Llum verda al darrer tràmit de reordenació de l’entorn de l’Estació

La Comissió Informativa d’Urbanisme, Medi Ambient, Mobilitat i Seguretat ha ha informat favorablement delPla de Millora Urbana de l’Estació que substitueix el Pla Especial vigent des del 2003. Aquest és el darrer tràmit administratiu municipal després de la modificació del Pla General Urbanístic de Lleida en relació al nou Pla de l’Estació, que està pendent de la ratificació definitiva del conseller de Política Territorial i Obres Públiques. Es tracta, doncs, d'un pas més en la nova reordenació urbanística de l’entorn de l’Estació, que suposarà la principal transformació urbana de Lleida. L’àmbit del pla de l’Estació té una superfície de gairebé 14 hectàrees i un sostre de 150.643 m2 i suposarà una nova centralitat a la ciutat amb edificacions singulars de referència. A més, el nou Pla de Millora Urbana en aquest àmbit estableix uns nous aprofitaments urbanístics incrementant l’ús residencial del conjunt de l’àmbit, en proporció a la nova generació d’espai públic que s’aconsegueix amb el nou cobriment de les vies. En aquest sentit s’incrementa l’edificabilitat amb un màxim de 681 habitatges (davant dels 472 que hi havia amb l’anterior Pla Especial de l’Estació del 2003), dels quals un 41% (280) seran d’habitatge protegit en les seves diverses modalitats. Tanmateix, el pla de millora urbana assegura un major increment de zones verdes i equipaments, de tal manera que s’augmenta el sostre però s’augmenta molt més la proporció de zones verdes i equipaments, superant àmpliament les reserves previstes per llei. Així, s’assoleixen un total de 47.198 m2 d’espais lliures i 10.540 d’equipaments. És a dir, contempla un 35% d’espais lliures, davant del 21,9% que hi havia en l’anterior Pla de l’Estació, i gairebé un 8 per cent d’equipaments en relació al 3 per cent de l’anterior pla especial. Així mateix, s’incrementen les places d’aparcament i hi haurà un total de 3.000 places. També, es fixen les condicions per assegurar l’eliminació i trasllat de les instal•lacions industrials existents, que eren incompatibles amb els nous usos urbans i, a més, es reordena l’edificació arran de les al•legacions presentades per tal de protegir el patrimoni arquitectònic pel que fa a la Meta i als Docs, que sera un equipament public de 4.800 m2. El Pla de Millora assegura l’accessibilitat de la nova plaça del nou cobriment, ja que redefineix els accessos tant des de la plaça Ramon Berenguer IV com des del carrer Roger de Llúria amb escales i rampes d’accés. En concret, s’han previst tres accessos: un des del mateix indret de l’actual passarel•la, un altre amb una rampa que neix des de la mateixa plaça, que passarà per sota dels nous edificis de l’entorn de la Meta i per sobre dels Docs fins a pujar a la plaça, salvant un desnivell inferior al 7%, una longitud de 130 metres i una amplada d’entre 10 i 15 metres; i un tercer accés més secundari que no es contempla com a prioritari. A més, per Pardinyes es dibuixen dos àmplies zones d’accés a través dels nous edificis del centre comercial-residencial, és a dir, estaran integrats en la mateixa edificació. Així mateix, en el Pla de Millora es manté el nou accés a l’Estació des de Pardinyes, a través del nou edifici ferroviari reservat i des d’on es manté un nou accés a l’Estació des de Roger de Llúria, acceptant les al•legacions d’Adif, en el sentit que el nou pas ha de garantir el control d’accessos i la seguretat de l’Estació. La nova ordenació aposta per una elevada proporció d’usos terciaris, d’oficines i de comerç (aquest últim incorporant a més la modalitat de centre comercial que preveu el PTSEC de 17.000 m2). És a dir, una mixtura d’usos per garantir la vitalitat i funcionalitat de l’àmbit. Inici del planejament del polígon Torreblanca-Quatre Pilans La Comissió també ha donat el vistiplau a l’inici del planejament del nou sector d’Activitats Econòmiques Torreblanca-Quatre Pilans, que s’ubicarà al costat de la carretera de Tarragona. La proposta, que és un avançament de la modificació puntual del Pla General afecta un àmbit de 240 hectàrees com a primera fase d’un total de 700 