S’inicia l’enderroc dels Blocs del Seminari
En aquest àmbit es construirà la nova Audiència de Lleida, així com un centenar d’habitatges i un nou accés per connectar peatonalment amb el carrer Major
L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha assistit aquest dimecres a l’inici dels treballs d’enderroc dels Blocs del Seminari, promoguts per l’Empresa Municipal d’Urbanisme en el marc de la política de la Paeria per regenerar el Centre Històric. La demolició donarà pas a una nova ordenació urbanística de l’àmbit, en el qual es construirà la nova Audiència de Lleida (a sobre de la qual hi haurà una plaça), a més d’un centenar habitatges, usos comercials i terciaris, així com una nova xarxa viària i una connexió peatonal fins al carrer Major a través de l’ascensor de la Costa del Jan.
"L'enderroc del Blocs de l'Antic Seminari donen lloc a una de les operacions més importants del Centre Històric", ha destacat l'alcalde Ros, qui ha agraït a la conselleria de Justícia l'aposta feta en el seu dia per ubicar els Jutjats al barri antic i ara també l'edifici de la nova audiència al solar que fins avui han ocupat els habitatges del Seminari. (ARXIU DE SO1)
El paer en cap, que ha visitat la zona acompanyat del regidor del barri del Centre Històric, Josep Presseguer, el president de l'Audiència Provincial, Francesc Segura i el Fiscal en Cap, Juan Boné, ha destacat així mateix la reordenació urbanística de l'espai que comportarà l'enderroc que ha començat avui, en aspectes tant purament urbanístics com de visió i estètica de la ciutat. (ARXIU DE SO2)
Les tasques d’enderroc, que han estat adjudicades a l’empresa Teixidó per un import de 180.000 €, finalitzaran en un mes aproximadament. Prèviament a l’enderroc dels Blocs s’han fet tasques prèvies com la retirada del cablejat elèctric subjecte a la façana i el desviament d’altres serveis afectats, així com el trasplantament dels arbres del pati interior i s’han extret manualment materials que cal separar del desenrunament, com finestres, portes, etc.
El Pla de Millora Urbana de la plataforma del Seminari, que és l’instrument que concreta l’ordenació d’aquest àmbit, és previst que el proper dijous 26 de març es pugui aprovar definitivament per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme. D’aquesta manera, la previsió és que l’inici de les obres d’urbanització tingui lloc entre finals d’aquest any i principis del 2010. El Departament de Justícia, per la seva banda, pot començar simultàniament la construcció de la nova Audiència.
El Pla de Millora Urbana de la plataforma del Seminari, que té un cost d’uns 5,4 milions d’euros, preveu la construcció de 104 habitatges, dels quals el 60% seran de protecció oficial en les seves diverses modalitats. A més dels immobles residencials, que es distribuiran en quatre subzones, el nou edifici de l’Audiència s’ubicarà a sota d’una plataforma, aprofitant el desnivell de la zona i la seva coberta serà una plaça d’ús exclusiu per a vianants.
El projecte també preveu crear una nova xarxa viària i espais lliures i accepta com a compatibles els usos comercials als baixos dels edificis, així com els usos terciaris a qualsevol de les plantes. Els soterranis estaran reservats per a aparcaments. Així mateix, es preveu una millora de l’accés rodat a la part posterior dels edificis del carrer Major per facilitar els treballs de càrrega i descàrrega i una passarel•la de connexió amb l’ascensor de la Costa del Jan.
El 75% de les famílies, reallotjades en pisos municipals
Als Blocs del Seminari hi havia 61 habitatges en total dels quals: 3 eren utilitzats per Serveis Socials, 3 sempre quedaven buits per a situacions d’emergència. El 75% de les 55 famílies han estat reallotjades en habitatges municipals:
- 6 famílies a Eduard Velasco núm. 1 i 3,
- 7 famílies a Cavallers núm. 40,
- 14 famílies als habitatges de la Plaça Josep Solans,
- 1 a Lluís Besa núm. 17,
- 1 a Sant Andreu núm. 22,
- 2 a habitatges del carrer La Parra
- 1 als habitatges dels Blocs Ferran el Catòlic
- 1 al carrer del Parc
- 1 al Carrer Maranyosa núm. 12
- 1 a Cavallers núm. 34,
- 3 famílies als habitatges del carrer Cuenca
- 2 famílies a habitatges d’Adigsa
- 10 a residències per a la gent gran
- 5 famílies a habitatges del mercat privat.
De col•legi jesuïta a habitatges socials
L’àrea d’actuació del Pla de Millora Urbana del Seminari se situa en l’antiga parròquia de St. Andreu i on hi havia gran part del Call medieval. D’acord amb la bibliografia, especialment els estudis de Josep Lladonosa, el Call jueu estava situat entre la “Roqueta” (actual Llengua de Serp), el carrer Major i el carrer Cavallers. Les cases que donaven al carrer Major i al carrer Cavallers estaven ocupades per cristians i definien una vila closa dins la qual es desenvolupava el barri jueu. Al barri s’accedia des d’un portal situat a l’actual carrer de St. Cristòfol, que estancava en hores preestablertes.
Primer es van instal•lar els jesuïtes, que van construir aquí un col•legi i la seva residència anomenada “Colegio de la Compañía” fins que al 1767 van ser desallotjats en compliment del decret de Carles III que abolia la Companyia de Jesús. El 1773 es va traslladar allà el Seminari Conciliar, fins que es va traslladar al nou edifici de Rambla d'Aragó el 1895. I des de llavors fins a l’enderroc d’aquest vell edifici barroc, es va destinar a un alberg de dones. Des de finals del XVIII, la plaça s'anomena del Seminari.
Segons explica el llibre “Creixement urbà i agents de la producció de l’espai: el cas de la ciutat de Lleida 1940-1980 de Joan Vilagrassa, els Blocs del Seminari Vell van ser construïts als anys 50, a partir del projecte redactat el 1949 per l’arquitecte Carles Lamolla. En aquell temps, l’Ajuntament de Lleida va actuar com a promotor directe (va ser la primera i única ocasió) en fer aquest bloc d’habitatges socials al barri vell de la ciutat, en un dels entorns més degradats del nucli urbà.
Aquests blocs estaven formats per una seixantena d’habitatges. El bloc és construït en un solar propietat de l’Ajuntament de Lleida i on abans de la construcció de l’edifici de la rambla d’Aragó, hi havia el Seminari Conciliar. L’edificació d’aquests habitatges es va preveure per cobrir les necessitats dels funcionaris municipals.