La plaça Rosa Sensat ha acollit la commemoració del centenari de l'assassinat de Salvador Seguí "El noi del sucre"

Lleida homenatja Salvador Seguí en el centenari del seu assassinat

L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, acompanyat del president de l’Institut Municipal d’Ocupació ‘Salvador Seguí’, David Melé, ha presidit l’acte d’homenatge a Salvador Seguí, el mateix dia en què es recorda el seu assassinat, un 10 de març de 1923.

L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, acompanyat del president de l’Institut Municipal d’Ocupació ‘Salvador Seguí’, David Melé, ha presidit l’acte d’homenatge a Salvador Seguí, el mateix dia en què es recorda el seu assassinat, un 10 de març de 1923.

 

L’acte en memòria de Salvador Seguí s’ha realitzat a la plaça Rosa Sensat, on es troben ubicades les instal·lacions de l’entitat que porta el seu nom. En aquest context, s’ha comptat amb la participació d’Adrian Zarco, representant de la CGT, que ha glosat la figura personal i combativa de Seguí.

 

L’alcalde ha destacat la potència de Salvador Seguí com a referent històric “amb bressol a Lleida, en un moment històric de gran complexitat , ha de ser el recordatori d’una generació particular, combativa i profundament compromesa en aquells temps  de contrastos, foscos i convulsos”. Miquel Pueyo ha fet referència a la relació entre “l’encomiable tasca de Seguí a favor del reconeixement dels drets dels treballadors i de les treballadores i l’IMO que porta el seu nom i que es dedica a l’orientació, la formació i l’acompanyament per a l’ocupació”.

 

“Lleida reté i ha de recollir orgullosa la memòria de Salvador Seguí, i aquest institut que du el seu nom recull alguns dels valors que el representen: la confiança, el compromís, la iniciativa, la lluita per la inclusió social i la recerca pel bé de tots i de tothom”, ha remarcat l’alcalde. .

 

Pueyo ha recordat que “necessitem talent, tecnologia, però també tenir tolerància, capacitat de sumar, saber que són més les que qüestions que  ens uneixen que les que ens separen. La nostra societat és diferent dels principis del segle XX, és més diversa, però arrossega i gestiona contradiccions noves i està plena de possibilitats”, ha conclòs.

 

 

 

Milers de persones formades a l’IMO

 

Des dels seus inicis, l’any 1987, com a escola taller, fins al dia d’avui, són milers les persones que han passat per l’IMO ja sigui professionals o que han rebut formació i orientació, a més de les que han format part de l’Escola de Jardineria i el Centre Especial de Treball. En aquesta línia, el president de l’IMO, David Melé, ha manifestat que Salvador Segui va donar un fort impuls a la formació i la educació de les classes obreres des dels sindicats, i postulà com a armes revolucionàries la preparació cultural, intel·lectual i tècnica dels treballadors. Així mateix, ha destacat la professionalitat de les persones que treballen a l’IMO que són les que realment donen suport laboral a la ciutadania que ho sol·licita.

 

També ha intervingut en l’acte commemoratiu Marina Guivernau, responsable de programes de l’Imo, qui ha fet un recorregut per la tasca realitzada per l’actual Institut Municipal d’Ocupació al llarg de les diferents etapes de l’entitat, des que va començar a funcionar com a escola taller.

Han assistit a l'acte commemoratiu la tinent d'alcalde Sandra Castro, la regidora Marta Gispert; el cap de l'oposició, Fèlix Larrosa, i els regidors Jaume Sellés i Carme Valls. 

 

Salvador Seguí, també conegut com “el noi del sucre”, va néixer a Lleida en un edifici entre els carrers Tallada i Múrcia.  Va ser un reconegut anarcosindicalista que, a principis del segle XX, va convertir el sindicat CNT en un ens amb més de dos milions d’afiliats. La CNT va tenir un pes polític determinat en la defensa dels drets de les persones treballadores un cop instaurada la jornada laboral de 8 hores i el bloqueig de la patronal que va portar a la vaga de La Canadenca.

 

El 10 de març del 1923, Salvador Seguí i Francesc Comas, el Paronas,  que venien de fer un cafè amb Lluís Companys per parlar de la situació laboral a Catalunya, van ser assassinats a trets, al carrer, mentre anaven de camí cap al sindicat de la construcció.