Nens i nenes d’ AREMI i de l’ Escola Ciutat Jardí participen la construcció d’uns "Cavallets" adaptats

Infants d’AREMI i de l’Escola Ciutat Jardí de Lleida han participat en la construcció d’uns "Cavallets" adaptats, una activitat impulsada pel Centre d’Art La Panera  http://www.lapanera.cat/dirigit per l’arquitecta Izaskun Chinchilla. Forma part de la convocatòria Art for Change 2017 de l’obra social ‘la Caixa’-

El taller, que s’ha realitzat el dia 13 de gener, s’anomena “Dret al vertigen” i ha inclòs tres activitats diferents de tipus inclusiu mitjançant les quals es vol reclamar el dret jugar que han de tenir tots els nens i nenes amb independència de les seves capacitats.

En el taller s’han realitzat activitats que han aproximat als infants a il·lusions òptiques relacionades amb el moviment com les que produeixen les baldufes òptiques (partint de referents com els rotreliefs de Marcel Duchamp) o els zoòtrops (amb referents com les fotografies d’Edward Muybridge).

Amb els resultats d’aquesta activitat s’acabarà de dissenyar el Carrussel adaptat que s’ubicarà al pati de les instal·lacions del Mestre Tonet de l’Associació AREMI. La instal·lació final del projecte agafa la idea d’un zoòtrop habitable. Un zoòtrop, és un tambor circular amb unes petites ranures homogèniament distribuïdes a la seva part superior i una tira d'imatges que descomponen un moviment cíclic enganxat a la part interior del tambor, just per sota de les ranures. En girar el tambor, si es mira a través d'una de les ranures, s’obté la il·lusió del moviment. Es preveu que la seva instal·lació es porti a terme al març del 2020.

Productes amb resistència, durabilitat i seguretat

El projecte, s’emmarca dins la convocatòria Art for Change 2017 de l’Obra Social «la Caixa» sota la direcció artística de l’arquitecta Izaskun Chinchilla. El desenvolupa el Centre d’Art la Panera i hi està adreçada als usuaris de l’Associació AREMI, que atén persones amb paràlisi cerebral i altres discapacitats similars a la demarcació de Lleida.

La intenció del projecte per part de l’estudi d’arquitectura ha estat investigar i produir elements, amb la resistència, durabilitat i seguretat necessàries, que permetin estimular la mobilitat d'aquests nens i nenes amb necessitats especials i que es puguin incloure en un parc públic.
El disseny del mobiliari urbà escollit per desenvolupar ha estat uns cavallets, el disseny del qual ha estat desenvolupat a partir de la realització de diferents tallers inclusius amb la finalitat de personalitzar-lo.
D’aquesta manera, els participants són els qui acaben decidint les formes dels elements que envoltaran la instal·lació infantili, i els colors i els acabats de la coberta, entre d’altres qüestions.

Izaskun Chinchilla Moreno (Madrid, 1975) és una arquitecta que ha projectat algunes de les obres més prometedores i arriscades de l'àmbit espanyol, vinculant cadascuna d’elles a un desenvolupament teòric realment innovador. És una de les poques arquitectes espanyoles que dirigeixen el seu propi estudi. Les seves recerques aborden aspectes com l'ecologia, la sociologia i les formes de vida contemporànies, i l'arquitecta les aplica a la seva pràctica professional i acadèmica. La seva obra ha rebut nombrosos premis, ha resultat guanyadora en molts concursos i ha estat profusament publicada i exposada.

Com a docent, Izaskun Chinchilla ha dirigit Tallers de Recerca Projectual a l'Escola d'Arquitectura de la Universitat d'Alacant entre 2002 i 2007, i ha estat professora a l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya. També ha fet classes a l'Escola Especial de París i a la Universitat d'Art i Disseny de Ginebra. En l'actualitat és professora a l'Escola d'Arquitectura de Madrid i a l'Institut Empresa de Madrid i responsable al costat de Carlos Giménez del programa d'estudis “Unit22” a l'Escola d'Arquitectura Bartlett de Londres.