La Paeria proposa reflexionar sobre el llegat de la Guerra Civil i els reptes democràtics en la programació de Memòria Democràtica d’aquesta tardor
La Paeria proposa reflexionar sobre el llegat de la Guerra Civil i els reptes democràtics en la programació de Memòria Democràtica d’aquesta tardor. Les activitats, que es faran d’octubre a desembre, recorren els espais de memòria de Lleida i promouen el diàleg intergeneracional amb debats i documentals, per mitjà d’especialistes i historiadors. Avui, primer debat sobre les conseqüències familiars de la Guerra Civil i la dictadura franquista, amb el doctor en Històrica Contemporània, Arnau Fernández.
L’Ajuntament de Lleida ha programat un nou calendari d’activitats de Memòria Democràtica per a la tardor de 2026. Com és habitual, la proposta reuneix debats, itineraris històrics, una projecció documental, poesia musicada i activitats de divulgació patrimonial per reflexionar sobre el passat recent i la seva vinculació amb els grans reptes del present.
El programa, que es desenvoluparà entre els mesos d’octubre i desembre, ofereix una mirada plural a la memòria democràtica a través de formats diversos i adreçats a tota la ciutadania. Les activitats permetran aprofundir en episodis clau de la Guerra Civil i el franquisme a Lleida, recuperar experiències de les víctimes de la repressió i analitzar fenòmens contemporanis que interpel·len directament els valors democràtics.
El regidor de Drets Civils, Roberto Pino, ha assegurat que la Paeria treballa amb la voluntat de recuperar, preservar i difondre la memòria democràtica. “Les activitats ofereixen eines per comprendre els processos històrics que han configurat la societat actual i promouen el coneixement crític del passat”, diu Pino. A més, “és una manera de fomentar el diàleg entre generacions a partir dels valors de la democràcia, els drets humans i la cultura de la pau. Uns valors que són necessaris aleshores, ara i sempre”, ha conclòs.
Primer Debat de Memòria
Avui arrenca la programació amb un Debat de Memòria. El doctor en Història Contemporània i professor i investigador de la Universitat de Granada, Arnau Fernández Pasalodos, conduirà la conferència El teu besavi va matar el meu? Com el trauma de la violència rebel i franquista continua vigent el 2026. La proposta pretén abordar la persistència de les ferides generades per la Guerra Civil i les conseqüències que encara avui es poden identificar en la societat. A partir de testimonis i històries familiars, la conferència analitzarà com alguns traumes, derivats de la por, els silencis, l’exili o la presó, entre d’altres, s’han transmès entre generacions. També, com els descendents reconstrueixen un passat que sovint els ha arribat de manera fragmentada, a través de fotografies, records, documents i relats explicats a mitges.
Els Debats de Memòria continuaran durant el semestre amb tres sessions més. El 27 d’octubre, la investigadora Carme Colomina analitzarà el fenomen de la desinformació i les amenaces híbrides en la conferència L’estratègia del caos. El 18 de novembre serà el torn de la periodista Ana Pardo de Vera amb Quo vadis, Espanya?, una reflexió sobre els desafiaments polítics i democràtics de l’Estat. Finalment, l’11 de desembre, l’arqueòleg Alfredo González-Ruibal presentarà Del camp a la barraca: una arqueologia de l’Espanya franquista, una aproximació als espais i les formes de vida durant la dictadura a partir de la recerca arqueològica.
Els Debats de Memòria es duran a terme a la Sala Alfred Perenya i seran d’accés lliure fins a completar l’aforament.
Un dels eixos centrals de la programació és la descoberta dels espais de memòria de la ciutat. En aquest tram final del 2026, s’han programat diversos itineraris per conèixer de prop episodis i testimonis que formen part de la història col·lectiva de Lleida i vinculats a la Guerra Civil. El primer recorregut, el 4 d’octubre, permetrà resseguir els escenaris vinculats al cop d’estat del 18 de juliol de 1936 i als primers moments de la Guerra Civil a la ciutat. La ruta, guiada per l’historiador Jaume Barrull Pelegrí, oferirà una aproximació rigorosa als esdeveniments que van marcar l’inici del conflicte.
El 19 d’octubre tindrà lloc l’itinerari dedicat a les llambordes Stolpersteine, els elements de memòria instal·lats en record de les persones deportades als camps de concentració nazis. L’activitat comptarà amb la participació d’alumnat d’alemany de l’Escola Oficial d’Idiomes de Lleida i serà guiada per Josep Serra.
El 8 de novembre es farà una ruta centrada en els bombardejos que va patir la ciutat durant la Guerra Civil. L’historiador Xavier Reñé conduirà un recorregut pels espais relacionats amb la guerra aèria i els atacs sobre la rereguarda, entre novembre de 1937 i març de 1938, un dels episodis més tràgics de la història contemporània de Lleida.
Finalment, l’1 de desembre, el projecte Descobrim Lleida oferirà l’itinerari La Guerra Civil a Lleida explicada des del cementiri, una visita guiada per Josep Serra que permetrà conèixer els vestigis i les històries vinculades al conflicte conservades en aquest espai patrimonial.
Cinema i vetllada poètica
La programació incorpora, igualment, propostes culturals que complementen la divulgació històrica i contribueixen a construir una mirada més àmplia sobre la memòria democràtica. El 17 d’octubre es projectarà al cinema Screenbox Lleida el documental Las mujeres de negro, una obra que aborda experiències de memòria, resistència i repressió des de la perspectiva de les dones.
I el 21 d’octubre se celebrarà una vetllada dedicada a la poesia catalana de postguerra al Cafè del Teatre. L’activitat combinarà la participació de diversos rapsodes amb poemes musicats per la poeta i cantautora Meritxell Gené, per posar en valor la creació literària com a expressió de memòria, resistència i compromís cultural. Els i les rapsodes de la vetllada seran: Eduard Muntada, Nú Miret, Carles Ma. Sanuy, Amat Baró, Jordi Vilalta i Marta Rosell. L’activitat està coordinada per l’escriptor i poeta Josep Borrell.
Consultar calendari d’activitats al pdf adjunt