Els arqueòlegs descarten mantenir les restes de Ricard Viñes pel mal estat de conservació de les troballes

Els informes dels arqueòlegs municipals conclouen que les restes trobades a la plaça de Ricard Viñes, sortides a la llum arran de les obres de remodelació que s’hi estan realitzant, no s’han de conservar donat el mal estat en què es troben. Les restes, que han estat profusament documentades, es destruiran per tal de donar continuïtat al projecte d’aparcament soterrani projectat a aquesta zona de la plaça. Les obres del pàrquing es començaran a executar a partir del dia 15 i les modificacions de trànsit que comportarà l’obra s’informaran puntualment. Segons l’informe dels arqueòlegs municipals, les estructures trobades a les excavacions arqueològiques realitzades a la plaça Ricard Viñes de Lleida es troben arrasades per les actuacions que, des dels anys cinquanta, s’han anat realitzant a la plaça. Les restes aparegudes el passat mes de novembre corresponen als murs que havien format part del convent de Framenors (franciscans) sense que s’hagi pogut precisar la dependència exacta a què corresponden. Totes les estructures han estat degudament documentades, gràfica i fotográficamente. A més a més dels murs esmentats, s’han excavat un conjunt d’enterraments que ja han estat extrets i es troben en procés d’estudi. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha visitat aquest matí les obres de la plaça Ricard Viñes, acompanyat dels portaveus dels grups municipals. Ros ha comprovat in situ l’estat de l’actuació urbanística. Un cop finalitzat el trasllat dels serveis de la plaça, continua el ritme d’obres amb l’inici de la perforació prevista al pàrquing. El paer en cap ha detallat que hi haurà dos plans de mobilitat, un que es posarà en marxa a partir del dia 15 en quan comenci l'excavació i un altre que es definirà amb la participació dels grups polítics, comerciants i veïns on s'establirà a nova ordenació del trànsit (canvis de direcció, ...) que comportarà la remodelada plaça de Ricard Viñes. (Arxiu de so Àngel Ros). Descripció de les restes En el cas de les que corresponen al convent de Sant Francesc, segons l’informe dels tècnics, l’estat de conservació de les estructures és molt dolent degut a la proximitat que aquestes tenen amb el nivell actual. Es tracta de les dues primeres filades de la fonamentació d’un edifici de planta i funció indeterminada. Malgrat aquesta escassa concreció, la tipologia dels elements constructius i el fet d’haver acollit al seu abric una necròpolis indiquen clarament que estem davant d’algun edifici religiós. Segons conclouen els tècnics, les condicions en què s’han trobat les restes de la construcció fa que sigui impossible una interpretació de l’edifici. Tant podria tractar-se dels murs de l’església del convent, dels murs de tancament d’un claustre, d’un dormitori, d’un hospital conventual etc. Amb tot, un edifici de grans dimensions, orientat en sentit est-oest. A ponent d’aquesta construcció i, ocupant l’espai entre els contraforts, estaríem fora de l’edifici i molt probablement fora del convent, com sembla indicar-ho l’existència d’una necròpolis. Pel que respecta al moment de construcció d’aquest edifici i de la utilització de l’espai immediat com a necròpolis , s’ha trobat una dada recuperada en una de les rases de fonamentació dels contraforts. Dins del morter que serveix d’unió als blocs del contrafort 1003 hi havia un fragment de ceràmica decorada en blanc i blau d’origen valencià que ens situa la seva construcció a partir del 1350. Es tractaria doncs, d’un edifici no fundacional del convent erigit a partir de la segona meitat del segle XIV. També s’han trobat indicadors de que la zona ja s’utilitzava amb anterioritat com a necròpolis, possiblement des del moment fundacional del convent al segle XIII. A la plaça també s’hi han trobat altres restes d’adscripció indeterminada. Al centre s’hi localitza una bassa excavada a la roca de planta quadrada i que conserva uns 50 centímetres de fondària. Altres modificacions del terreny natural donaren lloc a una paret vertical contra la que s’adossa un mur de blocs rectangulars lligats amb morter. Tots tres elements, marcats amb línia de color groc, no es corresponen amb les alineacions marcades per les estructures del convent, segons l’informe dels arqueòlegs.