va abdicar de les seves responsabilitats quan s’estava pegant a ciutadans i ciutadanes que estaven exercint el seu dret democràtic a poder votar”, ha afirmat.

Per la seva part, el tercer tinent d’alcalde, Sergi Talamonte, ha mostrat el seu suport a aquesta acció i ha manifestat que “aquesta pancarta fa molt de temps que hauria d’estar penjada aquí si el PSC hagués tingut la dignitat de defensar els drets i la democràcia per damunt de tot”.

“Pensem que ha estat un judici a l’acció política, una autèntica vergonya i una aberració jurídica, que persones que es manifestaven siguin encausades per uns delictes tan greus, només pel fet d’expressar el rebuig i la discrepància política. Pensem que la política s’ha de rebatre amb política i no amb accions judicials, quan aquestes no tenen a veure amb casos de corrupció o similars”, ha explicat el regidor.