El I Congrés Dones que Mouen Ciutats situa Lleida com a capital del feminisme
El I Congrés Dones que Mouen Ciutats situa Lleida com a capital del feminisme. L’alcalde Larrosa reivindica la igualtat com a condició imprescindible per al progrés de les ciutats. El congrés arrenca a la Llotja de Lleida amb més de 800 assistents i les veus de 30 expertes, representants institucionals i professionals per reflexionar sobre els reptes de les ciutats des de la perspectiva de les dones. La consellera Menor destaca el món local com a espai clau per avançar en igualtat des de la participació i el reconeixement de les dones. La coordinadora del congrés, Verònica Martínez París, posa en valor el llegat de les dones i la força de la participació col·lectiva per transformar les ciutats.
La Llotja de Lleida acull avui i demà I Congrés Dones que Mouen Ciutats, una trobada que situa les dones al centre del debat sobre el present i el futur de les ciutats. El Congrés, impulsat per l’Ajuntament de Lleida, reuneix més de 30 veus expertes de diferents àmbits per reflexionar sobre els reptes socials, econòmics i institucionals que condicionen la igualtat efectiva entre dones i homes. Més de 800 assistents passaran aquest divendres i dissabte per la Llotja.
El paer en cap, Fèlix Larrosa Piqué, ha defensat avui que "les ciutats avançades són ciutats igualitàries" i ha reivindicat la igualtat de gènere com un element essencial per al progrés social, democràtic i econòmic de les ciutats. L’alcalde ha obert el congrés i ha assenyalat que, malgrat els avenços assolits, persisteixen desigualtats econòmiques, dificultats de conciliació, sostres que limiten les trajectòries professionals i polítiques de les dones i situacions de violència masclista. “Potser ens pot semblar que ja som a prop de la paritat, però no és així”, ha afirmat.
En la seva intervenció, ha remarcat que la igualtat “no afecta només les dones” i que es tracta d’una qüestió de “justícia, qualitat democràtica i progrés col·lectiu”. En aquest sentit, ha subratllat la necessitat de continuar impulsant accions que afavoreixin la independència econòmica, l’accés a espais de decisió i una vida lliure de violències masclistes.
Larrosa també ha reivindicat el llegat de les dones que han contribuït a transformar la societat i ha advertit que els drets conquistats “no estan garantits per sempre”. Així, ha alertat que encara hi ha “qui qüestiona o planteja revisar” avenços assolits al llarg de dècades. “Jo no puc permetre que les portes que tantes dones van obrir amb esforç i valentia es tornin a tancar” i ha reiterat que les polítiques públiques han d’incorporar una perspectiva feminista.
Finalment, l’alcalde ha destacat el paper de les ciutats intermèdies en la transformació social i ha apostat per reforçar la col·laboració entre municipis per avançar cap a una igualtat efectiva. “Per les que ens han precedit, per les que hi sou i per les que vindran, tenim l’obligació de continuar avançant”, ha conclòs.
A més de l’èxit de la iniciativa, l’alcalde ha afegit que la trobada "és l'inici d'un procés" per repensar les ciutats amb una mirada més inclusiva i adaptada a les necessitats de tota la ciutadania.
Per la seva part, la consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor Cantador, ha subratllat que el congrés ha esdevingut un espai de participació i trobada especialment rellevant després d'haver recollit més de 3.200 aportacions per incorporar la perspectiva feminista en la construcció de les ciutats. Menor ha apuntat el paper dels municipis per convertir els principis d'igualtat en realitats quotidianes i que les polítiques pensades per garantir més seguretat, accessibilitat o conciliació per a les dones acaben beneficiant el conjunt de la ciutadania.
Encara ha afegit un tercer eix a la participació i el paper del món local: la recuperació de la memòria femenina impulsat en el marc del congrés, referint-se al projecte Genealogies. Ha valorat que reconèixer les aportacions de les dones que han contribuït a construir la ciutat permet generar nous referents per a les futures generacions.
La tinenta d'alcalde i regidora de Polítiques Feministes, Carme Valls Llaràs, ha assegurat que la perspectiva feminista ja forma part de les principals polítiques municipals gràcies al treball transversal impulsat des de les diferents àrees de l'Ajuntament. Ha comentat que actuacions d’àmbits com l'urbanisme, la seguretat o els equipaments esportius en són un exemple i que el congrés representa la plasmació d'una aposta sostinguda per una "Lleida feminista" i una ciutat més igualitària.