ha, determina que es construiran dos eixos d’accés des de la N-240 fins a la zona industrial, que inclouran una franja de cinquanta metres d’amplada que actuarà com a corredor ver de separació de la Zepa de Mas de Melons-Alfés i servirà com a filtre per evitar el soroll del macropolígon. També està previst el manteniment dels fluxos naturals de l’aigua des del tossal de la Moredilla cap a la sèquia de la Femosa i crear una zona forestal lineal al llarg dels espais protegits, les sèquies i els torrents naturals. Així mateix, es contempla reconvertir les basses en espais humits i activadors de vegetació de ribera i es preveu la recuperació dels valors naturals, com els espais idonis per a la trenca. El planejament proposa conservar els camins tradicionals i fer actuacions per fomentar l’ús del transport públic, a través de l’habilitació en una primera fase de la nova estació de ferrocarril. El polígon s’organitza a través d’illes de 400 per 400 metres en què es definiran 4 zones d’activitat: un parc industrial, una zona mixta d’indústria i comerç, un campus terciari i tecnològic i una plataforma d’activitats logístiques. La Comissió Informativa també ha informat favorablement al projecte i l’inici de licitació de la nova passarel•la per a vianants de República del Paraguai i la construcció de tres rotondes a l’antiga N-II (una, a l’encreuament de l’antiga N-II amb l’avinguda Miquel Batllori (on està el centre comercial Agustí Mestre); la segona, al carrer Cós-Gayon, que comportarà també l’ampliació de dos metres d’una de les voreres; i la tercera es construirà a l’accés al camí de Rufea des de la N-II, que servirà d’accés a l’Horta, on també es construirà una vorera en un marge i l’ampliació de l’altre). La nova passarel•la, amb un pressupost de 6,1 milions d’euros i un termini d’execució de 18 mesos, unirà el carrer Alcalde Areny amb el campus de Cappont. El projecte preveu una passarel•la de formigó de 163 metres de longitud, 5 metres d’amplada i una superfície de 1.170 m2, amb paviment d’aglomerat asfàltic negre. A més, del cos central del viaducte sortirà un braç complementari metàl•lic de 2,70 metres d’amplada i amb el paviment de fibroplàstic traslúcid que connectarà amb la canalització a l’altura del carrer Jaume II. A més, hi haurà unes rampes d’accés al carrer, que es reurbanitzarà. També, un tram petit de la passarel•la, en concret una franja de 22 metres de llarg i cuanta centímetres d’ample, serà de vidre transparent, de manera que al caminar es podrà veure el riu. En aquest sentit, a l’accés des d’Alcalde Areny hi haurà una marquesina de benvinguda i a l’altra banda, a Jaume II, s’habilitarà una plataforma per a vianants elevada. A més, comptarà amb mobiliari i enllumenat de disseny, especialment a les baranes. També, s’ha informat favorablement del projecte de millora dels trams urbans de la xarxa de carreteres de l’Estat al terme municipal de Lleida des que es va fer efectiu el traspàs a la Paeria per part del Ministeri de Foment. El projecte contempla la millora de tres trams de la N-II que passen per la ciutat de Lleida. En concret són, el tram que va des del límit amb Alcarràs fins a la intersecció amb la N-230, el tram des de la intersecció amb la N-230 fins a la LL-11 i el tercer el tram que comprèn l’accés a la Caparrella. Les actuacions previstes que s’han de realitzar són la millora del paviment i la renovació del ferm, així com la renovació de les voreres i la senyalització. També està prevista la millora del sistema d’enllumenat existent, ja que es reposaran totes les faroles que sigui convenient i també es posaran lluminàries noves i la instal•lació de semàfors. La Comissió, a més, ha informat favorablement l’aprovació inicial de la modificació dels articles 14,102, 103 i 104 de l’Ordenança municipal de Civisme i Convivència que tenen a veure amb la regulació de la prostitució a la via pública, així com també l’aprovació inicial de la modificació dels articles 41 i 103 de la mateixa ordenança que regulen la venda de vehicles a la via pública, després que hagi transcorregut un termini de 30 dies a informació pública i no s’hagi presentat cap al•legació.