Exposició de l'artista valencià Andreu Alfaro

La galeria Espai Cavallers 31-33 de Lleida presenta una exposició de l’artista ANDREU ALFARO. Alfaro presenta un total de 22 peces que es podran veure des del dia 10 d’abril fins el dia 11 de maig. La tinenta d'alcalde Montse Parra assisteix a la inauguració de l'exposició, que tindrà lloc aquesta tarda a les 20h. Molt versàtil en la utilització de materials (metall, en baquelita, en fusta, en fang, en pedra, en ferro ...) a Lleida presenta obres realitzades amb, ferro pintat, marbre blanc, negre i rosa, metacrilat, llautó pintat, acer inoxidable. Les peces exposades són un recull de diferents èpoques d’una trajectòria de més de 50 anys, on el visitant i/o col·leccionista podrà veure peces que van des del anys 1964 a l’any 1985 amb títols tan suggestius com : La unitat de la llengua, Principi de la carícia o Homenatge a Brancusi, entre d’altres. També hi haurà una peça quasi inèdita, ja que si bé consta en el catàleg recent realitzat per l’IVAM de València, no s’havia mostrat mai al públic ja que Andreu Alfaro la guardava en la seva col·lecció particular. El títol d’aquesta peça és “25 anys de pau... ?”, realitzada a l’any 1964 i feta amb ferro. Així mateix, també s’hi inclou una peça de la seva obra més coneguda, "Les generatrius". Andreu Alfaro, s’ha implicat personalment el la selecció de peces i en el muntatge de l’exposició ja l’artista creu que el treball d’un escultor "no acaba al taller". També cal afegir que Alfaro s’ha mostrat especialment satisfet de mostrar la seva obra a la ciutat de Lleida a la qual s'hi sent molt identificat. Aquest artista valencià, un dels membres més importants del grup Parpalló, s’ha convertit en un dels referents de l’escultura a nivell internacional. Alfaro s’ha mostrat com un artista compromès amb la societat en què viu a través de la defensa d'ideals de democràcia, llibertat i el sentir de la ciutadania ja que són una constant en les seves obres. Així mateix, Alfaro sempre ha mostrat una gran capacitat per seguir el seu propi camí i mantenir-se al marge de les tendències. De l’Andreu Alfaro (València 1929), artista de projecció internacional, cal destacar la gran diversitat de les seves orientacions i la seva capacitat de treballar amb materials molt diferents. Malgrat això, sempre ha mantingut algunes concepcions bàsiques com són per una banda l’assimilació en la creació artística de la metodologia dels processos i materials industrials, i per l’altre que a través de l’escultura es poden simbolitzar actituds o arguments col.lectius. Aquesta diversitat de materials es pot relacionar amb els diversos caràcters de la seva obra, abstracte, geomètric o el figuratiu estilitzat. La seva trajectòria artística s’inicia a mitjans dels anys cinquanta com a dibuixant i pintor. Ja aleshores s’evidencià una característica que ha conservat fins ara: el seu compromís amb l’espai i amb els materials, però de manera molt especial amb el seu temps, al que s’acosta des de l’homenatge a personalitats de l’escultura del passat, cosa que implica interpretar el present sense renunciar al passat, a la memòria històrica i a la tradició. Grup Parpalló Les seves primeres exposicions individuals van ser els anys 1957 i 1958. Ja a les seves primeres escultures de 1958 s’evidencia el seu compromís amb l’experimentació formal que l’acosta a l’escultura d’herència constructivista que en aquell moment imperava a Europa. A l’any 1959 s'integra al grup Parpalló, del qual va ser un membre molt actiu tot contribuint a la seva reorientació ideològica cap a un art analític que aleshores es va anomenar normativisme. Fins a mitjans dels seixanta treballa en llauna i filferro, varetes i planxes laminades d’ús industrial, amb les que compon formes geomètriques on l’espai forma part de les obres. A mitjans dels seixanta va deixar de fer obres de planxa metàlｷlica i va iniciar una nova etapa on un rigorós ordre formal i senzillesa el relacionen amb el minimalisme. De totes maneres, la seva originalitat radica en la dimensió simbòlica de les seves composicions, en les que hi són freqüents els homenatges a grans escriptors i artistes ja desapareguts. També és ara quan Alfaro realitza peces de fusta, enfrontant-se amb la matèria en quan a massa. La producció dels setanta està marcada per la popularitat que va tenir la realització de les Generatrius, escultures realitzades a partir d’una successió de barres o varetes de metall en funció d’una llei matemàtica. Aquestes formes oferien una gran riquesa de perspectives i es van mostrar idonis per a espais públics. Aquesta etapa, influïda per les tècniques industrials, el va portar a investigacions més en la línia de l’art cinètic i del concepte de moviment. La seva obra experimenta un gir important als anys vuitanta, quan s’hi percep un delicat equilibri entre l’abstracció experimental anterior i la figuració. Aquestes obres, fetes en marbre i ferro principalment, recuperen la noció de massa escultòrica, i, a la seva inqüestionable senzillesa formal, s’hi uneix una vocació per replantejar-se els problemes no tan de pes, volum i textura com els relatius al contorn dels objectes i a la idea de totalitat.