La coordinadora del congrés i comissionada de l’Alcaldia de Lleida per a les Polítiques Feministes, Verònica Martínez París, ha parlat d’”orgull i memòria” i de “present i futur”. Ha posat l’accent en la memòria de les dones que, al llarg de les generacions, han contribuït a transformar la societat i les ciutats. "Venim d'unes dones que van obrir camí i gràcies a elles avui podem ocupar espais que abans ens eren negats" i ha sumat la necessitat de visibilitzar aquests referents i incorporar-los al relat col·lectiu.
Martínez ha posat en valor el procés participatiu que ha donat forma al congrés i la implicació de milers de dones en la definició dels continguts. Segons ha expressat, "les ciutats seran més justes i habitables com més incorporin les experiències i les necessitats de les dones en la presa de decisions". Per acabar, ha llançat una crida a preservar i ampliar els avenços assolits en matèria d’igualtat. "Els drets conquerits no són un punt d'arribada, sinó una responsabilitat compartida per continuar avançant", ha dit.
El feminisme com a eina de transformació urbana
Un dels moments centrals del matí ha estat la conferència inaugural de Marina Subirats Martori, sociòloga i catedràtica emèrita de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, sota el títol “Imaginem sense límits: com és la ciutat que les dones volem?”.
La conferència ha situat al centre de la reflexió la necessitat de pensar els espais urbans, l’organització social i els models de convivència tenint en compte les dones. Subirats ha defensat que s’ha d’incorporar de manera estable la seva mirada en la planificació urbana i ha apostat per crear espais permanents de participació que permetin revisar les polítiques urbanístiques des d’una perspectiva feminista. Segons ha explicat, aspectes com la seguretat, la salut, la mobilitat, els espais de joc o la qualitat ambiental continuen sent determinants per construir ciutats més habitables i inclusives.
Per a Subirats, el feminisme és una eina per millorar la vida del conjunt de la societat. "Allò que proposem les feministes farà millor la vida de tothom, no només de les dones", ha refermat.
La justícia econòmica, primer gran eix de debat
“Dret a la justícia econòmica” és la primera taula rodona del Congrés, que ha abordat la independència econòmica de les dones com una condició imprescindible per assolir la igualtat real. La sessió ha plantejat els reptes que encara condicionen l’autonomia econòmica de les dones, així com el paper de les institucions, les empreses i les polítiques públiques en la reducció de les desigualtats.
La sessió ha estat coordinada per Sara Berbel Sánchez, doctora en Psicologia Social i assessora estratègica per al benestar i el lideratge, i ha comptat amb la contextualització d’Alícia Romero Llano, consellera d’Economia i Finances. La taula ha reunit professionals de l’àmbit institucional, acadèmic i empresarial:
-Matilde Fernández Sanz, presidenta de l’Observatorio SoledadES de la Fundació ONCE i exministra d’Assumptes Socials.
-Carmen Castro Garcia, doctora en Economia, especialitzada en models de benestar i perspectiva feminista, i directora de LIKaDI.
-Carla Celda, empresària, CEO i fundadora de La Figuera.
-Marta López Preil, Employer Branding & Internal Communications Manager a GFT Espanya i responsable de l’oficina de GFT a Lleida.
Un congrés que neix de la participació i amb vocació de continuïtat
El I Congrés Dones que Mouen Ciutats és el resultat d’un procés de treball i participació que ha permès recollir més de 3.200 propostes, amb l’objectiu d’identificar necessitats, inquietuds i prioritats relacionades amb la igualtat i la vida a les ciutats.
La trobada vol anar més enllà de l’intercanvi de coneixement i contribuir a construir propostes que puguin tenir continuïtat en l’àmbit de les polítiques públiques municipals.
En aquest context, Lleida esdevé durant dos dies un espai de trobada entre administracions, especialistes, entitats i ciutadania, amb una mirada especial al paper de les ciutats intermèdies i a la seva capacitat d’impulsar transformacions socials des de la proximitat.